Imperi Carolingi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 185.193.9.172. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 77:
Els [[francs]], un [[poble germànic]] de la zona del [[Rin]] que es va establir a la [[Gàl·lia]] en el {{segle|V}}, van estar governats per monarques menors durant anys fins a la unificació que va fer [[Clodoveu I]]. Sota el seu comandament va estendre el [[Regne Franc]] per tot el que és l'actual [[França]] i va expulsar del [[comtat de Tolosa]] als [[visigots]].
 
Els successors de Clodoveu van ser anomenats [[reis mandrosos]], ja que es van despreocupar dels temes de govern i els van deixar a les mans dels [[majordom de palau|majordoms de palau]], que van assumir els poders administratiu i militar i que es van constituir en una dinastia paral·lela a la que regnava. La dinastia deriva del matrimoni dels fills d'Arnulf de Metz i Pipí el breuBreu, ambdós descrits per Fredegari com els senyors més importants d'[[Austràsia]]. La família va consolidar el seu poder des del segon terç del segle VII aconseguint que l'ofici de majordom de palau fos hereditari, i convertint-se així en els veritables governants dels francs, mentre que els reis merovingis quedaven reduïts a un paper nominal, és per això que se'ls anomena "Reis mandrosos".
 
El [[732]], el majordom [[Carles Martell]] ("el Martell") va frenar la [[invasió musulmana]] a Occident en la [[Batalla de Tours]]. El seu fill [[Pipí el Breu]] es va proclamar rei dels francs, iniciant la [[dinastia Carolíngia]]. A més, es va enfrontar als [[llombard]]s, que van envair [[Itàlia]] entorn de l'any 750, i en va conquerir unes terres que va lliurar al [[papa]] i que des de llavors constitueixen els [[Estats Pontificis]], tenint així la benedicció de l'Església per al seu Imperi.