Punt mort (economia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint algunes coses.
Era Q*.
Línia 13:
És a dir:
 
: P *'''·''' Q* = CF + CVu *'''·''' Q*
 
on:
* '''''P''''' = Preu de venda d'una unitat del producte.
* '''''Q*''''' = Nombre d'unitats del producte (punt mort). Poden ser béns, mesurats en unitats físiques (''u'') o serveis, mesurat en unitats temporals (''h''). Posem Q amb asterisc ja que és la quantitat que hem de vendre per igualar ingressos i costos (punt mort).
* '''''CF''''' = [[Cost fix|Costos fixos]], que són els que es mantenen inalterables durant l'exercici econòmic independentment del volum de producció i del volum de vendes. Exemples: lloguer de les instal·lacions, [[salari]]s del personal fix, amortització de [[deute]]s, etc.
* '''''CVu''''' = [[Cost variable|Costos variables]] per unitat, els quals augmenten a mesura que augmenta la [[Producció (economia)|producció]] de l'empresa i el volum de les vendes. Exemples: consum de llum, gas o telèfon, matèries primeres, etc.
 
A fi de trobar el '''punt mort''', és a dir, la quantitat (Q*) d'articles venuts que compleixen la igualtat anterior, només cal aïllar-hi Q*:
: PV *'''·''' Q* - CVu *'''·''' Q = CF
: Q * '''·''' (P - CVu) = CF
 
Així, el '''llindar de rendibilitat''' (Q) s'obté dividint els costos fixos de l'empresa entre la diferència entre el preu de venda unitari i els costos variables unitaris.
 
Per tant, l'expressió matemàtica que defineix el punt mort és:
:'''Q* = CF / (PV - CVu)'''
segons la qual, si es reparteixen els costos fixos entre el benefici obtingut de la venda d'una unitat del producte, entès aquest benefici com la diferència entre el preu de venda i el cost variable d'una unitat del producte, s'obté el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir costos. Aquest nombre constitueix un '''punt mort''' o un '''llindar de rendibilitat''' que cal superar per començar a obtenir beneficis.