Diferència entre revisions de la pàgina «Eva Perón»

31 bytes afegits ,  fa 2 mesos
cap resum d'edició
(Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils editor visual Advanced mobile edit
| ocupacio = Actriu i política
}}
'''María Eva Duarte de Perón''', més coneguda com a '''''Evita''''' ([[1919]]-[[1952]]) [[Primera Dama]] de l'[[Argentina]] i segona esposa del president [[Juan Domingo Perón]].
 
== Biografia ==
Nascuda filla il·legítima, als 15 anys marxà a [[Buenos Aires]], on actuà d'[[actriu]] en obres menors. Es va casar amb el coronel Perón el [[1945]] i, pels seus orígens modestos, va esdevenir el lligam entre ell i la fundació dels treballadors del seu partit "Justicialista" "Los Descamisados". EllaEva va fer campanya per al seu marit el [[1946]] fent servir retransmissions de ràdio de marcat to [[Populisme|populista]].
 
Un cop Perón va ser elegit president Eva Perón tingué un destacat paper polític,. vaVa crear la [[Fundación Eva Perón]], que va construir hospitals i [[orfenat]]s que la van fer molt popular entre la gent més pobra.
 
=== Gira europea ===
[[Fitxer:Eva Duarte de Perón en España.jpg|miniatura|Eva Perón a la seva arribada a [[Madrid]], on va ser rebuda amb vint-i-una canonades i una multitud d'obrers espanyols]]
[[Fitxer:Eva Peron and a prelate.jpg|miniatura|El papa Pius XII i Eva Perón a Roma]]
El 1947 Eva va iniciar una gira per Europa amb un alt component propagandístic anomenada la "Gira de l'Arc de Sant Martí". Això li va permetre conèixer nombrosos dignataris i caps d'estat, com [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]] i el [[Pius XII|papa Pius XII]]. Segons els biògrafs Fraser i Navarro, la gira va tenir el seu origen en una invitació que [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] havia fet al president argentí Juan Perón, únic país que no havia seguit el bloqueig que les Nacions Unides havien imposat a Espanya. Per raons polítiques es va decidir que fos Eva en lloc de Perón qui havia de fer el viatge. Argentina acabava de sortir de la seva "quarantena de guerra", reprenent el seu lloc a les Nacions Unides i millorant les relacions amb els Estats Units. Per això, una visita a Franco i al [[president de Portugal]] [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], els darrers dictadors d'Europa occidental en actiu, no seria vista amb bons ulls per la diplomàcia internacional. Eva va decidir que, si Juan Perón no podia acceptar la invitació de Franco per a una visita d'estat, ella sí que podia. Els seus assessors van decidir que, per canviar el focus, Eva hauria de visitar molts països europeus a més d'Espanya. Així no s'identificaria una especial simpatia d'Eva amb l'Espanya feixista de Franco sinó amb tota Europa. La gira no es va descriure com a «gira política» sinó com una «gira de bona voluntat».{{sfn|Fraser |Navarro |1996|p=88-90}}
 
La gira es va estendre durant 64 dies, entre el 6 de juny i el [[23 d'agost]] de 1947. Va visitar [[Espanya]] (18 dies), [[Itàlia]] i el [[Vaticà]] (20 dies), [[Portugal]] (3 dies), [[França]] (12 dies), [[Suïssa]] (6 dies), el [[Brasil]] (3 dies) i [[Uruguai]] (2 dies). Va voler oficiar d'ambaixadora de bona voluntat i conèixer els sistemes d'ajuda social desenvolupats a Europa amb la intenció d'impulsar al seu retorn un nou sistema d'obres socials del que se'n faria càrrec. En el viatge l'acompanyava el pare [[jesuïta]] Hernán Benítez, per qui ella es deixava aconsellar, i que tindria influència, al seu retorn, en la creació de la [[Fundació Eva Perón]].
 
L'[[Franquisme|Espanya franquista]] va ser la primera escala del seu viatge on va estar a [[Villa Cisneros]], [[Madrid]], [[Toledo]], [[Segòvia]], [[Galícia]], [[Sevilla]], [[Granada]], [[Saragossa]] i [[Barcelona]]. Va evidenciar un desgrat sobre com es tractava als obrers i a les persones humils a Espanya.<ref name="elmundo20020724">{{ref-publicació|cognom=Herren|nom=Ricardo|títol=Palacios y chabolas para Evita|publicació=El Mundo|data=24-7-2002|url=http://www.elmundo.es/especiales/2002/07/internacional/evita/miercoles.html|consulta=28 juny 2014}}</ref> Va mantenir una situació tibant amb l'esposa de Franco, [[Carmen Polo]], a causa del seu intent de mostrar-li el Madrid històric dels [[Casa d'Àustria|Àustries]] i els [[Borbons]] en lloc dels hospitals públics i els [[barris de barraques]].<ref name="elmundo20020724"/> Tot i no existir una versió oficial, sembla que va utilitzar la seva diplomàcia i influència amb Franco per obtenir l'indult de la militant comunista [[Juana Doña Jiménez|Juana Doña]], que feia d'enllaç entre la guerrilla i el buró polític del [[PCE]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Chávez|nom=Fermín|títol=Eva Perón: Sin Mitos|pàgines=pàg. 91 i 210|editorial=Ediciones Theoría|any=1996|isbn=9789879048115|url=http://books.google.cat/books?id=kkXjAAAAMAAJ&q=%22Juana+do%C3%B1a%22+%22Eva+Per%C3%B3n%22&dq=%22Juana+do%C3%B1a%22+%22Eva+Per%C3%B3n%22&hl=ca&sa=X&ei=4iSvU5rmHeGM0AWr3oEQ&ved=0CDkQ6AEwBA}}</ref> Aquesta història va ser portada al cinema pel director [[Agustí Villaronga]] sota el títol «Una carta para Evita».<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Carmen Polo, Juana Doña y Eva Perón entrecruzan sus vidas en 'Una carta para Evita'|publicació=El Refenrente|data=2-11-2011|url=http://archive.is/IYmXo#selection-515.0-515.83|consulta=28 juny 2014}}</ref>
Tot i no existir una versió oficial, sembla que va utilitzar la seva diplomàcia i influència amb Franco per obtenir l'indult de la militant [[comunista]] [[Juana Doña Jiménez|Juana Doña]] que feia d'enllaç entre la guerrilla i el buró polític del [[PCE]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Chávez|nom=Fermín|títol=Eva Perón: Sin Mitos|pàgines=pàg. 91 i 210|editorial=Ediciones Theoría|any=1996|isbn=9789879048115|url=http://books.google.cat/books?id=kkXjAAAAMAAJ&q=%22Juana+do%C3%B1a%22+%22Eva+Per%C3%B3n%22&dq=%22Juana+do%C3%B1a%22+%22Eva+Per%C3%B3n%22&hl=ca&sa=X&ei=4iSvU5rmHeGM0AWr3oEQ&ved=0CDkQ6AEwBA}}</ref> Aquesta història va ser portada al cinema pel director [[Agustí Villaronga]] sota el títol «Una carta para Evita».<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Carmen Polo, Juana Doña y Eva Perón entrecruzan sus vidas en 'Una carta para Evita'|publicació=El Refenrente|data=2-11-2011|url=http://archive.is/IYmXo#selection-515.0-515.83|consulta=28 juny 2014}}</ref>
 
Els enfrontaments amb la dona de Franco van ser evidents i de retorn en l'[[Argentina]], explicaria:
 
== Darrers temps ==
Va morir de [[càncer]]. [[Cadàver d'Evita|El seu cadàver]] va estar desaparegut gairebé setze anys.<ref>{{ref-web|url= http://edant.clarin.com/suplementos/especiales2/2002/07/26/l-420677.htm|títol= Un cadáver secuestrado, ultrajado y desterrado|consulta= |autor= |cognom= Rubín|nom= Sergio|enllaçautor= |coautors= |llengua= castellà|obra= Clarín|pàgines= |lloc= |data= 26 de juliol de 2002|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20121022223653/http://edant.clarin.com/suplementos/especiales2/2002/07/26/l-420677.htm|arxiudata= 2012-10-22|doi= |citació= }}</ref> Actualment, les restes mortals d'Eva Perón descansen a la cripta de la família Duarte al [[Cementiri de la Recoleta]].
 
Basada en la seva vida es va fer el [[Evita (musical)|musical]] i la pel·lícula ''[[Evita (pel·lícula)|Evita]]''.
486

modificacions