Llaüt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 90.71.249.133. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 5:
| articles = [[Taula harmònica]]<br />[[Ordre (música)]]
}}
El '''llaüt''' (de l'[[llengua àrab|àrab]] العود ''al-ʿūd'') és un [[instrument musical|instrument]] de [[cordòfon|corda]] [[Instrument de corda pinçada|pinçada]] amb la [[caixa de ressonància]] en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.<ref name=GEC>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0191073.xml?s.q=lla%C3%BCt#.UtwDx2QpYy4|consulta=19 gener 2014|títol=enciclopèdia.cat|editor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> En la [[Classificació de Hornbostel-Sachs|classificació de Hornsbostel-Sachs]], és un cordòfon compost que pertany al grup de llaüts amb mànec.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Llaüt|publicació=Gran Enciclopèdia de la Música|data=1999|pàgines=}}</ref>
== Etimologia ==
Línia 20:
L'origen del llaüt, però, es remunta a les civilitzacions sumèries (2000 aC), a partir d'aquí s'estengué cap als territoris assiris. S'anà perfeccionant i expandint cap a l'Est, on donà altres tipus de llaüt a la Xina ([[Pipa (instrument)|pipa]]), al Japó ([[biwa]]), i també cap al Sud, on aparegué un model que arrelà a Egipte, com a resultat de la influència d'Hyksos, qui obrí el país a les idees de l'est asiàtic. Primer s'anomenà ''barbat'' (o llaüt sassànida), i va ser al segle VII que passaria a dir-se ''ud,'' quan els àrabs el van construir íntegrament de fusta. A partir del {{segle|IX}}, el claviller es va començar a corbar cap enrere, amb les clavilles inserides als laterals. Les cordes eren dobles i es tocaven amb un [[Pua (música)|plectre]]. Aquest model de llaüt es donà a conèixer a Europa a partir del {{segle|XII}}, tot i que ja existien models anteriors a l'Àndalus. Ja s'esmenta en els escrits d'Avicenna (980-1037) quan parla de música culta. La primera representació iconogràfica apareix a les ''[[Cantigas de Santa María]]'', a finals del {{segle|XIII}}, on es veu un instrument àrab integrat a l'instrumental cristià.<ref name=":0"/>
No s'arriba a definir la data en què el llaüt s'introdueix a altres parts d'Europa, però hi ha la possibilitat que els àrabs el portessin amb ells quan van enviar Sicília al {{segle|VIII}}. A partir del {{segle|X}}, les croades suposarien una altra manera d'introduir l'instrument a Europa i, també, amb l'augment d'activitats comercials a través de Venècia. L'ud encara hi era present, però encara
== Estructura del llaüt occidental ==
=== Caixa de ressonància ===
La [[caixa de ressonància]] o fons, de forma combada, de diverses peces de fusta, anomenades costelles,<ref name=":0"/> acoblades i encolades entre elles, que poden ser, entre d'altres, de [[Plàtan d'Amèrica|plàtan americà]], [[Acer (gènere)|auró]], [[cirerer]], [[banús]] o [[palissandre]]. Al final d'aquestes costelles, hi ha un reforç tant intern com extern, normalment de la mateixa fusta i, a la part superior, s'ajunten amb el
Els llaüts poden tenir d'una a tres [[Roseta (música)|rosetes]], de forma rodona, normalment amb elaborada marqueteria de formes geomètriques, d'influència àrab.<ref name=":0"/> El [[Pont (música)|pont]], també de fusta de fruiter, es troba adjunt a la taula harmònica, situat entre ⅕ i 1/7 de la llargada total del llaüt. El [[cordal]], a diferència d'altres cordòfons, com els de corda fregada, el cordal es troba al pont mateix, consisteix en uns forats per on es passen les cordes i s'hi fa un nus que ajuda a mantenir la tensió, juntament amb les clavilles a l'altre extrem.
=== Mànec i claviller ===
En el cas dels llaüts més antics, que coneixement gràcies a les representacions iconogràfiques, el mànec és clarament més prim de com el coneixem ara, i amb especial reducció a la part del claviller.<ref name=":1"/> En el cas del llaüt occidental, el [[Mànec (música)|mànec]] és una peça de fusta lleugera i allargada, sovint de banús, que surt del cos de l'instrument sobre el qual es tiben les cordes. Els [[Trast|trasts]] del llaüt són movibles, són cordes fetes de budell lligades al voltant del mànec. Es malmeten amb l'ús i han de ser canviats sovint.<ref name=":0"/> El [[batedor]] o [[diapasó (instrument)|diapasó]] és la làmina que cobreix el masteler per protegir-ho del desgast i donar-li rigidesa, ja que sobre ella es recolzen els dits de l'executant en trepitjar les cordes. Sol ser de [[banús]]. Les [[Corda (música)|cordes]] se situen en paral·lel a la tapa harmònica. Històricament, les cordes s'han fet de budell, d'intestí d'ovella (de vegades combinat amb metall) i actualment se'n fan de sintètiques que imiten el budell, amb un entorxat metàl·lic a les cordes més gruixudes. La fabricació moderna combina budell i niló. La corda de budell és més autèntica per al repertori antic, però és molt més inestable de cara a l'afinació, que queda subjecta als canvis d'humitat. El niló ofereix molta més estabilitat, però per als puristes és del tot anacrònic, ja que difereix del so original. Cal destacar l'ús de les catlines que s'empraven històricament. Són unes cordes d'origen català que consistien en enrotllar diverses cordes juntes i se submergien en una solució de metall perquè guanyessin massa. Les catlines tenen un diàmetre més gran comparades amb les cordes de niló de la mateixa afinació. Produïen un timbre més baix que les diferenciava d'altres cordes.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-taller-del-lutier/el-manxaire-2-les-catlines-o-cordes-catalanes/audio/913628/|títol=El manxaire 2 : Les catlines, o cordes catalanes| consulta=23-06-2016|nom=Jaume| cognom=Ayats|llengua=Català| editor=Catalunya Ràdio|data=2016}}</ref>
El [[claviller]] dels llaüts forma un angle d'uns vuitanta graus amb el mànec, presumiblement per ajudar a suportar la tensió de les cordes baixes damunt la celleta que, tradicionalment, no està encolada i es manté al seu lloc només amb la pressió de les cordes. Les [[Clavilla (Instrument musical)|clavilles]] són simples estaques de fusta dura, de vegades còniques, que se subjecten a través dels forats del claviller i amb la pressió de les cordes. Igual que passa amb altres instruments que fan servir clavilles, la fusta de què estan fetes és crucial. La fusta que habitualment s'ha utilitzat per a fer-les és de [[prunera]].<ref name=":1"/> A mesura que la fusta pateix l'envelliment i la pèrdua d'humitat, han de mantenir la forma circular per assegurar el bon funcionament, ja que és l'únic sistema que es té per a afinar l'instrument. Sovint les clavilles són de fusta d'arbres fruiters, com la perera europea, o fustes similars que siguin estables. Matheson, cap al 1720, digué, "si un llaütista viu vuitanta anys, de ben segur que seixanta els haurà passat afinant".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Smith|nom=Hannah|títol=Music: How It Came to Be What It Is|data=2011|editorial=Cambridge University Press|lloc=Cambridge|pàgines=123|isbn=9781108038812}}</ref> La [[celleta]] se situa entre el claviller i el mànec, normalment d'[[Vori|ivori]], amb petits espais buidats per a acomodar-hi les cordes i ajudin a mantenir la distància entre elles.
== Afinació ==
Les cordes del llaüt estan disposades per [[Ordre (música)|ordres]], de dues cordes cadascun, tot i que en la corda més aguda és un ordre simple i rep el nom de ''chanterelle''. En el Barroc tardà els ordres ja només tenen una corda. Els ordres són enumerats seqüencialment, començant per la més aguda, així que la ''chanterelle'' és el primer ordre, el parell següent són el segon ordre, etc. Així, un llaüt del Renaixement té 8 ordres, amb un total de 15 cordes, i al Barroc, amb 13 ordres, s'arriba a les 24 cordes.
Els ordres s'afinen a l'uníson per a les freqüències altes i intermèdies, però a les freqüències baixes una de les dues cordes s'afina una octava més amunt (tot i que això varia al llarg de la història del llaüt). Les dues cordes d'un ordre sempre es toquen i s'aturen alhora, com si fos una sola corda, però en casos rars, algunes peces requereixen que es toquin individualment.
L'afinació de les cordes del llaüt va variar en els diferents models més difosos en l'època en màxima difusió de l'instrument, entre el [[música renaixentista|Renaixement]] i el [[música barroca|Barroc]]. Aquí es mostren algunes de les afinacions més utilitzades:
{| border="1"
! Instrument !! Afinació
|-
|Llaüt del [[música renaixentista|Renaixement]], de sis [[ordre (música)|ordres]]
|[[Fitxer:Accord luth renaissance.png|250px|Llaüt del Renaixement, de sis ordres]]
|-
|Llaüt del [[música renaixentista|Renaixement]], de vuit ordres
|[[Fitxer:Accord 8 choeurs renaissance.png|300px|Llaüt del Renaixement, de vuit ordres]]
|-
|Llaüt de transició cap al [[música barroca|Barroc]], de 10 ordres
|[[Fitxer:Accord luth prebaroque.png|350px|Llaüt de transició cap al Barroc, de 10 ordres]]
|-
|Llaüt barroc de 13 ordres
|[[Fitxer:Accord luth baroque.png|350px|Llaüt barroc de 13 ordres]]
|}
== Altres significats del nom ==
[[Fitxer:Laúd español.jpg|miniatura|Llaüt actual utilitzat en les [[rondalla (música)|rondalles]]]]
Actualment, en el context de la [[música tradicional]], en diversos indrets de la [[península Ibèrica]] també s'anomena llaüt un instrument de corda polsada i amb una caixa de ressonància que també té un perfil en forma de pera, però amb el fons pla, amb [[claviller]] igualment pla, semblant a la de la [[guitarra]], amb sis [[ordre]]s dobles, i que habitualment forma part de les [[rondalla (música)|rondalles]].
Per extensió, també s'anomena ''llaüt'' tot aquell instrument en què les cordes se situen en un pla paral·lel a la caixa durant tota la llargada d'un mànec ixent. En aquest cas s'acostuma a parlar, més aviat de la '''família dels llaüts'''. Corresponen als instruments de l'apartat 321 de la classificació numèrica de [[classificació de Hornbostel-Sachs]]
== El ud ==
El llaüt ([[ud]]) utilitzat a [[Turquia]] i a tot l'[[Orient Mitjà]] no té trastos, ja que impedirien la realització dels quarts de to, necessaris en les escales orientals. Té el mànec una mica més curt en comparació amb el llaüt europeu i una caixa de ressonància més grossa. Normalment compta amb un bordó, o corda greu, i quatre dobles cordes. El seu registre és de dues octaves i mitja. Aquest instrument és utilitzat en la música clàssica i popular de tots els [[països àrabs]], a més de [[Turquia]], l'[[Iran]], el [[Pakistan]], [[Armènia]] i [[Grècia]].
| |||