Simbiosi: diferència entre les revisions

[[Fitxer:An_alder_root_nodule_gall.JPG|miniatura|El nòdul d'arrel de l'[[àlber]] alberga [[bacteris]] endosimbiòtics que [[Fixació del nitrogen#Fixació simbiòtica|fixen el nitrogen]].<ref name=":13">Smil, V (2000). ''Cycles of Life''. Scientific American Library.</ref>]]

L'[[endosimbiosi]] és qualsevol relació simbiòtica en què un simbiont viu dins dels teixits d'un altre, ja sigui dins de les cèl·lules o extracel·lularment.<ref name="ParacerAhmadjian 2000 p122">{{Harvnb|Paracer|Ahmadjian|2000|p=12}}</ref><ref>{{Harvnb|Sapp|1994|p=142}}</ref> Entre els exemples destaquen diversos [[microbiomes]], [[Rizobi|rizobis]], [[Fixació del nitrogen#Fixació simbiòtica|bacteris fixadors de nitrogen]]<ref name=":13" /> que viuen en els [[nòduls de les arrels]] de [[Llegum|llegums]]; [[Actinomicetals|actinomicets]], bacteris fixadors de nitrogen com ara ''[[Frankia]]'', que viuen en nòduls d'arrel d'[[Alnus|àlber]]; [[Alga|algues]] unicel·lulars dins dels [[coralls]] que construeixen esculls; i [[Endosimbiosi|endosimbionts]] bacterians que proporcionen nutrients essencials a un 10% -15% d'insectes.

Un exemple d'endosimbiosi és la relació entre els [[Cuc de tub|cucs de tubs]] [[Siboglínid|siboglínids]] i els [[bacteris]] simbiòtics que viuen en les [[Fumarola hidrotermal|foses hidrotèrmiques]] i les [[Emanació freda|filtracions de fred]].<ref>Cordes, E.E.; Arthur, M.A.; Shea, K.; Arvidson, R.S. «Modeling the mutualistic interactions between tubeworms and microbial consortia». ''PLoS Biol'', 3, 3, 2005, p. 1–10. {{DOI|10.1371/journal.pbio.0030077}}</ref> El cuc no té tracte digestiu i es basa totalment en els seus símbols interns per a la nutrició. Els bacteris s'oxiden ja sigui en sulfur de hidrogen o metà, que els proporcionen l'hoste. Aquests cucs es van descobrir a finals dels anys vuitanta a les aigües hidrotèrmiques properes a les [[illes Galápagos]] i des d'aleshores s'han trobat en els desembocaments hidrotèrmics de les [[Mar profund|profunditats del mar]] i filtracions fredes a tots els oceans del món.<ref>{{harvnb|Cordes|Arthur|Shea|Arvidson|2005}}</ref>

El [[mimetisme]] és una forma de simbiosi en què una espècie adopta diferents característiques d'una altra espècie per alterar la seva relació dinàmica amb l'espècie que es mimetitza, en benefici propi.<ref>{{Ref-llibre|cognom=King, R. C.|nom=|títol=A dictionary of genetics|url=https://www.oxfordreference.com/view/10.1093/acref/9780195307610.001.0001/acref-9780195307610|edició=Setena edició|llengua=anglès|data=2006|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|pàgines=278|isbn=978-0-19-530762-7|cognom2=Stansfield, W. D.|cognom3=Mulligan, P. K.}}</ref> Entre els molts tipus de mimetisme es troben la Batesiana<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bates, Henry W|nom=|títol=Contributions to an insect fauna of the Amazon valley. Lepidoptera: Heliconidae|url=https://academic.oup.com/transactionslinnean/article-abstract/os-23/3/495/2374801?redirectedFrom=fulltext|edició=|llengua=anglès|data=1861|editorial=Transactions of the Linnean Society|lloc=|pàgines=495–566|isbn=|enllaçautor=Henry Walter Bates|doi=10.1111/j.1096-3642.1860.tb00146.x.}}</ref> i la Mülleriana,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Müller, Fritz|nom=|títol=Ueber die Vortheile der Mimicry bei Schmetterlingen|url=https://books.google.cat/books?id=980pAAAAYAAJ&dq=Ueber+die+Vortheile+der+Mimicry+bei+Schmetterlingen&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiqvZet5JXqAhXOQEEAHQVnB2EQ6AEwAHoECAAQAQ|edició=|llengua=de|data=|editorial=|lloc=|pàgines=54–55|isbn=|enllaçautor=Fritz Müller}}</ref> el primer que implica una explotació unilateral, i el segon, que proporciona benefici mutu. El [[mimetisme batesià]] és una interacció explotativa de tres parts on una espècie, la mimètica, ha evolucionat fins a imitar una altra, el model, per enganyar un tercer, el dup.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wickler, W.|nom=|títol=Mimicry in Plants and Animals|url=https://books.google.cat/books?id=7XMPzQEACAAJ&dq=Mimicry+in+Plants+and+Animals&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiSyIy65JXqAhWCyIUKHcufCzcQ6AEwAHoECAAQAQ|edició=|llengua=anglès|data=1968|editorial=McGraw-Hill|lloc=Nova York|pàgines=|isbn=0-07-070100-8}}</ref> Pel que fa a la teoria de la senyalització, el mímic i el model han evolucionat per enviar un senyal; el dup ha evolucionat fins a rebre'l del model.<ref>Dalziell, Anastasia H.; Welbergen, Justin A. (2016). «Mimicry for all modalities». ''Ecology Letters''. pàg. 609-619. {{PMID|27117779}}. {{DOI|10.1111/ele.12602}}.</ref> Això és en avantatge del mímic, però en detriment tant del model, els senyals de protecció dels quals es debiliten efectivament, com del dup, que es troba privat d'una presa comestible. Per exemple, una vespa és un model fortament defensat, que assenyala amb la seva visible coloració negra i groga que és una presa poc rendible de depredadors com els ocells que caçaven a la vista; molts [[sírfids]] són imitadors batesians de vespes, i qualsevol ocell que evita aquests [[sírfids]] és un dup.<ref name="Vane-Wright">{{ref-publicació|cognom=Vane-Wright|nom=R.I.|article=Biological Journal of the Linnean Society|publicació=A unified classification of mimetic resemblances|url=https://academic.oup.com/biolinnean/article-abstract/8/1/25/2682820?redirectedFrom=fulltext|data=1976|pàgines=25–56|volum=8|doi=10.1111/j.1095-8312.1976.tb00240.x|llengua=anglès}}</ref><ref name="Bates">{{ref-publicació|cognom=Bates|nom=Henry Walter|article=Transactions of the Linnean Society|publicació=Contributions to an insect fauna of the Amazon valley. Lepidoptera: Heliconidae|url=https://www.biodiversitylibrary.org/page/26846005|data=1861|pàgines=495–566|volum=23|doi=10.1111/j.1096-3642.1860.tb00146.x|enllaçautor=Henry Walter Bates|llengua=anglès}}</ref> En canvi, el [[mimetisme müllerià]] es beneficia mútuament, ja que tots els participants són models i mímics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Müller|nom=Fritz|article=Zoologischer Anzeiger|publicació=Ueber die Vortheile der Mimicry bei Schmetterlingen|url=https://books.google.cat/books?id=bovyAAAAMAAJ&dq=Zoologischer+Anzeiger&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiWwdXt5JXqAhVPhRoKHdoTDoMQ6AEwAXoECAEQAQ|data=1878|pàgines=54–55|volum=1|enllaçautor=Fritz Müller|llengua=de}}</ref> Per exemple, diferents espècies de [[Borinot (zoologia)|borinots]] s'imiten entre si, amb una coloració d'avisos similar en combinacions de negre, blanc, vermell i groc, i totes elles es beneficien de la relació.<ref name="Mallet2001">{{ref-publicació|cognom=Mallet|nom=James|article=Evolutionary Ecology|publicació=Causes and consequences of a lack of coevolution in Mullerian mimicry|url=https://link.springer.com/article/10.1023%2FA%3A1011060330515|data=2001|pàgines=777–806|volum=13|doi=10.1023/a:1011060330515|enllaçautor=James Mallet|llengua=anglès}}</ref>

L'[[amensalisme]] és una interacció asimètrica on una espècie és perjudicada o «matada» per l'altra i una no està afectada per l'altra.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Ecology|url=https://books.google.cat/books?id=6IQY8Uh1aA0C&pg=PA160&dq=Amensalism&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjk1tnW0fHPAhXGSRoKHRqKCrUQ6AEIMTAD#v=onepage&q=Amensalism&f=false|editorial=Newnes|data=2014-11-03|isbn=978-0-08-091456-5|llengua=en}}</ref><ref name=":16">{{Ref-llibre|cognom=Willey|nom=Joanne M.|títol=Prescott's Microbiology|url=https://books.google.cat/books?id=ESMiAAAAQBAJ&dq=Prescott%27s+Microbiology&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiq3diq5ZXqAhVPyoUKHXKjBEQQ6AEwAXoECAQQAg|edició=Novena edició|llengua=anglès|data=2013|editorial=|lloc=|pàgines=713–738|isbn=978-0-07-751066-4|autor2=Linda M. Sherwood|autor3=Cristopher J. Woolverton.}}</ref> Hi ha dos tipus d'amensalisme, la competició i l'[[antagonisme]].<ref name=":16"/> L'antagonisme es produeix quan un organisme és danyat o assassinat per un altre per una secreció química. Un exemple de competència és un planter creixent a l'ombra d'un arbre madur. L'arbre madur pot robar l'arrossegament de la llum del sol necessària i, si l'arbre madur és molt gran, pot agafar aigua de pluja i esgotar els nutrients del sòl. Durant tot el procés, l'arbre madur no es veu afectat per l'arbre. De fet, si l'arboç mor, l'arbre madur obté nutrients a partir del planter en decadència. Un exemple d'antagonisme és la [[noguera negra]] (''[[Juglans nigra]]''), que segrega la [[juglona]], una substància que destrueix moltes plantes herbàcies dins de la seva zona d'arrel.<ref>{{Ref-web|títol=Amensalism {{!}} biology|url=https://www.britannica.com/science/amensalism|consulta=2020-06-22|llengua=anglès}}</ref>