M'enterro en els fonaments (pel·lícula): diferència entre les revisions

A Barcelona, l'any 1969, una la jove cambrera Renata manté relacions amoroses amb un estudiant, l'Aleix, però també té un afer esporàdic amb el senyor Molina Costa, "subjefe provincial del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]". L'Aleix decideix aprofitar aquesta circumstància i assassinar-lo. El cadàver és descobert, però la policia no té cap pista. Uns fets casuals fan que el doctor Farràs, pare de l'Aleix, comenci a sospitar. Les relacions entre el pare, un prestigiós metge franquista, i el fill rebel, es fan encara més tenses.<ref name="EC" />

La censura [[Franquisme|franquista]] va obligar a fer quaranta-quatre tallades en el guió i va obligar que se'n fessin tres versions fins a autoritzar-la. L'estrena es va endarrerir fins al 1976; abans només s'havia projectat en un únic passi en la Setmana de Cinema Espanyol de [[Molins de Rei]] del 1970, quan encara no tenia permís d'exhibició. La versió doblada al català es va estrenar a la Setmana de Cinema en Català de [[Mataró]] el 1985.<ref name="Avui">{{Ref-publicació|article=VII Setmana de Cinema en Català de Mataró|publicació=[[Avui]]|url=https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001568181&page=37&lang=ca&view=hemeroteca|data=26 maig 1985|pàgines=37}}</ref> Arran de l'estrena en català, Josep Maria Forn explicà que el film recuperava el títol original, ''M'enterro en els fonaments'', com la novel·la de Pedrolo, i no pas ''La respuesta'', i que s'estrenava en la llengua en què fou concebut. El director digué llavors: «Crec que en la meva pel·lícula hi ha alguns errors i jo sóc el primer de reconèixer-ho. De tetatota manera, també crec que el film conté encerts i que la crítica del moment no els va saber valorar prou».<ref>{{Ref-publicació|article=S'estrenen dos films en català de Josep M. Forn i Carles Benpart|publicació=Avui|url=https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001571715&page=33&lang=ca&view=hemeroteca|data=14 novembre 1985|pàgines=33}}</ref>