Art islàmic a Portugal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Arte islâmica em Portugal» |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
En els primers temps de l'[[Islam]] va sorgir un art ric i variat basat en la tradició clàssica, en l'[[art bizantí]], persa i d'altres pobles orientals conquerits. L'originalitat de les estructures arquitectòniques i dels motius ornamentals creà un art propi, típicament musulmà.
L'ornamentació és, sens dubte, un dels aspectes que més va contribuir a la unificació de l'art islàmic. La gran profusió de superfícies decorades fa que les estructures queden parcialment amagades, un fenomen conegut com
El rebuig de qualsevol imatge figurativa [[Aniconisme|(aniconisme]]) és també característic de l'art islàmic. Es deu al perill d'[[idolatria]], o siga, de la veneració d'imatges que simbolitzen éssers d'un altre món. Els motius figuratius, però, sí que apareixen sovint en objectes domèstics.
En l'arquitectura destaquen els edificis de caràcter religiós, les [[Mesquita|mesquites]], l'origen de les quals és la casa del profeta [[Mahoma]]. Les primeres estructures d'ordre religiós apareixen després del desplaçament del centre del poder de [[Medina]] a Damasc i Jerusalem: la [[Cúpula de la Roca]], a [[Jerusalem]], i també la Mesquita de [[Damasc]]. Quasi totes les mesquites s'orienten a la [[La Meca|Meca]], tenen un [[mihrab]] on [[Imam|l'imam]] dirigeix la [[litúrgia]]; també contenen un [[minaret]] on el [[muetzí]] convoca l'oració cinc vegades al dia. Les mesquites enclouen un sector cobert (haram) i un altre de descobert (sahn). També en l'arquitectura residencial, les [[Casa|cases]] i els [[Palau (arquitectura)|palaus]] tenen els seus espais organitzats a l'entorn de patis interiors.(1)
== L'art islàmic a l'[[Algarve]] Al-Àndalus ==
Línia 29:
== Urbanisme ==
[[Fitxer:Cast_mouros_45.jpg|dreta|miniatura|Porta islàmica del castell dels Mouros (Sintra), després de la invasió musulmana del [[segle VIII]]]]
Les ciutats islàmiques se situaven en punts estratègics de l'Algarve Al-Àndalus, dominant, en general, importants cursos d'aigua, com ara: [[Lisboa|Al-Uśbuna]] ([[Lisboa]]), Santarin ([[Santarém]]), [[Coïmbra|Kulūmriyya]] ([[Coïmbra]]), Mārtula ([[Mértola]]) o [[Silves|Xilb]] ([[Silves]]). Les ciutats islàmiques reaprofitaren espais, estructures i materials del període romà.(1)
En l'[[alcassaba]] fortificada es trobava l'[[Alcàsser (arquitectura)|alcàsser]], amb funcions exclusivament militars, i una zona residencial, on hi havia el palau, les dependències de la cort i les residències de militars i operaris relacionats amb el palau.
Línia 39:
Als barris residencials, les cases eixien als [[Adarb|adarbs]] –carrers laberíntics i sinuosos– que sovint eren [[Atzucac|culs de sac]]. Les cases eren tenien poques obertures a l'exterior, per protegir la intimitat familiar.
De la ciutat depenien directament els camps i hortes circumdants, que diàriament n'abastien els mercats, i també alguns poblats rurals –les [[Alqueria|alqueries]]. L'alqueria podia ser un poblat únic, fortificat o no, o podia agrupar petits poblats, que tenien un perímetre fortificat on podien guardar el ramat en cas de perill. El primer tipus d'alqueria única existeix sobretot a l'Alt [[Alentejo Central|Alentejo]]. El segon tipus d'alqueria, amb petits poblats associats, existeix més predominantment al Baix Alentejo i [[Algarve]].(2)
== Arquitectura ==
Línia 46:
Pocs arcs en ferradura a [[Portugal]] han resistit fins hui: a la Porta de la Vila de [[Faro]], un dels accessos a la medina d'[[Elvas]], en quatre portes de la Mesquita de Mértola trobem encara alguns d'aquests arcs en molt bon estat de conservació. Respecte als [[Capitell|capitells]], tot i que molts n'han arribat als nostres dies, es presenten fora del context inicial.
Les parets d'argila foren també importants com a material de construcció de moltes estructures, i a vegades s'intercalava amb pilars de [[maçoneria]]. En el cas de les parets més pobres, el revestiment amb [[Òxid de calci|calç]] era essencial per a la durada de l'obra.(3)
==
* (1)TOVES, Santiago – Mértola Islàmica, Camp Arqueologico de Mértola, 1996
* (2)TORRES, Cláudio i TOVES, Santiago – ''El Llegat Islàmic a Portugal'', Cercle de Lectors, 1998
* (3)TORRES, Cláudio i TOVES, Santiago – ''Portugal Islàmic''. ''Els últims senyals del Mediterrâneo'', Cercle de Lectors, 1998
[[Categoria:Portugal]]
[[Categoria:Islam]]
| |||