Carlos Fabra Andrés: diferència entre les revisions

'''Carlos Fabra Andrés''' ([[Castelló de la Plana]], [[1912]] - [[1979]]) fou un polític i advocat castellonenc, fill de [[Luis Fabra Sanz]] i pare de [[Carlos Fabra Carreras]]. Es llicencià en dret per la [[Universitat de València]] i es graduà a la [[Universitat Central de Madrid]] el 1934. El 1932 va fundar la Joventut Catòlica a Castelló i milità a les joventuts de la [[Dreta Regional Agrària]] (equivalent a la [[Dreta Regional Valenciana]]). Durant la [[guerra civil espanyola]] es va allistar a l'exèrcit franquista icom a [[alferes]] de Complement, dins el VII Regiment de Caçadors de [[Ceuta]]. Participà a la [[Batalla de l'Ebre]] i després ascendí a tinent per mèrits de guerra. El 1939 fou nomenat delegat de la Confederación Nacional de Excombatientes.

Des del 1943 va ocupar càrrecs de direcció local i provincial dins el [[Movimiento Nacional]], i del juny de 1948 al març de 1955 fou nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat va intentar modernitzar urbanísticament la ciutat, va equipar algunes infraestructures i va municipalitzar el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram]] de Morella, els Castells de Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpis i la Torre del Rei d'Oropesa, alhora que exercí com a promotor del [[Camp de Golf Mediterráneo]] i de la urbanització [[La Coma]]. També va organitzar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Déu del Lledó]]. De 1955 a octubre de 1960 fou president de la Diputació Provincial, i de 1968 a 1972 fou degà del [[Col·legi Oficial d'Advocats de Castelló]]. També va ser conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la [[Caixa de Castelló]].