Acadèmia platònica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Fundació: Afegit format de referència
#1Lib1Ref #Bibliowikis Origen nom Diccionari Ferrater Mora
Línia 19:
Fora muralles de la ciutat d'[[Atenes]], abans que l'Acadèmia fos una escola, i fins i tot abans que [[Cimó II]] encerclés el lloc amb un mur,<ref>[[Plutarc]], ''Vida de Cimó'', xiii:7 {{la}}</ref> hi havia un [[oliverar]] sagrat dedicat a [[Atena]], la deessa de la saviesa,<ref>[[Tucídides]] ii:34 {{la}}</ref>
 
Inicialment, el lloc es deia ''Hecadèmeia'' (Ἑκαδήμεια), i es referia a una antiga tradició (almenys del principi del segle VI aC) sobre el culte a l'[[Heroi grec|heroi]] atenenc llegendari [[Academos]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ferrater Mora|nom=Jose|títol=Diccionario de filosofía|url=|edició=|llengua=|data=1979|editorial=Alianza|lloc=Barcelona|pàgines=36-37|isbn=8420652997|capítol=Academia platónica}}</ref> D'aquí el nom.
 
Des de l'[[edat del bronze]], el lloc fou dedicat al culte d'[[Atena]] i d'altres immortals, potser també dels [[Dioscurs]], Càstor i Pòl·lux, als quals [[Academos]] hauria dit on es trobava la seva germana, [[Helena|Helena de Troia]], amagada per [[Teseu]], per tal d'evitar que devastessin tot el país. Pel respecte a aquesta tradició, especialment per la seva relació amb els Dioscurs, és pel que els [[esparta]]ns van respectar aquest indret quan van envair l'[[Àtica]].<ref>[[Plutarc]], ''Vida de Teseu'', xxxii {{la}}</ref> Menys pietós es va mostrar el general romà [[Luci Corneli Sul·la|Sul·la]], que va fer talar les [[oliveres]] sagrades d'[[Atena]] el 86 aC per construir la [[maquinària de setge]] que necessitava per assaltar la ciutat.