Església de les Escoles Pies de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
dintells > llindes |
m classic > clàssic |
||
Línia 46:
La Capella major està enfront de l'entrada al temple, és més gran que les altres capelles i articula el primer cos amb el segon gràcies a un arc de mig punt que s'eleva fins al segon pis. Està flanquejat per dues columnes [[Corinti|corínties]] aparellades exemptes i retropilastres a cada costat, amb trossos d'entaulament en ressalt, una vegada més aquesta composició s'assembla a la del [[Panteó de Roma]]. Sota una volta de quart d'esfera, pintada al fresc per [[Josep Vergara]], se situa l'altar major de la capella que consta de quatre columnes, dos destacades amb un frontó triangular, i destacant els marbres i ornaments daurats de les bases, plànols, taula i entaulament. Aquest altar major també té escultures de [[Ignasi Vergara|Vergara]], un grup d'Evangelistes i el relleu, on l'escultor busca inspiració en composicions derivades del classicisme romà (com l'Apostolat de [[Camillo Rusconi]] de l'església romana de [[Sant Joan del Laterà]])<ref>BUCHON A., ''"La escultura valenciana contemporánea a la formación de Manuel Tolsá en Valencia"'', ''Tolsá, Ximeno, Fabregat. Trayectoria artística en España. Siglo XVIII'', pàgs. 81-110</ref>
Sense tindre en compte els problemes derivats de construir arcs en una paret corba, [[Antoni Gilabert Fornés|Gilabert]], ja director de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles]], va optar per amagar en un segon pla l'exhibició dels complicats continguts geomètrics de la seua realització, just al contrari del que havia fet anteriorment amb [[Felip Rubio]] a la façana de la [[Palau de Justícia de València|Casa de la Duana]], i va donar un major èmfasi al lèxic
El segon cos, de menys alçada i envoltat amb una barana de ferro sobre un ràfec estret, té tribunes entre els espais que deixen els grans pilars, i comunicant-se amb la resta de conjunt a través d'estrets passos oberts en aquestos pilars. La verticalitat del primer pis gràcies a les columnes corínties aparellades se segueix en aquest segon pis, però la composició dels intercolumnis canvia, a sota eren arcs de mig punt i damunt s'estructura en llindes rígides, amb pantalles de columnes ''in antis''.
| |||