La Veu de l'Ebre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Can vi error d'octubre a novembre. Finalització del setmanari. Cita
m Enllaç
Línia 16:
== Orígens ==
Breu aprofundiment en les arrels del que ara és ''La Veu de l'Ebre''.
* ''[[La Veu del Baix Ebre. Orígens.|La Veu del Baix Ebre]]''. L’any 1957 es creà ''La Voz del Bajo Ebro''. El seu director era José Tarragó Salvadó. És l’únic mitjà autoritzat en la dictadura i que recupera la tradició informativa de la ciutat de Tortosa, on convivien fins a quatre diaris abans de la Guerra Civil, que va trencar la rica història i tradició informativa a cavall del final del {{segle|XIX}} i el començament del segle XX. Posteriorment, ja l'any 1982, quan [[Lluís Mestre i Rexach|LLuís Mestre i Rexach]] era el director, la capçalera es va catalanitzar i va passar a dir-se ''La Veu del Baix Ebre''<ref>Capçalera: La Veu del Baix Ebre. Director: Lluís Mestre i Rexach. Redacció: Emissora-Ràdio Tortosa- Argentina, 26 TORTOSA. Edita: Patronat local de premsa. Data: 10/12/1982.n.1320.</ref> tot i que la informació de la capçalera ja s'havia canviat al català en 1978.<ref>Capçalera de La Veu del Baix Ebre. 05/05/1978.n.1079. Director: Lluís Mestre i Rexach. Redacció: Emissora-Ràdio Tortosa. Argentina, 26.</ref> El 1983 pren el Relleu com a director el periodista Joaquim Rambla i Manzano. La capçalera va deixar d’existir l’última setmana de novembre del 2001<ref>{{Ref-publicació|cognom=Editorial|article="Els lectors de La Veu del Baix Ebre rebran divendres 30 de novembre La Veu de l'Ebre"|publicació=La Veu del Baix Ebre. n.2.264|data=23/11/2001|pàgines=p.3}}</ref>, per donar pas a ''La Veu de l’Ebre'', després d’haver-se publicat setmanalment durant 44 anys.
* ''Ebre Informes''. L’any 1978, al mes de gener, nasqué ''Ebre Informes''. Incorpora des del primer dia el concepte Terres de l’Ebre, una visió territorial compartida pels sectors progressistes i democràtics, principalment de Tortosa, però també d’Amposta (posteriorment es van escindir per crear el setmanari ''Migjorn''). El mitjà va ser membre fundador de l’ACPC, coetani de les principals capçaleres de Catalunya que van acabar convertint-se en diaris de referència en la premsa comarcal de Catalunya (''El Punt'', ''Regió 7'', ''Segre''). El fundador va ser Josep Bayerri i entre els seus directors hi ha hagut Artur Gaya i Josep Lluís Villa, amb els quals es va produir una primera fusió amb el setmanari ''Migjorn'' l’any 1989. Aquesta capçalera va estar sortint al carrer setmanalment durant aproximadament 17 anys, fins que l'any 1995 va passar a dir-se ''L’Ebre''.
* ''Migjorn''. L’any 1983 va nàixer el setmanari ''Migjorn'', amb redacció central a Amposta, i dirigit també a la comarca del nord de Castelló, el Maestrat. El seu creador i primer director va ser Josep Lluís Ripollés i l’últim director en va ser Josep M. Arasa. Aquest, va protagonitzar la fusió amb Josep Lluís Villa per acabar creant un mateix mitjà, durant uns anys amb capçalera compartida: ''Ebre Informes/Migjorn''. Així per tant, el ''Migjorn'' va existir com a capçalera individual durant 6 anys, i 12 si es compta la coexistència compartida.