Josep Monllaó i Panisello: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 15:
Durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil espanyola]] va estar vint-i-dos mesos amagat, temorós per la seva vida.<ref>Monllaó Panisello, 1942, p. 14.</ref> La majoria dels socis del Cercle Tradicionalista de Tortosa van ser assassinats durant les primeres setmanes de la contesa bèl·lica.<ref>Monllaó Panisello, 1942, p. 55.</ref> En un dels primers registres, els milicians van entrar al seu domicili, però no van trobar res, tot i que el seu despatx estava ple de quadres de personalitats carlistes, que una de les seves filles va fer passar per personatges socialistes.<ref>Monllaó Panisello, 1942, p. 89.</ref> Als seus familiars se'ls va negar la cartilla de [[racionament]] per dir que ignoraven on era, ja que havia estat declarat «enemic del poble».<ref>Monllaó Panisello, 1942, p. 95.</ref> Cansat d'estar amagat i que es molestés als seus, el 24 de setembre es va presentar ell mateix davant el Tribunal de Justícia i va demanar parlar amb el president del Tribunal, que tenia ordre de buscar-ho i detenir-lo. Sorprès que el propi Monllaó es presentés davant ell, li va dir que s'amagués bé, doncs potser no trigaria molt a tornar a donar-se l'ordre de detenció.<ref>Monllaó Panisello, 1942, p. 103.</ref> El 29 de març de 1937 va sortir novament del seu amagatall i va creuar l'Ebre a peu sense dificultat pel [[Pont del ferrocarril sobre l'Ebre (Tortosa)|pont del Ferrocarril]] saludant als [[Guàrdia d'Assalt|guàrdies d'assalt]] que el custodiaven amb un «Salut, camarades!».<ref>Monllaó Panisello, 1942, pp. 127-128.</ref> Va romandre en diverses casetes de camp de la zona, vivint moltes altres ''peripècies'' fins que el mes d'abril de 1938 van arribar les tropes nacionals, que el van abraçar i van felicitar per haver sortit amb vida de l'«infern roig».{{Sfn|Monllaó Panisello|1942|p=14}}
Després de la contesa bèl·lica, va escriure, en homenatge als assassinats a Tortosa a la [[Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola|rereguarda republicana]], ''Estampas de dolor y de sangre'' (1941), prologat pel cronista de Tortosa [[Francesc Mestre i Noé]], i ''Los Bárbaros en Tortosa'' (1942), on va narrar les seves pròpies experiències a la guerra, amb pròleg del seu coreligionari [[Enric Bayerri i Bertomeu]]. Va treballar com a corresponsal a Tortosa de l'[[Agència Cifra]], a més de ser-ho d'altres diaris locals com el ''[[Diari de Tarragona|Diario Español]]'' de Tarragona o el ''Diario de Reus''.<ref name="La Voz">{{Ref-publicació|article="La Voz del bajo Ebro", será el nombre de un nuevo periódico en Tortosa|publicació=Imperio|data= 16 de juny de 1957|pàgines=1|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000123053&posicion=1&presentacion=pagina}}</ref><ref name="Refraner">{{Ref-llibre|nom=Enrique|títol=Refraner català de la comarca de Tortosa|volum=IV|data=1979|editorial=Porter-Libros|isbn=84-7318-004-6|pàgines=322|url=https://books.google.es/books?id=kSRMAAAAYAAJ&q=%22Josep+monlla%C3%B3%22}}</ref><ref name="Virgili">{{Ref-llibre|nom=Josep Pau|títol=Tarragona i la seva premsa: 1936-1982|data=1982|editorial=Hemeroteca de la Caixa d'Estalvis Provincial|lloc=Tarragona|pàgines=55|url=https://books.google.es/books?id=xi1MAQAAIAAJ&q=%22Josep+monlla%C3%B3%22}}</ref> El 1957 va ser redactor en cap del diari ''[[La Voz del Bajo Ebro]]''.
L'11 de març de 1955 el ministre de Justícia, [[Antonio Iturmendi Bañales|Antonio Iturmendi]], li va concedir la [[Orde de Sant Ramon de Penyafort|Creu de Sant Ramon de Penyafort]] «per les seves campanyes periodístiques i orals durant quaranta anys en defensa de la Religió i de la Pàtria».<ref>{{Ref-llibre|nom=Enrique|títol=Historia de Tortosa y su comarca, Volumen 8|data=1960|volum=Tomo octavo|pàgines=1017|url=https://books.google.es/books?id=_vMeAAAAMAAJ&q=%22Jos%C3%A9+monlla%C3%B3%22}}</ref>
| |||