Segons l'investigació del CNRS francès [[Jean-Louis Brunaux]], hi ha manera de pensar que els [[celtes]] hagin sigut filohel·lènics (amants de l'hel·lenisme)<ref>Jean-Louis Brunaux, , Paris, éditions du Seuil, 2015, 381 <abbr>p.</abbr> <small>(<nowiki>ISBN 9782757851630</nowiki>)</small>, pp144-197 "Le Philhellénisme des Gaulois et l'influence de Marseille", "Des élèves de Pythagore ?"</ref>. A parè seu, això mateix es fa evident en la dicotomia que hi havia entre l'ensenyament esotèric sobre la reencarnació i la creença en la reencarnació dels druides, entesos per la comunitat com a filòsofs. Hi hauria en això un humanisme antic, que s'enriquia, al límit, per formar un individualisme i liberalisme antics, segons el francès Jean Mabire.<ref>Jean Mabire, Paris, Robert Laffont, 1978, p.87-95; "Le Monde du courage et de l'honneur"</ref> Aquesta lectura pot ser interpretada com a anacrònica o simplement portada al límit.
