Estat Lliure de Fiume: diferència entre les revisions

Gràcies a aquesta normalització diplomàtica, el 17 de setembre del 1923 [[Benito Mussolini|Mussolini]] nomena el militar [[Gaetano Giardino]] governador militar de Fiume amb el doble encàrrec de preparar l'[[annexió]] definitiva de la ciutat a [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia]] i de restablir l'ordre públic. Finalment, el 27 de gener del 1924 italians i iugoslaus signen el [[Tractat de Roma (1924)]]. En funció d'aquest acord la ciutat de [[Rijeka|Fiume]] passa a sobirania italiana establint el curs del riu Rječina, anomenat aleshores pels italians Eneo, com a límit fronterer entre els dos Estats. La delimitació final de la frontera s'encarregà a una Comissió mixta els acords de la qual seran acceptats per ambdós països a la [[Convenció de Neptú]] del 20 de juliol del 1925. Tot i això, el Parlament iugoslau no ratificarà el tractat fins tres anys després. El govern de l'Estat Lliure de Fiume no acceptà tal acord diplomàtic i va continuar operant a l'exili. Amb l'annexió al [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] [[Rijeka|Fiume]] es converteix en capital de la Província homònima, també anomenada del Carnaro, fins a la seva ocupació pels partisans de Tito el 1945.<ref>{{ref-publicació |url=http://augusto.agid.gov.it/#giorno=23&mese=02&anno=1924 |publicació=''Gazzeta Uficiale del Regno d'Italia'' |llengua=italià |exemplar=núm.23 |citació=Reial Decret Llei de 22 de febrer 1924 |consulta=26 de gener de 2021}}</ref>

 

 

== Conseqüències des de la fi de la Segona Guerra Mundial ==