Lleure: diferència entre les revisions

El '''lleure''' és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions, no relacionada amb el treball.<ref>{{GEC|0120104|lleure}}</ref> Ao l'[[Imperialtres Romà]]obligacions oposaven(religioses, ''otium'' (ocipolítics…), alni ''negotium''tampoc (el negoci,amb les obligacionsnecessitats vitals (menjar, preestablertesdormir).<ref Araname=":0" bé,/> És el temps deal lleurequal nohom ésté unllicència tempsde buit,fer sense cap utilitat iel que es perdvulgui.<ref Pername=":0">{{GEC|0120104|lleure}}</ref> consegüent,Durant amolt lade [[Grèciatemps clàssica]]va elser termeun queprivilegi significavade ''oci''la ('scholé')classe tambéalta. vaDes donarde origenl'inici aldel terme ''escola''.<ref>{{ref-llibreSegle|nom=XX}} Gonçalamb |cognomla =Mayosprogressiva |capítolreducció =Oci:del unatemps genealogiade macrofilosòfica|treball isbn=978-84-475-3631-3|formati =la pdfconquesta |urldel =dret http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/PDF/PensarOci.pdfa |vacances editor=el Teresalleure M.es {{versaleta|Sala}}va (edgeneralitzar.) |editorial<ref name=":0" Universitat/> deEn Barcelona|consqüència datas'ha =desenvolupat 2012|tot pàginesun =sector 39-50mercantil |lloc=Barcelonaque |offereixactivitats títolper =omplir Pensarel itemps interpretarllibre.<ref name=":0" l'oci}}</ref>

Segons el sociòleg [[Joffre Dumazedier]] (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques que va anomenatanomenar 3D, de '''d'''iversió, '''d'''escans i [[Desenvolupament personal|'''d'''esenvolupament personal]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Tiempo libre y rendimiento académico|url=https://www.worldcat.org/oclc/39871047|editorial=Universidad de La Rioja|data=1998|lloc=Logroño|isbn=84-88713-68-1|nom=Ana|cognom=Ponce de León Elizondo}}</ref> En la societat postindustrial contemporània, l'expansió del lleure i dels sectors econòmics –que d'alguna manera li estan destinats– fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen com les societats del consum, de l'espectacle i del coneixement.<ref>{{ref-llibre|nom= Gonçal |cognom =Mayos |nom2= Teresa M.| cognom2= Sala|capítol =Reflexió macrofilosòfica sobre la societat del lleure, del consum, de l'espectacle i del coneixement| isbn=978-84-475-3631-3|format = pdf |url = http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/PDF/PensarOci.pdf |editorial = Universitat de Barcelona| data = 2012| pàgines = 13-30 |lloc=Barcelona | títol = Pensar i interpretar l'oci}}</ref>

Per definició, es distingeix del simple temps lliure, donat que es realitza alguna activitat que permet el creixement personal, incloent-hi en aquest creixement la relació amb altres persones. L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà del simple fet de passar l'estona i aporta algun guany simbòlic a qui la practica. Com a exemples destaquen: practicar algun [[esport]], fer [[música]] per plaer, participar en l'[[educació no formal]], [[Associació voluntària|associar-se]] en iniciatives existents o crear-ne de noves.

El lleure millora la qualitat de vida de les persones i porta diferents beneficis, molts d'ells relacionats amb la salut mental i les relacions socioafectives. Ajuda de forma directa a la salut mental, perquè es treballa la [[creativitat]] i el desenvolupament personal, ja que dona una regulació de la vida mitjançant les relacions afiliatives que precisament surgiexen del lleure. En la societat actual trobem el lleure en espais d'intervenció educativa mitjançant activitats d'esbarjo.<ref>{{Ref-publicació|llengua=castellà|article=El tiempo de ocio en las coordenadas de la Salud Mental|publicació=Revista de Educación Social|url=https://eduso.net/res/revista/3/recursos/el-tiempo-de-ocio-en-las-coordenadas-de-la-salud-mental|issn=1698-9007|data=gener 2005|exemplar=3|nom=Merche|cognom=Pére}}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Gonçal|cognom=Mayos|capítol=Oci: una genealogia macrofilosòfica|isbn=978-84-475-3631-3|format=pdf|url=http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/PDF/PensarOci.pdf|editor=Teresa M. {{versaleta|Sala}} (ed.)|editorial=Universitat de Barcelona|data=2012|pàgines=39-50|lloc=Barcelona|títol=Pensar i interpretar l'oci}}</ref>