Viquipèdia

Corona d'Aragó: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 164:
…Consolidada per aquest temps l'hereditat dels càrrecs, començava amb Guifré I la línia dels comtes de Barcelona, que es continuaria de baró en baró fins a la mort de Martí I l'Humà el 1410.
…El vassallatge amb França, encara subsistent ''de iure'', havia impedit als comtes barcelonins de prendre el títol de reis de Barcelona, i per això, quan foren reis d'Aragó, aquest nom precedí, per raó de la seva superioritat jeràrquica, el de Barcelona en la prolixa intitulació dels sobirans. Per aquest motiu el casal de Barcelona fou més conegut a les cancelleries estrangeres pel nom de casal d'Aragó.}}</ref>
, denominacions que ocasionen rebuig,<ref>[http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=68552&secid=3 Las Cortes de Aragón denuncian el uso del término "corona catalanoaragonesa]</ref><ref>[http://www.20minutos.es/noticia/579063/0/corona/aragon/generalitat/ Duras críticas a la Generalitat por tergiversar la historia con la tumba del rey Pedro III]</ref><ref>[http://www.abc.es/20091203/nacional-aragon/personas-sublevan-internet-contra-200912031238.html Más de 11.000 personas se sublevan en internet contra el «reino de Cataluña»]</ref> provoquen polèmica<ref>[http://www.heraldo.es/noticias/aragon/la_corona_catalanoaragonesa_que_nunca_existio.html La corona catalano-aragonesa que nunca existió] Artículo de Heraldo de Aragón en que hablan los historiadores D.Buesa y [[José Ángel Sesma Muñoz|J.A.Sesma]]: "El problema surge cuando alguien empieza a tratar con mitos, porque los mitos no pueden resolverse nunca con argumentos racionales" " "Ese tipo de artimañas es muy habitual en cierta historiografía catalana, pero en el nivel estrictamente universitario ese problema no se da, porque se admite la realidad histórica tal y como es." José Luis Corral (historiador medievalista):yo he llegado a leer la expresión 'confederación catalanoaragonesa', que es una salvajada histórica tan grande como llamar España a Tartessos". </ref><ref>[http://www.aragondigital.es/asp/noticia.asp?notid=69236 La polémica de la Corona de Aragón marca la organización del sexto centenario del Compromiso de Caspe]</ref><ref>[http://www.heraldo.es/noticias/eventos/par_cha_estudian_demandar_rtve_rectifica_informacion_sobre_corona.html PAR y CHA estudian demandar a RTVE si no rectifica su información sobre la Corona]</ref><ref>{{Ref-web |url=http://cardielstories.blogspot.com/2009/12/la-television-estatal-afirma-errar.html |títol=RTVE afirma que la confusión en uno de sus telediarios al hablar de "Corona Catalanoaragonesa" tiene su origen en las fuentes que les distrubuyeron los datos a comunicar tras el descubrimiento de la tumba de Pedro III de Aragón y no en su propia entidad |consulta=2012-07-08 |arxiuurl=https://archive.is/20120708192435/cardielstories.blogspot.com/2009/12/la-television-estatal-afirma-errar.html |arxiudata=2012-07-08 }}</ref> i generen oposició<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/593565/0/ Broto recuerda que el término «Corona catalanoaragonesa» "no existe" y se alegra de la aclaración]</ref><ref>[http://www.elconfidencialautonomico.com/aragon/Inspeccion-Educacion-Aragon-Generalitat-Secundaria_0_2139986017.html La «corona catalana», a la Alta Inspección de Educación. Aragón pide a la Generalitat que corrija datos históricos que han publicado en varios libros de texto de Secundaria]</ref> en els territoris actuals de la històrica Corona d'Aragó, ja que no existeix cap menció ni document escrit del període 1164-1715 on s'utilitzin aquestes denominacions; és a dir, que són una creació dels segles XIX-XX. Així mateix l'ús de l'expressió «corona catalanoaragonesa» és aprofitat pel [[espanyolisme|nacionalisme espanyol]] per intentar provocar la divisió i l'enfrontament de catalans amb aragonesos i valencians, així com per difamar i carregar contra el catalanisme.<ref>[http://www.avui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/371408-tve-veta-el-terme-corona-catalanoaragonesa.html TVE veta el terme ‘corona catalanoaragonesa']</ref><ref>[http://www.abc.es/local-aragon/20131219/abci-rudi-promociona-corona-aragon-201312191021.html Rudi planta cara a la manipulación histórica del nacionalismo catalán]</ref><ref>[http://www.libertaddigital.com/espana/2014-05-17/aragon-quiere-poner-coto-a-los-excesos-del-nacionalismo-catalan-1276518806/ Aragón quiere poner coto a los excesos del nacionalismo catalán]</ref> En aquesta línia el [[2013]] la presidenta d'Aragó [[Luisa Fernanda Rudi]] ([[Partit Popular (Espanya)|PP]]) va aprofitar la presentació d'una exposició cultural sobre la Corona d'Aragó per afirmar que el seu govern pretenia «''fer un homenatge a la veritat històrica''» davant dels que s'entesten a «''falsificar-la de forma deliberada amb fins polítics''» en al·lusió a la Generalitat de Catalunya i els catalanistes.<ref>[http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/rudi-impulsa-projecte-sobre-corona-darago-per-combatre-falsificacio-deliberada-historia-des-catalunya-2941630 Rudi impulsa un projecte sobre la Corona d'Aragó contra "les falsificacions" de Catalunya]</ref> Mesos[[Fitxer:Corona-arago-jaume.jpg|miniatura|Acte abansde lacommemoració políticadels del800 PPanys haviadel derogatnaixement lade [[lleiJaume deI llengüesel d'AragóConqueridor|Jaume I]] icelebrat s'havia inventat la denominacióal [[LAPAO]]Reial perMonestir ade referir-seSanta alMaria catalàde que es parla aPoblet]] l'Aragó.<ref>any [http://www[2008]].elperiodico.cat/ca/noticias/politica/parlament-darago-votara-dijous-llei-llengues-que-denomina-lapao-catala-2383497 ElHi Parlamentvan d'Aragóassistir votaràel dijous la llei[[President de llengüesles queIlles denomina Lapao el catalàBalears]]</ref> En[[Francesc aquestaAntich líniai s'expressaOliver|Francesc l'historiadorAntich]], Cristianel Palomo Reina: «''La tergiversació[[President de laCatalunya]] història[[José deMontilla]], lael Corona[[President d'Aragó]] s'ha[[Marcel·lí utilitzatIglesias moltíssimi perRicou|Marcel·lí fomentarIglesias]] picabarallesi entrela els[[Conselleria poblesde queCultura eni formarenEsport part,de ila unGeneralitat delsValenciana|consellera principalsde temescultura]] d'aquesta[[Trinidad instrumentalitzacióMiró haMira|Trinitat estatMiró]] –ja que el seu[[President nom''».<ref>del ELPaís Punt-Avui (22-01-2020)Valencià]] [https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1727400-s-ha-d-investigar-a-fons-el-nom-de-la-corona-d-arago.html[Francisco “S'haCamps]] d'investigares ava fonsnegar ela nomparticipar deen la Corona dl'Aragó”acte.]]</ref>
 
L'historiador [[Jaume Sobrequés i Callicó]] explica que «''Una bona dels historiadors contemporanis, sobretot els més marcadament catalanistes, han sentit una certa al·lèrgia a emprar la denominació Corona d'Aragó per designar la pluralitat d'estats que la componien, i s'han estimat més usar l'expressió unió o confederació catalano-aragonesa, sense cap tradició històrica en els períodes en què va existir''»; després de recordar que l'entrada Corona d'Aragó ni existeix en la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] aclareix que «''com reconeix [[Max Cahner]], redactor de l'article corresponent, la història només registra les denominacions Corona Reial, Corona d'Aragó i de Catalunya, Ceptre Reial, regnes d'Aragó, Aragó tot sol o Corona d'Aragó''».<ref name="SOBREQUES-2009/323">[[#SOBREQUES-2009|Sobrequés 2009]], pp. 322-323 {{cita|Una bona dels historiadors contemporanis, sobretot els més marcadament catalanistes, han sentit una certa al·lèrgia a emprar la denominació ''Corona d'Aragó'' per designar la pluralitat d'estats que la componien, i s'han estimat més usar l'expressió ''unió'' o ''confederació catalano-aragonesa'', sense cap tradició històrica en els períodes en què va existir, fet, aquest, reconegut de manera implícita, en molts casos, i que es palesa en l'ús de la minúscula. Un exemple relativament recent: a la Gran Encilcopèdia Catalana, el concepte ''Corona d'Aragó'' no hi té entrada, i, en canví sí que n'hi té la veu ''catalano-aragonesa, corona''. Entre parèntesis hi figura: de ''Catalunya-Aragó, corona''. Com reconeix el professor Max Cahner, redactor de l'article corresponent, la història només registra les denominacions ''Corona Reial'', ''Corona d'Aragó i de Catalunya'', ''Ceptre Reial'', ''regnes d'Aragó'', ''Aragó'' tot sol o ''Corona d'Aragó''.|Jaume Sobrequés i Callicó|Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV}}</ref> Així mateix, el reputat heraldista català [[Armand de Fluvià i Escorsa]], defensor de l'origen català de la [[Senyera Reial]], de l'ús del títol comte-rei, i de la numeració comtal pels reis d'Aragó, també ha denunciat que «''la corona catalano-aragonesa mai no va existir, va existir la corona d'Aragó''».<ref>La Vanguardia, 08/12/2009: Armand de Fluvià:{{cita|Manuel Buil, en la seva carta titulada "La corona de Aragón" (2/ XII/ 2009), es mostrava bastant indignat per tal d'aclarir inexactituds de la història d'Aragó. '''Diu que la corona catalano-aragonesa mai no va existir, i té tota la raó. Va existir la corona d'Aragó''', formada pel Regne d'Aragó, el [[Regne de Mallorca]], el Regne de València, el Regne de Sardenya i el Principat de Catalunya (o Comtat de Barcelona, com vulgueu dir-li). El que passa és que la historiografia catalana l'esmenta d'aquesta manera, igual que els historiadors castellans parlen del regne d'Astúries, que tampoc mai no va existir. El que va existir fou el Regne d'Oviedo. El senyor de referència també està indignat perquè quan ara s'ha parlat d'obrir la tomba del comte-rei Pere II el Gran, no se li ha donat l'ordinal que li correspon com a rei d'Aragó, que és el de Pere III, perquè diu que "a los reyes se les numera con el rango mayor de sus títulos". Oblida que el propi comte-rei Pere III el Cerimoniós (IV com a rei d'Aragó) s'anomenava a si mateix "Pere terç", ordinal que li corresponia pel seu llinatge, que era el dels comtes de Barcelona.| [http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091208/53839505063.html Historiografia catalana]}}</ref>
El terme Corona d'Aragó, que té un ampli suport dins la historiògrafa contemporània en castellà, no queda lliure de la polèmica entre els historiadors, alguns d'ells no reconeixen el terme com a correcte o el circumscriuen a èpoques molt determinades.<ref> Ricardo García Cárcel, [http://www.ucm.es/BUCM/revistas/der/11315571/articulos/RVIN9898110151A.PDF ''La Inquisición en la Corona de Aragón''], Revista de la Inquisición, 7, Madrid, 1998, págs. 151-163, ISSN 1131-5571{{cita|El término Corona de Aragón es polémico y no sólo por las reticencias de Lalinde al concepto histórico-político de la Corona de Aragón. Sabido es que Lalinde no reconoce el uso del término hasta el siglo XV para designar la forma política aparecida como consecuencia del matrimonio entre Petronila de Aragón y Ramón Berenguer de Cataluña. Las referencias de la Corona de Aragón en los siglos XVI y XVII son raras —probablemente, incluso, el título de la obra de Zurita no era el primigenio— y exclusivamente circunscritas a los círculos más realistas en situación de conflicto (como en la revolución catalana de 1640) que intentan generar la imagen de un vínculo institucional entre los reinos aragoneses. Será curiosamente en el siglo XVIII, cuando ya no existen peculiaridades institucionales específicas de los reinos aragoneses, cuando se use más el término, que después en los siglos XIX y XX ha sido reelaborado con nuevas connotaciones políticas por la historiografía de estos últimos siglos.|Ricardo García Cárcel, loc. cit., pág. 151}}</ref> Per la seva part l'historiador [[Cristian Palomo Reina]] considera que els conceptes «''confederació o federació per catalogar els dominis del rei d'Aragó entre els segles XII i XVIII resulta erroni perquè presuposa un anacronisme flagrant''».<ref> Cristian Palomo Reina, [https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/ivitra/volume16/1.%20Palomo.pdf Denominaciones históricas de la Corona de Aragón. Balance crítico e historiográfico]</ref>
 
=== Reivindicació de la històrica Corona d'Aragó ===
[[Fitxer:Corona-arago-jaume.jpg|miniatura|Acte de commemoració dels 800 anys del naixement de [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I]] celebrat al [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]] l'any [[2008]]. Hi van assistir el [[President de les Illes Balears]] [[Francesc Antich i Oliver|Francesc Antich]], el [[President de Catalunya]] [[José Montilla]], el [[President d'Aragó]] [[Marcel·lí Iglesias i Ricou|Marcel·lí Iglesias]] i la [[Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana|consellera de cultura]] [[Trinidad Miró Mira|Trinitat Miró]] –ja que el [[President del País Valencià]] [[Francisco Camps]] es va negar a participar en l'acte.]]
Menys d'un segle després de l'aniquilació i annexió a la [[Corona de Castella]] el [[1714]], el polític català [[Antoni de Capmany]] reivindicà la [[monarquia constitucional]] de la Corona d'Aragó i recordà les institucions lliures amb què es governava Catalunya «fins a l'any 1714, quan les armes de Felip V, més poderoses que les lleis, feren callar totes les institucions lliures de Catalunya»;<ref>Ferreres i Calvo, Ernest; La Guerra de Successió i Catalunya</ref> aquesta reivindicació tingué lloc durant les [[Corts de Cadis]] el [[1812]]. Però el col·lapse de l'[[Monarquia Absoluta Borbònica|Antic règim absolutista borbònic]] el [[1833]] i la [[construcció de l'estat liberal a Espanya]] no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels estats de la Corona d'Aragó sinó que consagraren el [[Regne constitucional d'Espanya]] com un règim polític unitari i centralitzat basant-se en l'anterior règim absolutista. El [[1869]] [[Valentí Almirall]] propulsà el [[Pacte de Tortosa]], un manifest ideològic que projectava l'organització i coordinació de les forces republicano-federalistes dels històrics estats de la Corona d'Aragó: Aragó, València, Les Balears i Catalunya. El [[nacionalisme espanyol]] reaccionà violentament contra el projecte federal de la Corona d'Aragó i va blasmar-lo despectivament intentant ridiculitzar-lo amb el nom de «''Pacto de la Coronilla de Aragón''».<ref>Almirall Valentí; [http://books.google.cat/books?id=JP4Tb5hamMQC&lpg=PA33&ots=uh65m1kbzi&dq=%22Pacto%20de%20la%20Coronilla%20de%20Arag%C3%B3n%22&hl=ca&pg=PA33#v=onepage&q&f=false España tal como es]; pàg. 33</ref> El [[1880]] el catalanista [[Víctor Balaguer]], autor de ''Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón'', inicià una gira de propaganda per Aragó, València i Catalunya, els territoris peninsulars de la Corona d'Aragó, en la qual combinava els actes culturals com els Jocs Florals amb els actes polítics. Els [[nacionalisme espanyol|nacionalistes espanyols]] reaccionaren novament blasmant la campanya de «''andanza de torvador medieval a las provincias que compusieron la Coronilla de Aragón''», terme aquest darrer que repugnava profundament a Víctor Balaguer,<ref>Comas i Güell, Montserrat. [http://books.google.cat/books?id=uBvC9cXg6wMC&lpg=PA163&ots=qeF4Q1xGac&dq=%22coronilla%22%20corona%20d'arag%C3%B3&hl=ca&pg=PA163#v=onepage&q&f=false Víctor Balaguer i el seu temps], pàg. 163</ref> polític catalanista que també havia fundat a Barcelona el diari progressista ''[[La Corona de Aragón]]'', legal només durant el [[Bienni Progressista]] ([[1854]]-[[1856]]), i des del qual havia reivindicat el passat gloriós de [[Catalunya]] alhora que exigia una descentralització política i organització autònoma conjunta pels territoris històrics de la Corona d'Aragó.<ref>{{GEC|0006895|Víctor Balaguer i Cirera}}</ref>
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Aragó»