Diferència entre revisions de la pàgina «Música a la Unió Soviètica»

 
Conclosa el 1923, la [[Simfonia núm. 6 (Miaskovski)|Simfonia núm. 6]] de [[Miaskovski]] es pot considerar la primera simfonia soviètica veritablement rellevant. L'adopció, el 31 de gener de 1924, als deu dies de la mort de Lenin, de la primera constitució de l'URSS va contribuir al restabliment de relacions diplomàtiques amb la majoria dels països europeus i, en conseqüència, va assenyalar el final de l'aïllament polític i cultural de país. Els
contactes de l'Associació de Música Contemporània amb els seus col·legues occidentals permeten que editorials tan prestigioses com [[Universal Edition]] de [[Viena]] publiqui les primeres obres soviètiques o que algunes d'elles s'interpretessin amb èxit en concert (com l'estrena berlinesa, a càrrec de [[Bruno Walter]], de la [[Simfonia núm. 1 (Xostakóvitx)|Primera]] de [[Xostakóvitx]] el 1927), també que l'emergent públic soviètic, àvid de novetats, conegués de primera mà el millor de la creació musical europea de llavors. Només entre 1925 i 1929 viatgen a l'URSS per presentar les seves obres [[Schreker]] i [[Milhaud]], [[Casella]], [[Hindemith]], [[Alban Berg|Berg]] i [[Honegger]], [[Henry Cowell|Cowell]] i [[Bartók]]. Leningrad, des de sempre més permeable a Occident que Moscou, preveu a pocs anys de distància de les sevessseves corresponents estrenes mundials ''[[Der Ferne Klang]]'' i ''[[Wozzeck]]'', ''Pulcinella'' i ''Renard'', ''[[L'amor de les tres taronges]]'' i diverses obres de Krenek, [[Falla]], [[Arnold Schönberg|Schönberg]] i tants d'altres, així com les primeres representacions d'òperes signades per alguns dels joves membres de l'Associació de Música Contemporània amb línies modernistes: ''[[El nas]]'' de Xostakóvitx (1927-28), ''Gel i acer'' ((sobre la [[Rebel·lió de Kronstadt]] de 1921, 1929) de [[Vladímir Deixevov|Deixevov]]<ref name="Viana" /> i ''Vent de Nord'' de [[Lev Knípper|Knípper]], que a través d'un recitatiu gairebé continu tracta la tràgica narració de Kirshon sobre l'execució en massa dels comissaris bolxevics a Bakú per les tropes blanques durant la Guerra Civil.<ref name="Del Campo" />
 
Del mateix any 1925 són dues òperes sobre temes històrics i heroics als quals s'ha tornat una i altra vegada: ''La revolta de les àguiles'' de [[Andrei Pàsxenko|Pàsxenko]] (1885-1972), sobre l'alçament de [[Omelian Pugatxov|Pugatxov]], amb grans escenes corals d'enorme eficàcia, que va aconseguir un gran èxit, i ''Stepan Razin'', sobre el conegut cabdill cosac, de [[Piotr Triodin|Triodin]]. Al mateix temps ''Per Petrograd Roja'' de [[Arseni Gladkovski|Gladkovski]] i [[Ievgueni Prussak|Prussak]] va ser la primera òpera de tema soviètic. La música d'aquestes partitures deu molt a la generació frontissa dels Tanéiev, Glazunov, etc. amb alguns nous elements com ara cançons corals de masses i modismes del Proletkult. Ecos procedents de Hindemith, Krenek, Stravinski i Prokófiev es fan patents en òperes satíriques com ''Tsar Maximilià'' de Pàsxenko i sobretot en ''[[El nas]]'' (1930) de Xostakóvitx, sobre la narració de [[Gógol]], en la qual se succeeixen harmonies dissonants, deformacions tímbricas, contrapunt paròdic, antiromanticisme i banalitats del ''Proletkult'', que en realitat mai abandonaran al compositor.<ref name="Del Campo" />
178.441

modificacions