Berta Karlik: diferència entre les revisions

 

'''Berta Karlik''' (24 de gener de 1904, [[Viena]], [[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] - 4 de febrer de 1990, Viena) fou una física austríaca que identificà l'[[àstat]] a la natura, tres anys després de la seva síntesi artificial. Fou la primera professora de la [[Universitat de Viena]].

== Vida ==

Karlik estudià matemàtiques i física a la [[Universitat de Viena]], graduant-se amb honors el 1928 amb la dissertació: ''Über die Abhängigkeit der Szintillationen von der Beschaffenheit des Zinksulfides und das Wesen des Szintillationsvorganges'' (Sobre la dependència dels centelleigs de la naturalesa del [[sulfur de zinc]] i la naturalesa del procés de centelleig). Completà un any de prova com a professora en una escola secundària i inicià el treball com investigadora a l’Institut de Recerca del Radi de l’Acadèmia de Ciències d’Àustria. Aconseguí una beca Crosby Hall per al curs acadèmic 1930/31 de la Unió Internacional de Dones Acadèmiques,<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://geschichte.univie.ac.at/en/persons/berta-karlik-o-prof-dr|títol=Berta Karlik, o. Prof. Dr.|consulta=22 febrer 2021|llengua=deutch|editor=Universitat de Viena|data=11 novembre 2019}}</ref> i anà a completar la seva formació a la [[Royal Institution of Great Britain|Royal Institution of Grain Bretain]] de [[Londres]], amb [[William Lawrence Bragg]] (1890-1971) on es va familiaritzar amb l'estudi d’estructures cristal·lines mitjançant [[Radiació X|raigs X]]; al [[Laboratori Cavendish]] de la [[Universitat de Cambridge]], que estava sota la direcció d'[[Ernest Rutherford]] i a l’[[Institut Curie]] de [[París]], on treballà amb [[Eva Remstedt]] i [[Lise Meitner|Lise Meitner.]]<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Berta Karlik|url=https://thebumblingbiochemist.com/wisewednesday/berta-karlik/|consulta=2021-02-22|llengua=en}}</ref>

 

Fou membre fundador de la Societat Austríaca de Física i membre del personal de planificació de l'[[Organització Europea per a la Recerca Nuclear]] (CERN) fundada el 1954, on inicià la pertinença austríaca. Fou assessora del govern sobre l’ús pacífic de l’[[energia nuclear]], participà en la fundació de la [[Comissió d'Energia Atòmica de les Nacions Unides|Comissió d’Energia Atòmica de les Nacions Unides]] i fou elegida membre de la Comissió Internacional d’Unitats i Mesures de Radiació.<ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Being a Woman Physicist in Austria|url=https://aip.scitation.org/doi/abs/10.1063/1.2128278|publicació=AIP Conference Proceedings|data=2005-10-17|issn=0094-243X|pàgines=91–92|volum=795|exemplar=1|doi=10.1063/1.2128278|nom=Katharina|cognom=Durstberger|nom2=Ingrid|cognom2=Graz}}</ref>

 

 

== Obra ==

El 1943 Karlik aconseguí el seu major èxit científic quan amb la seva assistent [[Traude Bernert]] quan detectaren tres [[Isòtop|isòtops]] de l’element 85, l’[[àstat]], de la sèrie de desintegració radioactiva natural<ref name=":1" />. L’àstat és molt rar a la natura i s'havien fet diversos descobriments erronis. Es produeix de forma natural durant la [[Radioactivitat|desintegració]] del [[Radi (element)|radi]], el [[tori]] i l'[[actini]], però té un [[període de semidesintegració]] molt curt i, ràpidament, decau en altres elements. No obstant això, el 1940 [[Emilio Gino Segrè|Emilio Segré]] (1905–1989) i el seu equip de la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]] produïren artificialment l’isòtop àstat 211 bombardejant [[bismut]] 209 amb [[Partícula alfa|partícules alfa]]. Tres anys després Karlik i Bernert detectaren els isòtops 215, 216 i 218 a les cadenes de desintegració naturals.<ref>{{Ref-llibre|títol=Berta Karlik and Traude Bernert: The Natural Occurring Astatine Isotopes 215, 216, and 218|url=https://www.worldscientific.com/doi/abs/10.1142/9789811206290_0027|editorial=WORLD SCIENTIFIC|data=2019-05-07|isbn=978-981-12-0628-3|pàgines=350–357|doi=10.1142/9789811206290_0027|nom=Christian|cognom=Forstner}}</ref>