Subjecte (sintaxi): diferència entre les revisions

(Es desfà la revisió 26142444 de 46.27.167.42 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
El subjecte correspon al [[cas nominatiu]] en aquelles llengües que permeten la declinació i a categories equivalents al [[sintagma nominal]] en aquelles llengües no flexives.
 
Semànticament acostuma a tenir uns [[paper temàtic|papers temàtics]] concrets que intenten englobar els sentits que pot presentar un subjecte en una frase. El més comú és el d'agent, la persona o entitat que comet l'acció ("La Joana dibuixa molt bé"). Si l'oració apareix en [[veu passiva]], el subjecte sol ser el pacient de l'acció expressada pel verb ("Els alumnes van ser expulsats per la professora"). Molts verbs que indiquen percepció o sensació s'acompanyen d'un subjecte que fa d'experimentador ("El Carles va sentir un soroll estrany"). La nòmina de papers temàtics, però, no està tancada, ja que a vegades un subjecte pot tenir el paper normalment reservat a altres complements, com a "La clau vermella obre la porta de la dreta", on el significat és d'instrument, noció expressada usualment per un complement circumstancial ("El conserge va obrir la porta de la dreta amb la clau vermella"), per exemple. el poro
 
El verb concorda amb el subjecte en temps, nombre i persona en els idiomes que presenten aquests trets gramaticals. Per influència de la llengua oral, però, poden aparèixer oracions on no es respecti la concordança, en especial en subjectes que designen col·lectius o aquells formats per la coordinació de diversos elements. La concordança verbal està estretament lligada a la possibilitat d'elidir el verb<ref>{{ref-llibre|cognom=DDAA|títol=Nueva Gramática|editorial=Espasa - RAE|any=2009|consulta=9 juliol 2014}}</ref> perquè sovint la conjugació verbal més la informació del context ja permeten reconstruir la identitat del subjecte.
Usuari anònim