Viquipèdia

Helios Gómez: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Ampliació i referències
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Helios Gómez Rodríguez''' ([[Sevilla]], [[1905]] - [[Barcelona]], [[1956]]) va ser un [[pintor]], [[cartellista]] i [[poeta]], membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del {{segle|XX}}. També destacà pel fet de ser promotor, membre fundador i primer president del [[Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya]], creat el [[1936]] a Barcelona amb els altres membres del «Grup dels Sis» ([[Alfred Pascual i Benigani]], [[Marcel·lí Porta i Fernanda]], [[Lluís Elias i Bracons]], [[Josep Bartolí i Guiu]] i [[Alfons Vila i Franquesa|Joan Baptista Acher ''Shum'']]) per a defensar la [[Segona República Espanyola|Segona República]] amb el cartellisme militant. Va ser el representant més emblemàtic del grafisme ibèric de la primera meitat del {{segle|XX}}. Políticament, fou un revolucionari, i militant [[anarquistaComunisme llibertari|comunista llibertari]] durant la [[Guerra Civil espanyola]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Soldevilla|nom = Joan Manuel|enllaçautor=Joan Manuel Soldevilla|títol = Psicalíptics. Erotisme i transgressió a les revistes il·lustrades del principi del s.XX|edició = 2004|llengua = Català|data = Juliol 2004|editorial = [[Museu d'Art de Sabadell]]|lloc = Sabadell|pàgines = 151|isbn = 84-87221-83-1}}</ref>
 
La vida, l'obra i la personalitat d'Helios Gómez destaca per la seva heterodòxia i contrastos, pel volum i la qualitat de la seva producció, i per la seva proximitat a les diverses revolucions ideològiques i estètiques de la primera meitat del segle XX.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Pa, terra, llibertat, constructivisme i ‘soleares’|url=https://directa.cat/pa-terra-llibertat-constructivisme-i-soleares/|data=2020-12-22|consulta=2021-01-23|llengua=ca|editor=''Directa''|nom=Eloi|cognom=Latorre}}</ref>
 
== Biografia ==
Nascut aal barri de [[Triana (Sevilla)|Triana]] de Sevilla en el si d'una vella família [[Gitanos|gitana]] rural i [[Proletariat|proletària]], reivindicarà fins a la seva mort un fort sentiment de [[consciència de classe]] i d'identitat gitana i andalusa.
 
D'adolescent, va fer el seu aprenentatge tècnic i polític com a [[obrer]] decorador de [[ceràmica]] a una de les nombroses fàbriques sevillanes, seguint cursos a l'Escuela de Artes y Oficios de Sevilla i com a militant de la [[CNT]] (ConfederaciónConfederació Nacional del Trabajo)Treball]], organització sindical fundada l'octubre de [[1910]] pels grups i federacions llibertàries reunits en congrés a Sevilla. Des d'aleshores, la seva carrera com a [[Arts gràfiques|grafista]] a la [[premsa]] i als mitjans de ld'esquerra, contra la [[dictadura]] de [[Primo de Rivera]] (1923-1929), a favor de la [[justícia social,]] i, després, contra el [[franquisme]], constituirà l'element fonamental de la seva lluita.▼
Va ser durant els anys 20 i 30 quan va formar la seva consciència política, al principi en els medis [[anarcosindicalisme|anarco-sindicalistes]] i [[Llibertarisme|llibertari]]s als dos grans focus [[anarquisme|anarquistes]] de la [[península Ibèrica]]: Sevilla i Barcelona, després a les avantguardes europees de les capitals de l'exili: [[París]], [[Brussel·les]], [[Amsterdam]], [[Berlín]], [[Viena]], [[Moscou]] i [[Leningrad]].
 
Va ser durant els anys 1920 i 1930 quan va formar la seva consciència política en els medis [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]] i [[Llibertarisme|llibertari]]s dels dos grans focus anarquistes de la [[península Ibèrica]]: Sevilla i Barcelona primer, i després a les avantguardes europees de les capitals de l'exili. Sense perdre l'arrelament amb el seu substrat cultural, Gómez fou alhora una ànima cosmopolita que es va relacionar amb els diversos moviments d’avantguarda artística que aleshores brollaven als grans escenaris europeus. En aquest sentit, fou decisiu el seu primer viatge fora de la península, quan el 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, decideix exiliar-se, en un periple que el porta a [[París]], [[Moscou]], [[Brussel·les]], [[Amsterdam]], [[Viena]] i [[Berlín]]. En aquesta darrera ciutat, amb l'auspici de l'[[Associació Internacional de Treballadors]], produí el que sovint s'ha vist com la seva obra mestra. La carpeta ''Días de ira'', en 24 làmines acompanyes de textos breus, reconstrueix les lluites obreres contra els abusos oligarques i burgesos a l'[[Alfons XIII d'Espanya|Espanya alfonsina]], amb una eficàcia visual que anticipa les maneres de la [[novel·la gràfica]] i que [[Pedro G. Romero]] considera com «un precedent del còmic ''underground»''. Amb la seva plàstica ja perfectament madurada, en les formes geometritzants depurades amb les influències del [[Futurisme rus|futurisme]] i el [[Constructivisme (art)|constructivisme]] rus del moment, basteix un univers on l'èpica proletària de la narrativa fílmica de [[Serguei Eisenstein]] conviu amb la iconografia judeocristiana, la postal andalusista d'un [[Julio Romero de Torres]] o l'esperpent [[Francisco Goya|goyesc]].<ref name=":0" />
▲D'adolescent, va fer el seu aprenentatge tècnic i polític com a obrer decorador de ceràmica a una de les nombroses fàbriques sevillanes, seguint cursos a l'Escuela de Artes y Oficios de Sevilla i com a militant de la [[CNT]] (Confederación Nacional del Trabajo), organització sindical fundada l'octubre de [[1910]] pels grups i federacions llibertàries reunits en congrés a Sevilla. Des d'aleshores, la seva carrera com a [[Arts gràfiques|grafista]] a la [[premsa]] i als mitjans de l'esquerra, contra la [[dictadura]] de [[Primo de Rivera]] (1923-1929), a favor de la justícia social, i després contra el [[franquisme]], constituirà l'element fonamental de la seva lluita.
 
Reconegut pels seus [[dibuix]]os polítics avantguardistes en blanc i negre, treballatreballà, exposaexposà i publicapublicà les seves obres a [[Madrid]] i Barcelona, on s'estableixestablí el [[1926]], desprési més endavant als llocspaïsos dels seus exilis successiussuccessiu, com a conseqüència de múltiples arrestos i expulsions que el forçaren a trobar refugi a [[França]], a [[Bèlgica]], als [[Països Baixos]], a [[Alemanya]], o ai l'[[URSS]].
 
L'any 1932 va ser convidat a participar en el Congrés Internacional d'Artistes Proletaris que se celebrava amb motiu dels vint-i-cinc anys de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]]. Allà hi descobreix el reconeixement de la cultura gitana, però també la repressió ferotge de l'[[estalinisme]]. Les seves obres exposades al [[Museu Puixkin]] –de les que en sortirà ''La revolución española'', el seu segon llibre– són censurades, les seves intervencions públiques vigilades i fins i tot la seva companya, la [[comunista]] alemanya Ira Weber, s'afegirà a la llista de desapareguts al [[Gulag]].<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Helios Gómez: gitano, llibertari i avantguardista|url=https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/helios-gomez-gitano-llibertari-virreina_558168_102.html|consulta=2021-01-23|llengua=|editor=|data=24 nov 2020|cognom=Safont Plumed|nom=Joan}}</ref>
Combatent als fronts de [[Mallorca]], Madrid i [[Andújar]] i finalment a la 26a Divisió (Divisió Durruti) al [[front d'Aragó]], havia organitzat un batalló de cavalleria amb gitanos. El [[1939]] hagué de refugiar-se a França com un del mig milió de refugiats de la retirada. Fou internat als [[camps de concentració de França]]. En alguns d'ells podrà exposar també i participar d'una vida cultural amb altres intel·lectuals com [[Jaume Grau i Casas|Jaume Grau Casas]], que recull el poeta [[esperantista]] als seus escrits d'aquesta època.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Grau i Casas|nom = Jaume|títol = Ulysse dans la boue. Journal des camps français 1939-1944|llengua = francès|data = 2014|editorial = Mare Nostrum|lloc = Perpignan|pàgines = 152|isbn = 978-2-36391-023-3}}</ref> Després serà deportat a l'[[Algèria]] francesa. Fugint de les tortures i vexacions del camp de [[Djelfa]], aconseguí un salconduit per retornar a Espanya el maig de [[1942]] on reprengué el seu combat a la clandestinitat. Arrestat, sense judici ni sentència, fou empresonat vuit anys a la [[Presó Model de Barcelona|presó Model]] de Barcelona i morí poc després que el deixessin en llibertat.▼
[[Fitxer:Capella Gitana -reproducció per l'exposició La Model ens parla.jpg|miniatura|Reproducció dels frescos de la Capella Gitana - exposició "La Model ens parla"]]▼
El [[1950]], pintà uns frescos a la presó en homenatge als presos i a la seva patrona, que és també la patrona de la ciutat: la [[Verge de la Mercè]], a una cel·la propera a les dels condemnats a mort. La cel·la serví d'oratori i és coneguda com [[La Capella Gitana]], per raó de la seva inspiració gitana que caracteritza tots els personatges representats. Aquesta obra existeix encara, però sota d'una mà de pintura aplicada per raó d'un criteri d'higiene decidit per l'administració penitenciària cap als anys 80.
L'obra pot ser encara restaurada, però l'edifici panòptic, símbol de la repressió, encara que inscrit al patrimoni arquitectural de la ciutat, és amenaçat de demolició i corre el risc de desaparèixer amb la Capella Gitana.
 
Company d'[[exili]] i conspiració dels presidents [[Francesc Macià]] i [[Lluís Companys]] durant la dictadura primoriverista i col·laborador de capçaleres catalanes com ''[[La Batalla]]'', ''[[L'Opinió]]'' o ''[[La Rambla]],'' on publicà per entregues el reportatge ''La vida a l'URSS. Dos anys entre bolxevics'', i on va provocar un escàndol dibuixant un drac de Sant Jordi amb els trets facials d'[[Alfons XIII]], que va aixecar molta polseguera en una monarquia que ja trontollava, Helios Gómez va ser detingut i empresonat després dels [[Fets del sis d'octubre]] en els quals havia pres part, i és empresonat al tristament cèlebre [[vaixell Uruguay]].<ref name=":1" />
Va ser sota la capa de plom de la dictadura franquista i la seva rígida censura que Helios Gómez creà, en la solitud de la reclusió, contra el silenci i les mentides, un corpus literari desconegut fins a la seva recuperació la primavera de 2004 i editat recentment per l'Associació Cultural Helios Gómez. Presidida pel fill de l'artista, l'Associació ha realitzat des de fa anys esforços per donar a conèixer al món l'obra, rica i multiforme d'un dels artistes més significats del poble gitano.▼
 
=== Guerra Civil ===
▲CombatentDurant la [[Guerra Civil espanyola]], combaté als fronts de [[Mallorca]], Madrid i [[Andújar]] i finalment a la [[26a Divisió (Exèrcit Popular de la República)|26a Divisió Durruti)]] al [[front d'Aragó]], haviaon organitzatorganitzà un batalló de cavalleria amb gitanos. Elanomenat columna [[1939Ramon Casanellas]]. El 1939 hagué de creuar el [[Pirineu]] i refugiar-se a Françal'Estat francès com un delel mig milió de refugiats de la[[La retirada]]. Fou internat als [[Camp d'internament de Vernet d'Arièja|camps de concentració de FrançaVernet]] i [[Camp d'Argelers|Argelers]]. En alguns d'ells podrà exposar també i participar d'una vida cultural amb altres intel·lectuals com [[Jaume Grau i Casas|Jaume Grau Casas]], quecom recull el poeta [[esperantista]] als seus escrits d'aquestade època.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Grau i Casas|nom = Jaume|títol = Ulysse dans la boue. Journal des camps français 1939-1944|llengua = francès|data = 2014|editorial = Mare Nostrum|lloc = Perpignan|pàgines = 152|isbn = 978-2-36391-023-3}}</ref> Després seràfou deportat a l'[[Algèria]] francesa]]. Fugint de les tortures i vexacions del camp de [[Djelfa]], on és internat amb l’escriptor [[Max Aub]], aconseguí un salconduit per a retornar a Espanya el maig de [[1942]] on reprengué el seu combat [[antifeixista]] a la clandestinitat. Arrestat, sense judici ni sentència, fou empresonat vuit anys a la [[Presó Model de Barcelona|presó Model]] de Barcelona. iMorí moríel 1956 poc després quede elsortí deixessinde enla llibertatpresó.
▲[[Fitxer:Capella Gitana -reproducció per l'exposició La Model ens parla.jpg|miniatura|Reproducció dels frescos de la Capella Gitana -a l'exposició "«La Model ens parla"».]]
El 1950, pintà uns frescos a la quarta galeria de la presó tot taral·lejant «Angelitos negros» en homenatge als presos i a la seva patrona que ho és també de la ciutat, la [[Verge de la Mercè]], a una cel·la propera a les dels condemnats a mort. La cel·la serví d'oratori i és coneguda com la [[Capella Gitana]] per raó de la pell bruna que caracteritza tots els personatges representats.<ref>{{Ref-web|títol=Qui va pintar la 'La Capella Gitana' a la Model?|url=https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/qui-va-pintar-la-la-capella-gitana-a-la-model_17750_102.html|consulta=2021-01-23|llengua=ca|editor=''Sàpiens''|data=|nom=Arnau|cognom=Cònsul}}</ref> Aquesta obra fou tapada per una mà de pintura aplicada per raó d'un criteri d'higiene decidit per l'administració penitenciària a finals del segle XX i ara com ara és irrecuperable segons els informes tècnics.<ref>{{Ref-web|títol=Entrem a la capella gitana de la Model, pintada per Helios Gómez|url=https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/entrem-a-la-capella-gitana-de-la-model-pintada-per-helios-gomez/video/5672107/|consulta=2021-01-23|llengua=ca|cognom=|editor=TV3|data=7 jun 2017}}</ref>
 
▲Va ser sota la capa de plom de la dictadura franquista i la seva rígida censura que Helios Gómez creà, en la solitud de la reclusió, contra el silenci i les mentides, un corpus literari desconegut fins a la seva recuperació la primavera de 2004 i editat recentment per l'Associació Cultural Helios Gómez. Presidida pel fill de l'artista, Gabriel Gómez, l'Associació ha realitzat des de fa anys esforços per donar a conèixer al món l'obra, rica i multiforme d'un dels artistes més significats del poble gitano.
 
== Reconeixements ==
L'any 2020, [[La Virreina Centre de la Imatge]] de Barcelona reuní en una exposició més de 350 obres i documents de l'artista que va ser represaliat pel franquisme amb el títol «Dies d'ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda». La mostra destacà l'art singular de Gómez, [[Art popular|popular]], [[Avantguardisme|avantguardista]], i que ell definia com a [[Realisme socialista|realisme]] per a visibilitzar la societat que volia transformar i els grups humans amb qui lluitava per a emancipar-se, destacant-ne el domini del [[grafisme]] i la [[tipografia]], i la tècnica de la vella [[xilografia]] artesanal en l'[[agitprop]], el [[cartellisme]], l'[[activisme]], la premsa i el [[Mural|mural públic]].<ref>{{Ref-web|títol=La Virreina exposa l'art polític d'avantguarda d'Helios Gómez|url=https://beteve.cat/cultura/exposicio-helios-gomez-boris-grosz-virreina-centre-imatge/|data=2020-11-05|consulta=2021-01-23|llengua=ca|editor=betevé|nom=Núria|cognom=Llabina}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Helios Gómez torna a fer la revolució a la Rambla|url=https://www.ara.cat/cultura/Helios-Gomez-torna-revolucio-Rambla_0_2558144401.html|data=2020-11-05|consulta=2021-01-23|llengua=ca-ES|editor=''Ara''|nom=Antoni|cognom=Ribas Tur}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
 
* Tjaden, Ursula. ''Helios Gómez: artista de corbata roja''. Tafalla: [[Editorial Txalaparta|Txalaparta]], 1996. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/84-8136-924-1|ISBN 84-8136-924-1]].
* Gómez Plana, Gabriel. ''Helios Gómez, la revolución gráfica''. Barcelona: Associació Catalana d'Investigacions Marxistes, 2009. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-92616-46-6|ISBN 978-84-92616-46-6]].
 
== Enllaços externs ==
* «[http://ulissesenelfangpoesiajaumegraucasas.blogspot.com.es/2014/05/56-helios-gomez-artista-pintor.html A Helios Gómez, artista, pintor, dibujante y caricato».] Poema que li va dedicar l'esperantista Jaume Grau Casas a Helios Gómez .▼
* [http://www.heliosgomez.org Interessant iconografia]
▲* [http://ulissesenelfangpoesiajaumegraucasas.blogspot.com.es/2014/05/56-helios-gomez-artista-pintor.html A Helios Gómez, artista, pintor, dibujante y caricato.] Poema que li va dedicar l'esperantista Jaume Grau Casas a Helios Gómez
 
{{Autoritat}}
Linha 36 ⟶ 49:
[[Categoria:Exiliats del franquisme a França]]
[[Categoria:Morts a Barcelona]]
[[Categoria:Exiliats d'Espanya]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Helios_Gómez»