Alfons III d'Astúries: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
#1lib1ref
Línia 3:
 
== Orígens ==
Fill d'[[Ordoni I d'Astúries]]<ref|Ordoni I name=":1">d'Astúries{{Ref-publicacióSfn|cognom=Floriano|nom=Antonio C.Cumbreño|article=Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias|publicació=Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras|url=https://www.unioviedo.es/reunido/index.php/RFF/article/view/3245/3109|data=1956|pàginesp=278-279|editorial=Universitat d'Oviedo|volum=vol. 6|issn=0570-7218}}</ref>]] i la seva muller [[Múnia d'Astúries|Múnia]].
 
== Regnat ==
Alfons III va ser succeir al seu pare a la mort d'aquest el [[27 de maig]] de [[866]], però es desconeix la data exacta de la coronació, que algunes crònica data erròniament uns dies abans de la mort d'Ordoni I. Segons la ''[[Chronicon Albeldense|Crònica Albedense]]'', el monarca accedia al tron amb 18 anys.{{Sfn|Floriano Cumbreño|1956|p=278}}
Alfons III va ser succeir el seu pare a la mort d'aquest el [[27 de maig]] de [[866]], però es desconeix la data exacta de la coronació. Segons la ''[[Chronicon Albeldense|Crònica Albedense]]'', el monarca accedia al tron amb 18 anys.{{Sfn|Floriano Cumbreño|1956|p=278}} Els inicis del seu regnat van ser difícils perquè el mateix [[866]] va rebel·lar-se en contra seva [[Fruela Bermúdez]], comte de Lugo.{{Sfn|Valdeón Baruque|1994|p=23}} Segons les cròniques, la revolta va durar bastant de temps,{{Sfn|Floriano Cumbreño|1956|p=278}} i de fet, paral·lelament, en va esclatar una altra a la zona basca. Aquestes revoltes, en opinió de l'historiador [[Julio Valdeón Baruque|Julio Valdeón]], semblen indicar una vella tendència de gallecs i bascos, situats en els confins occidental i oriental del regne, respectivament, d'escindir-se'n.{{Sfn|Valdeón Baruque|1994|p=23}} En opinió de Carriedo, hi ha la possibilitat que la justificació d'aquesta disputa hagués estat el matrimoni de Fruela amb una filla d'[[Ordoni I]], atès que d'altra forma hauria estat impensable.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Carriedo Tejedo|nom=Manuel|article=La familia gallega del rey Alfonso Froilaz (926-931)|publicació=Rudensindus|url=http://www.rudesindus.org/09_2013_rudesindus/03_carriedo_Rudesindus_09_2013.pdf|data=2014|pàgines=129|exemplar=núm. 9}}</ref>
 
Els inicis del seu regnat van ser difícils perquè el mateix [[866]] va rebel·lar-se en contra seva [[Fruela Bermúdez]], comte de Lugo,{{Sfn|Valdeón Baruque|1994|p=23}} que va disputar-li la corona i, fins i tot, sembla que va arribar a usurpar el tron, provocant que Alfons III hagués de refugiar-se a [[Àlaba]].{{Sfn|Martínez Díez|2005|p=220}} Segons les cròniques, la revolta va durar bastant de temps;{{Sfn|Floriano Cumbreño|1956|p=278}} mentre que, per la seva banda, [[Gonzalo Martínez Diez|Gonzalo Martínez]] explica que feia poc temps que la monarquia havia passat de ser electiva a hereditària, i per tant podia ser que hi haguessin veus en contra de la successió dinàstica.{{Sfn|Martínez Díez|2005|p=220}} En opinió de [[Manuel Carriedo Tejedo|Manuel Carriedo]], també hi ha la possibilitat que la justificació d'aquesta disputa hagués estat el matrimoni del comte Fruela amb una filla d'[[Ordoni I]], pare d'Alfons III, perquè d'altra forma una rebel·lió d'aquesta mena hauria estat impensable.{{Sfn|Carriedo Tejedo|2014|p=129}}
El [[867]] va dominar una sublevació dels [[vascons]] i més tard una altra a [[Galícia]]. En la seva expansió va conquerir el [[868]] la ciutat de [[Porto]] i el [[878]] la de [[Coïmbra]], i el [[884]] va ordenar a [[Diego Rodriguez]] ''Porcelos'' l'any [[884]] quan Alfons, intentant frenar els atacs musulmans, va ordenar al comte Diego Rodriguez crear [[Ubierna]], i una ciutat sobre les vores de l'Arlanzón, [[Burgos]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Martínez Díez |nom=Gonzalo |títol=El condado de Castilla, 711-1038 |volum=vol.1 |url=https://books.google.cat/books?id=KgiDVZfBipwC&pg=PA178&dq=diego+rodriguez+burgos+884&hl=ca&sa=X&ei=m2yeVK_5DsX4UsGkgegK&ved=0CCUQ6AEwAQ#v=onepage&q=diego%20rodriguez%20burgos%20884&f=false |llengua=castellà |editorial=Marcial Pons Historia |data=2005 |pàgines=178 |isbn=8495379945}}</ref>
 
La revolta va ser finalment sufocada i Alfons III va recuperar la corona gràcies a l'ajuda del comte [[Roderic de Castella]], que es va enfrontar el 866 als partidaris de Fruela.{{Sfn|Carriedo Tejedo|1993-1994|p=134}} Segons la Crònica de Sampiro, els magnats de la ciutat d'Oviedo van decidir executar el comte i Alfons va ser reconegut pacíficament per tots com a successor del pare.{{Sfn|Martínez Díez|2005|p=220}} Pràcticament paral·lela a la revolta del comte Fruela, el [[867]] va esclatar una altra revolta a la zona basca, que segons la ''[[Crònica de Sampiro]]'', estaven encapçalats pel comte Eylo.{{Sfn|Martínez Díez|2005|p=220}} Totes aquestes revoltes, en opinió de l'historiador [[Julio Valdeón Baruque|Julio Valdeón]], semblen indicar una vella tendència de gallecs i bascos, situats en els confins occidental i oriental del regne, respectivament, d'escindir-se'n.{{Sfn|Valdeón Baruque|1994|p=23}}
 
El [[867]] va dominar una sublevació dels [[vascons]] i més tard una altra a [[Galícia]]. En la seva expansió va conquerir el [[868]] la ciutat de [[Porto]] i el [[878]] la de [[Coïmbra]], i el [[884]] va ordenar a [[Diego Rodriguez]] ''Porcelos'' l'any [[884]] quan Alfons, intentant frenar els atacs musulmans, va ordenar al comte Diego Rodriguez crear [[Ubierna]], i una ciutat sobre les vores de l'Arlanzón, [[Burgos]].<ref>{{ref-llibreSfn|cognom=Martínez Díez |nom=Gonzalo |títol=El condado de Castilla, 711-1038 |volum=vol.1 |url=https://books.google.cat/books?id=KgiDVZfBipwC&pg=PA178&dq=diego+rodriguez+burgos+884&hl=ca&sa=X&ei=m2yeVK_5DsX4UsGkgegK&ved=0CCUQ6AEwAQ#v=onepage&q=diego%20rodriguez%20burgos%20884&f=false |llengua=castellà |editorial=Marcial Pons Historia |data=2005 |pàginesp=178 |isbn=8495379945}}</ref>
 
=== Cronística ===
Linha 14 ⟶ 18:
 
== Matrimoni ==
Es va casar amb [[Ximena de Pamplona|Ximena]]<ref[[Ordoni name=":1"I />d'Astúries|{{Sfn|Floriano Cumbreño|1956|p=278}}]] el 869. Era filla de [[Garcia I de Pamplona]], amb qui tingué:
* l'infant [[Garcia I de Lleó]] (~[[871]]-[[914]]), [[rei de Lleó]]
* l'infant [[Ordoni I de Galícia]] (~[[873]]-[[924]]), [[rei de Galícia]] i [[rei de Lleó]]
Linha 22 ⟶ 26:
 
== Successió ==
AAlfons laIII sevava mort,morir a Zamora el 20 de desembre del 910.{{Sfn|Carriedo Tejedo|1993-1994|p=131}} Amb la seva mort, la capital es trasllada d'[[Oviedo]] a [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]], i el regne fou repartit entre els seus tres fills.
 
== Referències ==
Linha 30 ⟶ 34:
== Bibliografia ==
 
* {{Ref-publicació|cognom=Carriedo Tejedo|nom=Manuel|article=Nacimiento, matrimonio y muerte de Alfonso III el Magno|publicació=Asturiensia medievalia|url=http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/134084.pdf|data=1993-1994|pàgines=129-145|volum=vol. 7}}
* {{Ref-llibre|cognom=Valdeón Baruque|nom=Manuel|títol=La época de Alfonso III y San Salvador de Valdedios|url=https://books.google.es/books?id=E47lXjoBVY0C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|edició=|llengua=castellà|data=1994|editorial=Universitat d'Oviedo|lloc=Oviedo|pàgines=19-26|isbn=|editor=Francisco Javier Fernández (ed.)|capítol=Evolución histórica del reinado de Alfonso III}}
* {{Ref-publicació|cognom=FlorianoCarriedo CumbreñoTejedo|nom=Antonio C.Manuel|article=CronologíaLa yfamilia genealogíagallega dedel losrey ReyesAlfonso deFroilaz Asturias(926-931)|publicació=Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y LetrasRudensindus|url=httpshttp://dialnetwww.uniriojarudesindus.esorg/servlet09_2013_rudesindus/articulo?codigo=90638403_carriedo_Rudesindus_09_2013.pdf|data=19562014|pàgines=251-285|volumexemplar=volnúm. 6|editorial=Universitat d'Oviedo9}}
*{{Ref-publicació|cognom=Floriano Cumbreño|nom=Antonio C.|article=Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias|publicació=Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=906384|data=1956|pàgines=251-285|volum=vol. 6|editorial=Universitat d'Oviedo}}
*{{Ref-llibre|cognom=Martínez Díez|nom=Gonzalo|títol=El condado de Castilla (711-1038). La historia frente a la leyenda|url=https://books.google.es/books?id=KgiDVZfBipwC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false|edició=|llengua=castellà|data=2005|editorial=Junta de Castilla y León - Marcial Pons Historia|lloc=Valladolid|pàgines=|isbn=}}
* {{Ref-llibre|cognom=Valdeón Baruque|nom=Manuel|títol=La época de Alfonso III y San Salvador de Valdedios|url=https://books.google.es/books?id=E47lXjoBVY0C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|edició=|llengua=castellà|data=1994|editorial=Universitat d'Oviedo|lloc=Oviedo|pàgines=19-26|isbn=|editor=Francisco Javier Fernández (ed.)|capítol=Evolución histórica del reinado de Alfonso III}}
*
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions d'un a dos| abans=Nova creació| títol_1 = [[Rei de Lleó]] | anys_1 = [[866]]–[[910]] | títol_2 = [[Rei de Galícia]] | anys_2 = [[866]]–[[910]] | després_1 = [[Garcia I de Lleó|Garcia I]] | després_2 = [[Ordoni I de Galícia|Ordoni I]] |