Port Vila: diferència entre les revisions

'''Port Vila''' és la [[capital]] de [[Vanuatu]] i de la província de [[Shefa]]. És a la costa sud-occidental de l'illa d'[[Éfaté]], en una àmplia badia. És el centre econòmic i comercial d'aquest estat insular [[Oceania|oceànic]], ja que disposa del port més important de l'estat i, també, de l'aeroport principal, l'Aeroport Internacional [[Bauerfield]]. Segons el cens de 19992009<ref>Vanuatu National Statistics Office 2009, [http://www.vnso.gov.vu/images/stories/2009_Census_Summary_release_final.pdf The 2009 Vanuatu National Population And Housing Census]{{dead link|date=March 2018 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}, Government of Vanuatu, Port Vila.</ref> tenia una població de 2944.356040 habitants, que serien 37.141 segons l'estimació del [[2006]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Port Vila fou una base aèria dels [[Estats Units]] i d'Austràlia. El [[1987]] un [[cicló tropical]] va danyar severament la ciutat.

La zona ocupada per Port Vila ha estat habitada per població [[melanesiamelanèsia]] durant milers d'anys. Prop de la ciutat, en una explotació arqueològica coneguda com a '' Teouma '', es van trobar durant la tardor de [[2004]] a un lloc d'enterrament amb 25 tombes, tres dotzenes d'esquelets humans de la [[lapita|cultura lapita]], així com de peces de ceràmica que daten del {{segle|XIII|-|s}}.<ref>{{ref-llibre|url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/312/5772/360a|títol=Graves of the Pacific s First Seafarers Revealed|autor = Richard Stone|editor = Science Magazine|consulta = 27 d'octubre de 2008|llengua = anglès|}}</ref>

Al maig de [[1606]] van arribar a l'illa els primers [[Europa|europeus]], encapçalats per [[Pedro Fernández de Quirós]] i [[Luis Váez de Torres]], però de fet els europeus començarien a assentar-se a les illes a la fi del {{segle|XVIII}}, primer amb les exploracions del Comte de Bougainville que va redescobrir l'illa amb el nom de '' Grans Cícladas Cíclades'' el [[1768]] i després per part de l'explorador [[Regne Unit|britànic]] [[James Cook]] que va visitar les illes en el seu segon viatge el [[1774]] anomenant-les '' Noves Hèbrides ''.

Al {{segle|XIX}}, ja amb el nom de [[Noves Hèbrides]], els britànics controlaven econòmicament la zona, però a partir de [[1880]] la balança econòmica va començar a canviar a favor dels francesos, aquestsels quals veien en les Vanuatu una font de mà d'obra per a les plantacions i per les seves mines de níquel de [[Nova Caledònia]].<ref name = "bancomundial">{{ref-web|url=http://viajar.elperiodico.com/destinos/oceania/vanuatu/vanuatu-el-pais-de-la-felicidad|títol=Vanuatu, el país de la felicidad |autor=Revista Viajar |any = 31 maig 1999|consulta = 8 desembre 2008|}}</ref>

El [[1887]], les Noves Hèbrides van començar a ser administrades per una comissió naval [[França|franc]]-[[Regne Unit|britànica]], fins que el [[1906]], es va estabirestablir un [[Condomini |Condomini Franc-Britànic]].<ref name="paisviajero">{{ref-web|url=http://sociedad.elpais.com/sociedad/2006/07/12/actualidad/1152655202_850215.html |títol=Vanuatu: El país más feliz y ecológico del mundo es una isla en medio del Pacífico |autor=Luis Pancorbo |editor=[[El País]] |consulta=3 de novembre de 2008 |llengua=castellà}}</ref>