Angela Davis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ref original |
format i enllaços |
||
Línia 10:
Angela Davis va néixer a Birmingham, [[Alabama]], el 26 de gener de 1944, en una època en què les lleis [[Jim Crow]] imposaven la [[Segregació racial als Estats Units|segregació racial]] al sud dels Estats Units. El seu pare, graduat en una universitat per a afroamericans a [[Raleigh (Carolina del Nord)]], va treballar un temps com a professor d'història en un institut de secundària abans d'adquirir una gasolinera que gestionava personalment. La seva mare es va graduar a la [[Universitat d'Alabama]] i era mestra d'escola primària. El lloc on vivia la família era anomenat «Dynamite Hill» pel gran nombre de cases d'afroamericans dinamitades pel [[Ku Klux Klan]].<ref>Angela Davis, ''Autobiographie'', Albin Michel, París, 1975, pàg. 79-81</ref> Tant la seva mare com el seu pare eren activistes a favor dels [[drets civils]] i eren membres de la [[National Association for the Advancement of Colored People]] (NAACP), abans que aquesta organització fos proscrita a Birmingham.<ref>Angela Davis ''Biographie'', pàg. 81</ref>
Angela Davis va cursar estudis primaris en una escola segregada a Birmingham, allotjada en instal·lacions més mal dotades que l'escola per a blancs.<ref>Angela Davis ''Biographie'', pàg. 90</ref> Als 14 anys, en presentar-se-li diverses opcions per a cursar estudis secundaris i va triar traslladar-se a [[Nova York]], gràcies a la [[beca]] d'una organització [[Societat Religiosa d'Amics|quàquera]] que oferia la possibilitat a alumnes brillants de la comunitat afroamericana del sud del país d'estudiar en instituts mixtos del nord. Es va matricular en l'institut privat de pedagogia progressista de [[John Dewey
La seva arribada a Nova York va marcar una nova etapa en la seva presa de consciència política. S'allotjava a casa del reverend William Howard Melish, el pastor de la principal [[Església episcopal]] de [[Brooklyn]] en els anys 1950, opositor declarat al [[maccarthisme]] i membre de la Soviet-American Friendship Organization («Organització d'amistat americanosoviètica»).<ref>Angela Davis ''Biographie'', pàg. 105, i veure els [http://www.brooklynhistory.org/library/melish/fa_melish_collection.pdf arxius Melish]</ref> Tant ell com la majoria dels professors eren en la Llista negra de l'administració [[Joseph McCarthy|McCarthy]] i tenien prohibit d'ensenyar en establiments públics.<ref>Angela Davis ''Biographie'', pàg. 106</ref>
Línia 23:
A Alemanya es relaciona amb estudiants de la Sozialistischer Deutscher Studentenbund ([[Unió dels Estudiants Alemanys Socialistes]]), visita sovint [[Berlín Est]] i participa en manifestacions en contra de la [[Guerra del Vietnam]].<ref>Angela Davis ''Biographie'', pàg. 132</ref> Mentrestant als Estats Units el moviment d'alliberament afroamericà va evolucionant i tendeix a radicalitzar-se seguint el moviment conegut com a [[Black Power]]. Frustrada per no poder prendre part en l'efervescència militant que regna al seu país, decideix de tornar-hi al cap de dos anys.
Opta per la [[Universitat de Califòrnia]] a [[San Diego]], on ensenyava Marcuse qui accepta de dirigir la seva [[Tesi doctoral|tesi]], inicialment tutelada per [[Theodor Adorno]].<ref>Angela Davis ''Biographie'', pàg. 135-137</ref> Davis va rebre una gran influència de [[Herbert Marcuse]], especialment de la idea que és un deure de l'individu rebel·lar-se contra el sistema.
=== Militància política ===
Línia 52:
Angela Davis convida a portar el [[feminisme]] a les dones de classe obrera, a les negres, a les [[Transgènere|trans]], a les pobres i indigents, en definitiva, a les oblidades, perquè no s'ha generat un espai polític prou ampli per relatar la vida d'aquestes dones excloses de la [[història universal]]. Davis defén la [[interseccionalitat]] teoritzada per [[Kimberlé Williams Crenshaw]].
A més, segons Davis, hi ha una falsa concepció de feminisme compost per dones que poden tocar el «[[sostre de vidre]]» i veure els seus privilegis, però que són capaces de segregar i explotar laboralment a altres dones. Així es posiciona contra l'''[[statu quo]]'' i les modes del feminisme tradicional que no han avançat gaire des dels anys 1970 i que, com afirma [[Silvia Federici]], encara no és prou forta i no s'ha configurat una veritable subjectivitat lliure sobre el seu significat ja que segueixen essent en la seva majoria dones les discriminades, les dedicades a la [[Treball de cures|cura]], a la neteja i a la llar.<ref>{{Ref-web|títol=Angela Davis: la libertad como campo de batalla|url=https://www.elsaltodiario.com/feminismos/angela-davis-la-libertad-como-campo-de-batalla|consulta=2020-12-16|llengua=|editor=''El Salto''|data=24 oct 2018|nom=Belén|cognom=Quejigo}}</ref>
=== Presons, la continuació de l'
A l'hora de els mecanismes d’opressió contemporanis, Davis ha denunciat el sistema de presons, la seva funció [[ideològica]] i ha proposat la seva possible substitució per altres mesures. Ha analitzat les polítiques de la [[guerra contra el terrorisme]], vinculades a l'existència de [[Centre de detenció de Guantánamo|presons fora de la llei]] així com l'existència d'un complex industrial penitenciari. Històricament, l'autora veu una continuïtat entre l'[[Esclavitud als Estats Units|esclavatge]] i el sistema penitenciari estatunidenc: el 1865 es va declarar abolida legalment l'economia esclavista, però se seguien permetent relacions esclavistes com a càstigs per un delicte. L'anomenat «arrendament de convictes» va ser un dels fenòmens característics d'aquest esclavatge vinculat al sistema penal, intensificat per l'establiment dels anomenats «codis negres», on l'absentisme en el treball o la possessió d'armes passaven a ser afers penals només per a la població negra.<ref name=":0"/>
| |||