Heròdot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 45:
A nivell global, la Història presenta una configuració ternària, ja que està integrada per un història de Lídia, una història de [[Pèrsia]] i una història de les guerres mèdiques; els diferents passatges de l'obra també s'estructuren triàdicament: consten d'una introducció, una digressió i la narració de l'episodi que es tracta. I això amb la peculiaritat que qualsevol element ternari pot tenir digressions addicionals.
 
Referida a l'όψιςὄψις, l'estructura de la investigació herodotea s'articula en tres nivells: descripció geogràfica d'un país; descripció dels costums del poble establert en el país en qüestió; atenció a τὰ θαυμάσια (les coses destacables). Bon exponent d'aquestes fases que comporta l'ὄψις són els λόγοι, és a dir, les narracions geogràfico-històriques d'origen logogràfic, que tant abunden en l'obra i faciliten informacions.
 
Un segon mitjà, ἱστορίη (la recerca), es basa en l'obtenció de dades a partir de fonts escrites i orals. Entre les fonts escrites es poden destacar tres grans grups: les dades aportades pels poetes; les inscripcions, llistes oficials i administratives de diferents Estats, així com els oracles; les informacions procedents dels logògrafs i de la literatura de la seva època. Pel que fa al segon tipus de fonts escrites, en la seva obra fa referència a dotze inscripcions gregues i a altres escrites en altres llengües; el seu desconeixement de llengües que no fossin estrictament el grec el porta a interpretacions puerils.
Línia 57:
A les tradicions mítiques els relats del passat evidencien un criticisme, ja amb precedents a [[Hecateu]], que tracta de limitar amb allò mític o fabulós, ja sigui mostrant un clar escepticisme, ja sigui racionalitzant, encara que sigui ingènuament, les dades tradicionals. El major obstacle amb què es topava en abordar aquestes tradicions del passat llegendari era la cronologia.
 
Heròdot completa la seva metodologia amb una sèrie de consideracions personals que s'agrupen sota el nom genèric de γνώμαιγνῶμαι (opinions). Utilitza, a més, la ''interpretatio graeca'': tendeix a hel·lenitzar els fets diferencials entre cultures, i per això utilitza freqüentment terminologia grega en contextos extra-hel·lenístics, com assimilar conceptes i divinitats als propis del món grec. Finalment se serveix de fal·làcies del tipus ''post hoc ergo propter hoc''.
 
==El pensament d'Heròdot==