Gran Pudor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Sistema de drenatge sud: Imatges |
|||
Línia 46:
=== Sistema de drenatge sud ===
{{imatge múltiple
|alineació =left
|direcció = horitzontal
|capçalera =
|imatge1 = Crossness Pumping Station, Belvedere, Kent - geograph-2280114-by-Christine-Matthews.jpg
|amplada1= 198
|peu1 = La sala octogonal de l'Estació de bombament de Crossness, Belvedere, Kent
|imatge2 = The Prince of Wales opening the Metropolitan Main-drainage works at Crossness, ILN, 1865.JPG
|amplada2= 192
|peu2 = [[Eduard VII del Regne Unit|Eduard, príncep de Gal·les]], inaugurant les obres de Crossness, 1865
}}
El sistema sud, a través dels suburbis menys poblats de Londres, era la part més petita i fàcil de construir del sistema. Tres clavegueres principals anaven de Putney, Wandsworth i Norwood fins que s'unien a Deptford. En aquell punt, una estació de bombament elevava l’efluent 6,4 m (21 peus) cap a la claveguera principal de sortida, que anava fins a l’Estació de Bombament Crossness als pantans d’Erith, on era abocada al Tàmesi a una cota elevada.{{sfn|Halliday|2013|pp=83–84}} L'estació de nova construcció de Crossness va ser dissenyada per Bazalgette i un enginyer consultor, Charles Driver, defensor de l'ús del [[ferro colat]] com a material de construcció.{{sfn|Dobraszczyk|2014|p=44}} L'edifici tenia un [[estil romànic]] i l'interior conté ferreries arquitectòniques que English Heritage qualifica d'importants. L'energia per bombar la gran quantitat de clavegueram la proporcionaven quatre motors de feix massiu, anomenats Victoria, Prince Consort, Albert Edward i Alexandra, que van ser fabricades per [[James Watt]] and Co.{{sfn|Halliday|2013|p=98}}
L'estació va ser inaugurada l'abril de 1865 pel príncep de Gal·les —el futur rei [[Eduard VII del Regne Unit|Eduard VII]]— que va engegar oficialment els motors.{{sfn|Halliday|2013|pp=97-98}} La cerimònia, a la qual van assistir altres membres de la reialesa, diputats, el Lord Alcalde de Londres i els arquebisbes de [[Arquebisbe de Canterbury|Canterbury]] i [[Arquebisbe de York|York]], va ser seguida d'un sopar per a 500 persones al mateix edifici.{{sfn|Picard|2005|pp=9-10}} La cerimònia va marcar el final de la construcció de les clavegueres de
== Notes ==
| |||