Tercera dinastia d'Ur: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Tercera dinastia d'Ur: Errada corregida, Enllaços afegits
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
m Retocs i ordre.
Línia 1:
[[Fitxer:Tercera Dinastia d'Ur.png|miniatura|Territoris controlats per la Tercera Dinastia d'Ur.]]
La '''Tercera Dinastia d'Ur''' va ser la culminació del '''Renaixement Sumeri''' començat per [[Gudea]] de [[Lagaix]]. Va ser una dinastia que va exercir l'hegemonia a [[Sumer]] entre el 2112-2004 aC[[era comuna|a.n.e.]], segons la [[cronologia mitjana]], o entre el 2048-1940 aC[[era comuna|a.n.e.]], segons la [[cronologia curta]], amb centre a [[Ur]] i que va establir un imperi conegut com a '''Imperi neosumeri''' o '''Ur III''', segons els historiadors de l'època.
 
[[Lagaix]], que feia un temps que s'hi imposava a la zona, perd la seva força en favor de la ciutat d'[[Uruk]]. El seu rei, [[Utukhengal]], té la idea de formar una coalició amb ciutats veïnes per tal d'expulsar els [[gutis]] que havien estat els principals responsables de la caiguda de l'[[Imperi Accadi]] i encara habitaven la zona. Finalment, els gutis són expulsats de la Baixa Mesopotàmia i el governador d'Ur, '''Urnammu''', es rebel·la contra Utukhengal. i s'anomena a si mateix Rei de Sumer i [[Accad]]<ref>Leick, Gwendolyn (2002). «Akkad». Mesopotàmia: la invenció de la ciutat. Barcelona: Rubí. ISBN 84-493-1275-2.</ref>
 
El primer que fa '''Urnammu''', després de controlar les ciutats més properes, és reformar l'administració i la burocràcia de tota la Baixa Mesopotàmia i substituir les dinasties locals de les ciutats que dominavadominades per funcionaris afins que en feien de governadors. Urnammu va construir el famós [[zigurat]] d'Ur. A més, unificava unificar els pesos i unitats de longitud, mesura que tambéja havia adoptat [[Sargon]] al seu dia. També envolta Ur d'imponents muralles i renova i amplia el seu port. Quan va morir va deixar un regne sòlid i estable.<ref>Garelli, Paul (1974). «L'Imperi d'Ur i la seva herència». El Pròxim Orient asiàtic. Barcelona: Labor. ISBN 84-335-9310-2.</ref>
'''Urnammu''' o [[Ur-Nammu]], s'anomena Rei de Sumer i [[Accad]]. Va atacar les ciutats veïnes fins controlar-les i va establir la seva capital a Ur.
 
El primer que fa és reformar l'administració i la burocràcia de tota la Baixa Mesopotàmia i substituir les dinasties locals de les ciutats que dominava per funcionaris afins que en feien de governadors. Urnammu va construir el famós [[zigurat]] d'Ur. A més, unifica els pesos i unitats de longitud, mesura que també havia adoptat [[Sargon]] al seu dia. També envolta Ur d'imponents muralles i renova i amplia el seu port. Quan va morir va deixar un regne sòlid i estable.<ref>Garelli, Paul (1974). «L'Imperi d'Ur i la seva herència». El Pròxim Orient asiàtic. Barcelona: Labor. ISBN 84-335-9310-2.</ref>
 
La dinastia va estar composta pels següents reis:
 
* [[Ur-Nammu]] d'Urim: 18 anys.
* [[Xulgi]]: 46 anys.
* [[Amar-Sina]] d'Urim: 9 anys
* [[Xu-Sin]] d'Urim: 9 anys.
* [[Ibbi-Sin]] d'Urim: 24 anys.
 
El final de la dinastia va arribar quan [[Ur]] va ser destruïda pels [[elamites]]. Tot seguit serien les ciutats d'[[Isin]] i [[Larsa]] les que lluitarien per l'hegemonia de la [[Baixa Mesopotàmia]], fins l'arribada de [[Hammurabi]] de [[Babilònia]], que establiria l'[[Imperi paleobabilònic|Imperi Paleobabilònic]].
 
== Referències ==