La Veu de l'Ebre: diferència entre les revisions

* ''[[La Veu del Baix Ebre. Orígens.|La Veu del Baix Ebre]]''. L’any 1957 es creà ''La Voz del Bajo Ebro''. El seu director era José Tarragó Salvadó. És l’únic mitjà autoritzat en la dictadura i que recupera la tradició informativa de la ciutat de Tortosa, on convivien fins a quatre diaris abans de la Guerra Civil, que va trencar la rica història i tradició informativa a cavall del final del {{segle|XIX}} i el començament del segle XX. Posteriorment, ja l'any 1982, quan [[Lluís Mestre i Rexach|LLuís Mestre i Rexach]] era el director, la capçalera es va catalanitzar i va passar a dir-se ''La Veu del Baix Ebre''<ref>Capçalera: La Veu del Baix Ebre. Director: Lluís Mestre i Rexach. Redacció: Emissora-Ràdio Tortosa- Argentina, 26 TORTOSA. Edita: Patronat local de premsa. Data: 10/12/1982.n.1320.</ref> tot i que la informació de la capçalera ja s'havia canviat al català en 1978.<ref>Capçalera de La Veu del Baix Ebre. 05/05/1978.n.1079. Director: Lluís Mestre i Rexach. Redacció: Emissora-Ràdio Tortosa. Argentina, 26.</ref> El 1983 pren el Relleu com a director el periodista Joaquim Rambla i Manzano. La capçalera va deixar d’existir l’última setmana de novembre del 2001<ref>{{Ref-publicació|cognom=Editorial|article="Els lectors de La Veu del Baix Ebre rebran divendres 30 de novembre La Veu de l'Ebre"|publicació=La Veu del Baix Ebre. n.2.264|data=23/11/2001|pàgines=p.3}}</ref>, per donar pas a ''La Veu de l’Ebre'', després d’haver-se publicat setmanalment durant 44 anys.