En català, l'adjectiu té [[flexió]] de [[Gènere (gramàtica)|gènere]] i nombre; és per això que hi ha adjectius de dues terminacions (com ''alt - alta'') i uns altres d'invariables, que tenen la mateixa forma per al masculí que per al femení (com ''amable''). També hi ha adjectius que tenen una sola terminació en singular i dues en plural (com ''voraç - voraços - voraces'').
Tradicionalment, s'ha considerat que l'adjectiu té tres graus: positiu o pur, quan l'adjectiu està usat en la seva forma ordinària; comparatiu, quan s'usa per contrastar dues realitats (cas de ''major'', per exemple); grau superlatiu, quan expressa el punt màxim o mínim d'una gradació (com ''òptim'' o ''divertidíssim'', per exemple). En algunes llengües, els graus de l'adjectiu suposen paraules diferents, com en [[anglès]]; en d'altres, el grau s'expressa mitjançant construccions determinades, com el [[castellà]].
Pel que fa a la [[sintaxi]], l'adjectiu pot fer de complement del nom (la funció més usual), d'atribut o de complement predicatiu, actuant com a nucli d'un [[sintagma adjectival]]. Si està substantivat mitjançant un [[determinant (llengua)|determinant]], llavors pot adquirir les funcions pròpies del nom.
