Septimània visigòtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
còrdova
arregle article
Línia 1:
La '''Septimània visigòtica''' és el periode de temps que la [[Septimània]] fou regida per reis [[visigots]], des del [[507]] fins el [[720]].
{{millorar|format i cal començar els articles definint el tema en qüestió}}
El nou rei [[Gesaleic]] (507-510) mantingué la [[Septimània]] amb l’ajut del rei [[ostrogot]] [[Teodoric]], qui finalment el destronà pel seu nebot [[Amalaric]] (510-531), qui hagué de cedir [[Narbona]] als francs.
 
El nou rei [[Gesaleic]] ([[507]]-[[510]]) mantingué la [[Septimània]] amb l’ajut del rei [[ostrogot]] [[Teodoric]], qui finalment el destronà pel seu nebot [[Amalaric]] ([[510]]-[[531]]), qui hagué de cedir [[Narbona]] als [[francs]].
No cal destacar res dels regnats de Teudis, Teudiscle, Akhila I i Atanagild del 531 al 567. [[Liuva I]] (567-573), duc de la ''Narbonensis'', associà al tro el seu germà [[Leovigild]] i ell es reservà la Septimània. En morir passà al seu nebot [[Recared]] (573-601), qui governaria la zona en nom del seu pare fins que el 586 fou coronat rei de tota [[Hispània]]. El 585 s’aconvertí al catolicisme i recuperà [[Carcassona]], però el 588 hagué de sufocar uan revolta a la Septimània.
 
No cal destacar res dels regnats de [[Teudis]], [[Teudiscle]], [[Akhila I]] i [[Atanagild]] del [[531]] al [[567]]. [[Liuva I]] ([[567]]-[[573]]), [[duc]] de la ''Narbonensis'', associà al tro el seu germà [[Leovigild]] i ell es reservà la Septimània. En morir passà al seu nebot [[Recared]] ([[573]]-[[601]]), qui governaria la zona en nom del seu pare fins que el [[586]] fou coronat rei de tota [[Hispània]]. El [[585]] s’aconvertí al [[catolicisme]] i recuperà [[Carcassona]], però el [[588]] hagué de sufocar uan revolta a la Septimània.
No aportaren res al país els seus successors del 601 al 621, Liuva II, Witeric, Gundemar, Sissebut i Recared II. El rei [[Sisenand]] (621-636) havia estat duc de la Septimània durant el regnat de [[Suintila]], i un altre rei, [[Tulkha]], fou comte de [[Rasès]].
 
No aportaren res al país els seus successors del [[601]] al [[621]], [[Liuva II]], [[Witeric]], [[Gundemar]], [[Sissebut]] i [[Recared II]]. El rei [[Sisenand]] ([[621]]-[[636]]) havia estat duc de la Septimània durant el regnat de [[Suintila]], i un altre rei, [[Tulkha]], fou [[comte]] de [[Rasès]].
El rei [[Vamba]] (672-680) va expulsar els jueus de la Septimània després de sufocar la [[revolta del comte Pau]], qui es va proclamar rei de la Septimània i de la Tarraconensis (el primer i únic que va proclamar la sobirania sobre els actuals territoris català i occità).
 
El rei [[Vamba]] ([[672]]-[[680]]) va expulsar els jueus[[jueu]]s de la Septimània després de sufocar la [[revolta del comte Pau]], qui es va proclamar rei de la Septimània i de la Tarraconensis (el primer i únic que va proclamar la sobirania sobre els actuals territoris [[catalunya|català]] i [[occitània|occità]]).
Després dels regnats d’Ervigi, Egica i [[Witiza]] (680-710), en els quals s’inicia la decadència del regne visigot, [[Akhila II]] (710-713), fill de Witiza, dominà la ''Narbonensis'' i la ''Tarraconensis'' i s’enfrontà a [[Roderic]], escollit rei a Còrdova i que havia deposat el seu pare. El 711 pactà amb el capdill àrab Tariq, però tot i així [[Muza ibn Nusayr]] li va prendre les possessions el 712. Aleshores adoptà el nom de Ròmul, abandonà la Septimània i governaria fins el 719 el valiat d’Al Hurr com a cap de la comunitat cristiana.
 
Després dels regnats d’Ervigid'[[Ervigi]], [[Egica]] i [[Witiza]] ([[680]]-[[710]]), en els quals s’inicia la decadència del regne [[visigots|visigot]], [[Akhila II]] ([[710]]-[[713]]), fill de Witiza, dominà la ''Narbonensis'' i la ''Tarraconensis'' i s’enfrontà a [[Roderic]], escollit rei a [[Còrdova]] i que havia deposat el seu pare. El [[711]] pactà amb el capdill [[àrab]] [[Tariq]], però tot i així [[Muza ibn Nusayr]] li va prendre les possessions el [[712]]. Aleshores adoptà el nom de Ròmul, abandonà la Septimània i governaria fins el [[719]] el [[vali|valiat]] d’Ald'[[Al Hurr]] com a cap de la comunitat [[cristianisme|cristiana]].
El 713 els nobles septimans coronarien com a rei dels visigots [[Ardó]] (713-720), però aquest cedí poc a poc [[Aragó]], [[València]] (718) i el [[Rosselló]] (720). Morí defensant Narbona dels àrabs, i a la seva mort els musulmans ocuparien també la Septimània.
 
El [[713]] els nobles septimans coronarien com a rei dels visigots [[Ardó]] ([[713]]-[[720]]), però aquest cedí poc a poc [[Aragó]], [[València]] ([[718]]) i el [[Rosselló]] ([[720]]). Morí defensant Narbona dels àrabs, i a la seva mort els musulmans ocuparien també la Septimània.
[[Categoria]]:[[Occitània]]
 
[[Categoria]]:[[Occitània]]