Castellnou (Alt Palància): diferència entre les revisions

Menys en les riberes del [[Palància]] elEl terme, inclòs en el parc natural de la [[Serra d'Espadà]], és muntanyòsmuntanyós, iexceptuant lesla zona de la ribera del [[Palància]]. Les principals altures són el Sant Roc (571 m); el cim de Malara (564 m); el ''Pelao'' (551 m) i el Sant Cristòfol (428 m); el riu ''Pequeño'' o ''Aurín'', els barrancs de ''Arguillo'', ''Valdeavellanos'' i ''Almunia'' i la rambla d'Almedíxer aporten les aigües juntjuntament aamb les fonts de ''Huérpita'', ''Peco'', Marjalet, ''Pelao'', ''Piojo'', ''Pozuelo'', ''Tano'', ''Butreras'' i ''Lugar''.

En el cim de la Torre del ''Mal Paso'' hi ha els primers indicis de poblament datats en l'[[eneolític]]; al mateix lloc hi ha un poblat ibèric; els romans edificaren el primers castell i els moros el reedificaren al fundar la població, ia ella qual donaren el nom de ''Castellnovo.''; enEn [[1228]] [[Jaume I]] (1208-1276) conquesta,va aconquistar l'horael quelloc juntament amb Sogorb, el lloc i el dónava donar en senyoriu a [[Bernat d'Entença]];. aA finals del [[segle XIII fou alienada]] la vila fon alienada a [[Guillem d'Esplugues]]; Roderic i Beatriu Llançol de Romaní, de la família Borja, crearen la baronia sobre aquestel lloc, que estava poblat per cristians i moriscs. ElL'any [[1610]], reredesprés de l'[[Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà|expulsió moriscadels foumoriscs]], fon donat a repoblar a [[Beatriu de Borja]], quequi ho va fer amb cristians vinguts d'[[Aragó]], [[Navarra]] i [[Catalunya]];. enEn el {{segle|XVII}}, per extinció de via dinàstica passa,es transformatconvertix en marquesat, ai és [[Alfons de Cardona i Milà d'Aragó|Alfons Folc de Cardona]] qui va rebre, en [[1634]], el títol de primer marqués de Castellnovo;. enEn [[1786]] pertanyia al duc de Montellano; l'historiador Bernardo Mundina assenyala que en [[1836]] ''hubo«hi hagué en esta poblaciónpoblació una batalla muymolt sangrientasagnant entre liberaleslliberals yi carlistas''carlins».

Tradicionalment, l'economia delde municipiCastellnou s'ha estat basadabasat en l'agricultura, el comerç i la petitaxicoteta empresa. A causa de la proximitat amb elal riu, és molt important l'agricultura deel [[regadiu]], produinta on es cultiven [[Taronja|taronges]], [[Caquier|caquis]], nespres[[Nespler|nispros]] i [[Cirera|cireres,]]. dominantEn el secà predominen les ametlles[[Ametlla|ametles]], [[Oliva|olives]] i [[Garrofer|garrofes]].

CompostEstà compost per catorze estacions, denominades creus, i una creu de ferro en el centre de la part més alta, a més de diversos xiprers[[Xiprer|ciprers]] que donen esplendor a aquestal paisatge. ElSe situemsitua a la pujada de la muntanya de Sant Cristòfol.

A la muntanya de Sant Cristòfol, un petit edifici de [[maçoneria]] amb arrebossat que alberga una imatge del sant del {{segle|XVIII}}. És tradició pujar-hi tots els dimarts de l'any i se celebra un esmorzar en dita enclavament[[almorzar]] el Dilluns de Pasqua.

TambéSituada alen turóel tossal del mateix nom, peròa mésuna elevadaaltitud de (428 m)metres. És una sòlida construcció amb arcs fajons i sostre de fusta. MiradorHi ha un mirador excepcional des d'on pot ser apreciada la bellesa de tota la comarca.

És un temple d'[[Arquitectura del Renaixement|estil renaixentista]] amb planta de creu llatina, mig claustre i dues esveltes cúpules aparellades amb la torre i el castell. Està decorada amb pintures murals del {{segle|XVII}}. Està situada en la '''Plaça de l'Om''', anomenada així per l'Om de grans dimensions que la presideixpresidix, deque grans dimensions,fon plantat amb motiu de la [[constitució de Cadis]], en [[1812]].

* '''[[Castell de Castellnou de Sogorb]]'''. Dels segles del XIII al XV. Declarat [[Bé d'Interès Cultural|Bé d'Interés Cultural]] (BIC).

ElsEs considera que els orígens del castell essón consideraromans i que sónla romans,fortalesa degué formantformar part de la xarxaxàrcia defensiva de [[Sogorb]]. En el període de dominació musulmana seriadegué ser novament reconstruït, sobre les restes anteriors, i d'oneixa època li vindriadeu vindre el nom de castell nou o Castellnou, queorige desprésde aportaria l'actualla toponímia actual.

A mitjan any [[1233]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I]] i, posteriorment, seriafon cedit al noble Berenguer d'Entença, qui seriaen elfon seuel propietari fins a finals del {{segle|XIII}}.

L'aspecte diferenciat,que respecteel adiferencia d'altres castells de la regió, prové de les importants edificacions i reestructuracions que va sofrir a mitjan XV, quan va pertànyer a Beatriu de Borja, quequi li va atorgar una bella empremta renaixentista peramb les seves voltes i arcs apuntats, així com per les seves elaborades defenses del recinte exterior. Presenta un portal central amb una torre avançada a l'esquerra. Manca de portal d'arqueria, però conserva, al capdamunt, part d'un curiós [[Lladronera|matacà]] en pedra carreu.

Destaquen les seves sales d'arcs i voltes nervades que denoten el segell inconfusdibleinconfusible dels Borja de Roma. Consta d'un [[pati]] més o menys quadrat i de quatre estades[[Estança (casa)|estances]] al voltant. Està construït en maçoneria i carreus i es conserven els murs a un nivell alt, però faltant-li falta la totalitat de les voltes i els [[Carreu|carreus]] de portes i finestres. EsS'hi distingeixendistingixen trams de murallesmuralla, encara que molts d'ells es troben confosos entre el caseriu existent. Un dels trams conserva els merlets.

La Cisterna de Castellnou és una construcció d'origen hispanoàrab, i que ha perdurat fins a l'actualitat. La Cisterna la formen una escala, una cambra subterrània i un dipòsit[[Aljub|depòsit]] circular situat en l'angle format per l'escala i la càmera.

La Cisterna de Castellnou és sens dubte un dels millors exemplars conservats d'enginyeria hidràulica islàmica d'aquest tipus en la comarca de l'Alt Palància.

Torre ibera de vigilància. Recentment, declarada [[Bé d'Interès Cultural|Bé d'Interés Cultural]] (BIC).

Les primeres dades que apunten a l'establiment de població en el terme de Castellnou es troben al costat de la torre del ''Mal Paso'', a on es troben restes corresponents a l'[[Edat del Bronze]]. També s'han trobat en el mateix lloc restes iberes i romanes.

Se situa en un pujol pròxim al poble de Castellnou i sobre el camí que uneixcomunica aquestla vila amb la veïna Sogorb. Segons Forcada Martí, és una de les mostres fonamentals ibèriques castrenses en terres castellonenques. És un clàssic exemple de torre vigia amb elements defensius.

La seua planta és rodonaredona i està aixecadaconstruïda en [[maçoneria]]. Al costat d'ella eshi trobenha les restes d'un poblat ibèric en el qual subsisteixensubsistixen murs d'habitació i restes d'una altra torre quadrada. S'han trobat en el poblat restes de [[ceràmica iberaibèrica]], un pic de ferro, agulla de fíbula i ''pondus'', allisador, anell de pedra, percussor i morter. La torre del ''Mal Paso'' servia d'enllaç amb el castell principal, que era el de Sogorb. Només restaen laqueda seuala part inferior i no es troben en ella restes ornamentals.

* '''Pou de ''los Gitanos'''''. Forma part del riu ''Aurín'' o ''Pequeño''. Utilitzat pels jovesjóvens delsde la voltantszona per a donar-seprendre unel bany en qualsevol època de l'any,. ésÉs molt concorregut ena l'estació d'estiu.

* '''Om munumental'''. Data de [[1812]] i va ser plantat en el centre de la plaça que en l'actualitat duudu el seu nom com a commemoració de la Constitució de Cadis. Cap a mitjan {{segle|XX}} l'om va sofrir la pèrdua de fusta del tronc a causa d'un incendi que els veïns van aconseguir contenir i salvarapagar. L'arbre té una altura de 12,20 m., amb un perímetre de tronc de 5,75 m, sent el radi de la seva copa major amb 9 m., i ocupant una superfície de 240 metres quadrats.

* '''Festes patronals'''. Se celebren a partir del 15 d'agost en honor del Crist de la Misericòrdia amb actes religiosos, [[bous al carrer]] i revetlles[[Revetlla|revetles]].

* '''Festes de la Mina'''. Se celebra el [[10 de juliol]] amb sopar al paatgeparatge de la Mina.

* '''Festa de ''las Mozas'''''. Se celebra durant el segon diumenge d'[[octubre]] en honor de la Verge del Roser, amb una cavalcada de disfresses amb carrosses, revetllarevetla i processó.

* '''Romiatge de la Santa Creu'''. Tradicional romiatge a l'Ermita de Sant Cristòfol, amb repartiment de vi i xocolata[[Xocolata|xocolate]], activitats taurines i revetllesrevetles durant el primer cap de setmana de [[maig]].

* '''Mercat Medieval'''. Se celebra el 30 de juliol en el passeig de pujada al Castell, amb actuacions a l'aire lliure, degustacions de productes típics,. Està ambientat en època medieval.