La '''Llibreria Viladrich''' és una llibreria de [[Tortosa]] ([[Baix Ebre]]), ubicada al carrer Cristòfol Despuig, 22, cantonada amb el carrer Berenguer IV. Es vaconeix inaugurarla seua existència ja en l'any 1760, encara que és possible que ja existís abans<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Albet Guinart|nom=Marcel|article=La 2 de Viladrich, llibreria fundada a Tortosa el 1760|publicació=Blog de l'Escola de Llibreria|url=https://fima.ub.edu/edl/ca/la-2-de-viladrich-llibreria-fundada-tortosa-el-1760|data=26/08/2014|consulta=10/12/2020}}</ref> i va funcionar de forma continuada fins el 31 de desembre de 2005, quan va tancar les seves portes<ref>{{Ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/cultura/20051230/51262818913/cierra-la-libreria-viladrich-de-tortosa-una-de-las-mas-antiguas-de-europa.html|títol=Cierra la librería Viladrich de Tortosa, una de las más antiguas de Europa|consulta=10/12/2020|llengua=castellà|editor=La Vanguardia|data=30/12/2005}}</ref> a la seva antiga ubicació del carrer Nou del Vall. Se la considera la llibreria més antiga de Catalunya, juntament amb les llibreries Fabre (Barcelona, 1860) i la Geli (Girona, 1879).<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://ebredigital.cat/2020/12/09/el-gremi-deditors-de-catalunya-guardona-la-llibreria-la-2-de-viladrich-amb-el-premi-atlantida-2020/|títol=El Gremi d’Editors de Catalunya guardona la llibreria La 2 de Viladrich amb el Premi Atlàntida 2020|consulta=10/12/2020|llengua=català|editor=Ebredigital.cat|data=09/12/2020}}</ref> El 23 d'abril de 2006,<ref name=":0"/> la llibreria va tornar a reempendre la seva activitat, aquesta vegada amb el nom de '''La 2 de Viladrich'''.
La primera propietat que es coneix és de la família Oliveres i Tió, més tard la propietat passaria a Ramón Prades, qui la portaria durant 15 anys fins el 1891 que passaria a mans del matrimoni Mestre-Ferrús. Antigament estava ubicada al carrer de la Rosa de Tortosa, n.11-13 i es deia Libreria Científica, Religiosa y literària, propietat del membre de la Renaixença [[Francesc Mestre i Noé|Francesc Mestre i Noè]] i regentada per la seua dona, la catalanista, [[Enriqueta Ferrús i Ribes]]. En 1918 va passar a mans dels que havien estat treballadors de la l'antiga llibreria els germans Fermín i Claudio Viladrich<ref>{{Ref-llibre|cognom=Menasanch i Martí|nom=Núria|títol=Francesc Mestre i Noè: l'estímul associatiu ebrenc (1886-1936)|edició=1ª Ed.|llengua=català|data=juny de 2016|editorial=Onada Edicions|lloc=Benicarló|pàgines=105|isbn=978-84-16505-51-7}}</ref>.
