Sistema de parada i arrencada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
tret VTque són al text, format ref, traduït intraduïdes (bis)
Línia 1:
{{obsolet|data=gener 2021|la tecnologia ha evolucionat des del 2014}}
[[Fitxer:Start-Stopp-System Citroen Berlingo Taster Aus-Ein.jpg|miniatura| Botó per poder desactivar el sistema en un Citroën Berlingo . ]]
El '''sistema de parada i arrencada''' (anglès '''stop-start system''')<ref>{{Ref-web|títol=Nous termes en estudi al Consell Supervisor|url=https://www.termcat.cat/ca/actualitat/noticies/nous-termes-estudi-al-consell-supervisor-25062020|consulta=2021-01-30|llengua=|editor=TERMCAT|data=25/06/2020}}</ref> és un dispositiu de reinici automàtic que para i re-arranca el motor d'un [[Automòbil|vehicle]] per tal d'estalviar combustible i per reduir la contaminació. És útil sobretot en el transit urbà o en [[Embotellament|embotellaments]], ambdós caracteritzat per parades freqüents.
Linha 9 ⟶ 10:
El principi de Stop & Start manual va ser desenvolupat el 1981 per Volkswagen pel seu Polo Formula E (per a «econòmic») amb un sistema semiautomàtic (parada per pressió manual d'un botó "Stop" i reinici automàtic)
 
El primer sistema automàtic ''{{Lang|en|Stop & Start}}'' va ser proposat per [[FIAT|Fiat]] al [[Fiat Regata|Regata ES]] (per a « ''Energy saving'', estalvi d'energia}}, llançat el 1983.<ref>{{ref-web| nom =Vernon | cognom = Pedersen |url = http://www.italiaspeed.com/2009/cars/fiat/02/regatta_es/1602.html | títol = Fiat Regata Sedan boasted 'Stop-Start' technology more than two decades ago | editor =ItaliaSpeed. |data= 18 de febrer 2009|llengua= anglès}}</ref> Es va trigar deu anys més a revisar el sistema sobre el [[Volkswagen Golf|Volkswagen Golf III]] de 1994, que no tindrà èxit.<ref>{{ref-publicació| nom =John |cognom =Fordham| url =https://www.independent.co.uk/arts-entertainment/motoring-auto-biography-the-volkswagen-golf-cl-ecomatic-in-0-60-seconds-1448060.html |article= The Volkswagen Golf CL Ecomatic IN 0-60 Seconds | publicació=[[The Independent]]|data= 10 septembre 1994 |llengua= anglès}}</ref>
 
Volkswagen va llançar el [[1999]] un dispositiu de parada i arrencada als models Lupo 3L i Audi A2 3L, però sobretot a [[Citroën]] amb C3 Stop i Start per al públic general a finals del [[2004]] per un modest cost addicional. L'alternador és reversible i la tecnologia només s'associa a caixes manuals robòtiques. L'impuls a la tecnologia provindrà dels governs europeus que comencen a donar suport econòmic a les baixes emissions de CO2 dels cotxes. Aquesta tecnologia bastant simple proporciona un efecte mesurable sobre el cicle europeu de mesurament del consum a la ciutat, i s'adopta molt ràpidament des de finals [[Dècada del 2000|dels]] anys [[Dècada del 2000|2000]].
Linha 22 ⟶ 23:
*# un [[Motor síncron|alternador]] reversible (o alternador-arrencador ), que exerceix tant el rol d'[[Motor d'arrencada|arrencador]] com d'[[Motor síncron|alternador]] (que ocupa el lloc, utilitzant els mateixos punts connexió), però s'instal·la a part del motor d'arrencada convencional, que es reserva per a les primeres arrancades. El seu ús garanteix un reinici ràpid i silenciós;
*# un simple reforç de la bateria d'arrencada (bateria existent), per permetre suportar els molts reinicis addicionals imposats. Aquesta tècnica és menys costosa, però també molt menys efectiva en termes d'aprovació;
*# un arrencador amb aire comprimit, que també pot servir com a retardador i com a potència addicional, per exemple durant l'acceleració;<ref>{{ref-web|url= https://www.futura-sciences.com/planete/actualites/developpement-durable-moteur-hybride-air-comprime-simple-economique-efficace-27853/ | títol =Un moteur hybride à air comprimé: simple, économique et efficace ! |editor=[[Futura (portail web)|Futura]]|data= 8 de febrer 2011|consulta= 31 gener 2020|llengua= francès}}</ref>
* una caixa electrònica que gestiona la interconnexió entre la màquina de reinici, l'ordinador del motor i la caixa de servei intel·ligent.
 
Linha 50 ⟶ 51:
; per a l'usuari
 
* es redueix el consum i les {{CO2}} (del 6 al 10% , teòricament fins al 15%,<ref name="val">{{ref-publicació| nom =Laurent | cognom =Meillaud, [| url =http://www.autonews.fr/voiture-bio/un-systeme-plus-efficace-et-de-nouvelles-fonctions-37635 «| article = Valeo optimise son ''Stop & Start''| »],publicació =Autonew| data= Autonews.fr, 23 septembre de 2011.|llengua= francès}}</ref><ref name="AutonewsLepsch">{{Ref-web|autornom=Laurent | cognom =Lepsch|url=http://www.autonews.fr/dossiers/technologie/19560-valeo-presentation-du-deuxieme-stop-and-start/|títol=Technologie Valeo : présentation du deuxième ''Stop and Start''|editor=Autonews.fr|data=15 juin 2010}}</ref> al cicle urbà a les hores punta);<ref>[https://www.francetvinfo.fr/replay-radio/l-auto/stop-and-start-vraiment-benefique_1775899.html « Stop and Start : vraiment bénéfique ? »], sur francetvinfo.fr, le 24 avril 2015 (consulté le 4 juin 2018).</ref>
* l'apagat i el reinici del motor són automàtics;
* el reinici del motor és immediat i silenciós (aproximadament 400ms);
Linha 56 ⟶ 57:
 
=== Desavantatges ===
* Els estalvis només es poden aconseguir en usos urbans o en carreteres molt transitades.<ref>{{ref-publicació|nom =Jean Savary,| [httpurl = https://www.notretemps.com/voiture/accessoiresactualites-autovoiture/choisir-voiture-equipee-stop-start,i40014| article «= Faut-il choisir une voiture équipée d'un système Stop & Start ?| »],publicació= NotreTemps.com,|data = 6 novembre 2013,|llengua= 2 pages.francès}}</ref><ref>[{{ref-web| url=http://www.economiematin.fr/news-stop-start-innovation-gadget «| títol = Stop & start : vraie innovation ou gadget inutile ?| »],obra sur= economiematin.fr,Économie Matin |data = 19 juilletde juliol de 2013.|llengua= francès}}</ref>
* En detenir el motor, la temperatura disminueix gradualment en el [[convertidor catalític]], cosa que fa que sigui menys eficaç al re-arrancar que la aturada es perllonga i la temperatura ambient baixa. Com més gran sigui el temps d'inactivitat, més augmentarà la contaminació a la posada en marxa, compensada parcialment o totalment per l'absència total d'emissions durant les fases d'aturada.
* Quan el motor s'atura, l'escalfament i el refredament perden gradualment l'eficiència. En cas de tancarparar-se perllongadament, tots els accessoris que utilitzen la bateria poden "buidar-la", sobretot si la temperatura ambient és baixa, si està mal carregada, o en "final de vida"vella, o si l'apagada és massa llarga.
* Els diferents constructors
 
Dels dos precursors que són Fiat i Volkswagen,és el segon que ha perseverat tres vegades (Formel E, Ecomatic, després les versions de 3 L de Lupo i A2), abans de veure la difusió de la tecnologia .
 
El primer fabricant d'equips a oferir un sistema per a la producció massiva és Valeo en col·laboració amb [[Grup PSA|PSA]], amb el seu alternador d'arrencada (sistema STARS: “ {{Lang|en|«Starter Alternator Reversible System}} ”»). Segons Valeo, aixòferia corresponun aestalvi unade disminucióconsum del consumde fins a ununs 15% en circulació urburbanaurbana.<ref name="Autonews">{{Ref-webpublicació |autornom=Laurent |cognom = Lepsch|url=http://www.autonews.fr/dossiers/technologie/19560-valeo-presentation-du-deuxieme-stop-and-start/|títol=Technologie Valeo : présentation du deuxième ''Stop and Start''|editorllengua= francès| publicació = Autonews.fr France |data=15 juinjuny 2010}}</ref><ref name="val">Laurent Meillaud, [http://www.autonews.fr/voiture-bio/un-systeme-plus-efficace-et-de-nouvelles-fonctions-37635 « Valeo optimise son ''Stop & Start'' »], Autonews.fr, 23 septembre 2011.</ref>
 
== Vehicles europeus ==
Des de la transició cap als estàndards Euro 5, cada vegada són més els vehicles amb caixes manuals o robotitzades equipades amb aquest sistema, a tots els nivells del rang.<ref>{{En}}ref-publicació|cognom = Grey | nom =Olivia, [| url =https://www.veteranstodaymoney.com/2014/10/engine-stop-start-systems-a-brilliant-invention-in-the-automotive-history/ «|article = Engine Stop-Start Systems – A Brilliant Invention In The Automotive History »],|publicació= VT Money,|data= 9 octobreoctubre 2014.|llengua = anglès}}</ref> El sistema Valeo es munta en els [[Citroën]], [[Peugeot]], Smart, [[Land Rover]], [[Volvo]], mentre que el sistema [[Robert Bosch GmbH|Bosch]] equipa [[Volkswagen]], [[SEAT]], [[Nissan]] o [[FIAT|Fiat]] en diversos models de gasolina i dièsel. Valeo anuncia per a la primavera del 2010 el llançament de la seva segona generació de Stop & Start prevista per al tercer trimestre del mateix any.<ref name="Autonews">{{Ref-web|autor=Laurent Lepsch|url=http://www.autonews.fr/dossiers/technologie/19560-valeo-presentation-du-deuxieme-stop-and-start/|títol=Technologie Valeo : présentation du deuxième ''Stop and Start''|editor=Autonews.fr|data=15 juin 2010}}</ref> Aquesta nova generació, anomenada "i-STARS", es distingeix per la integració de l'electrònica de control a la màquina elèctrica. Bosch ha compatibilitzat el sistema amb les caixes de canvi automàtiques.<ref>{{En}} Donna Kelly, [http://www.carpress.co.uk/motoring-news/featured-articles/startstop-developed-for-automatic-vehicles/ Start/Stop developed for automatic vehicles], Carpress.co.uk, 30 juillet 2010 (voir archive).</ref>
 
''{{Lang|en|Smart Idle Stop System}}'' desenvolupat per [[Mazda]]. Quan s'atura el motor, els pistons es posicionen en una configuració que permet re-arrancar directament mitjançant una combustió, amb un temps d'arrencada de 0,35 segons, és a dir, es pot arrencar el cotxe mitjançant un sistema electrònic sense consumir ls 60 A típics de la bateria.<ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Idling Stop Technology|url=https://www.mazda.com/en/innovation/technology/env/i-stop/|obra=Mazda|consulta=2019-07-31}}</ref>
Linha 74 ⟶ 75:
 
== Vegeu també ==
* [[Dynastart]]
* [[Embragatge]]
* [[Conducció eficient]]
* [[Cotxe híbrid]]