Corts forals valencianes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
|||
Línia 18:
== Història ==
Després de la [[conquesta de València]] i durant el regnat de [[Jaume I]], les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups [[estament]]als: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la [[menestralia]]), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle XIV ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del [[regne de València]].<ref>María José Carbonell Boria [http://www.cortsvalencianes.es/cs/Satellite/Layout/Page/1260974740177/Publicaciones.html?lang=ca_VA ‘'Las cortes forales valencianas''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111013051659/http://www.cortsvalencianes.es/cs/Satellite/Layout/Page/1260974740177/Publicaciones.html?lang=ca_VA |date=2011-10-13 }}, (cerqueu l'Anuari de dret parlamentari núm. 1)</ref>
No obstant això, de les del regnat de [[Jaume I]], la més importants d'aquestes reunions fou la de l'any [[1261]] a [[València]], en la qual el rei jurà i promulgà els [[Furs de València]]. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 [[Sou (moneda) |sous]], que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'[[horta de València]] que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].
| |||