Alfred Pritchard Sloan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Notes |
m Pontiac (automòbil)| |
||
Línia 1:
[[Image:1101261227 400.jpg|thumb|200 px|Alfred Pritchard Sloan, a la portada de la revista ''Time'']]
Linha 10 ⟶ 9:
El 1899 ja era president de la Hyatt Roller Bearing, una empresa dedicada a fabricar corrons i [[coixinet (mecànica)|coixinets]] de boles que al començament del segle XX va ser proveïdora de [[Ford Motor Company]] durant un breu període de temps. L'any 1916 la Hyatt es va fusionar amb la [[United Motors Corporation]], que va acabar formant part de [[General Motors Corporation]]. Sloan va ser vicepresident de General Motors, president ([[1923]]) i finalment president de la junta administrativa ([[1937]]); una mica abans, l'any [[1934]], havia creat la [[Fundació Alfred P. Sloan]] amb finalitats filantròpiques. Dirigida per Sloan, General Motors es va fer coneguda per gestionar diverses operacions recorrent a les estadístiques financeres, com ara el [[retorn de la inversió]] o ''return on investment''. Aquestes mesures les va introduir [[Donaldson Brown]], protegit del vicepresident de General Motors, [[John J. Raskob]], que al seu torn era protegit de [[Pierre S. du Pont]], propietari de l'empresa química [[DuPont]], que tenia el 43 per cent de General Motors.
A Sloan se li atribueix la paternitat de la idea de canviar els dissenys cada any per afavorir la renovació de les unitats, concepte que ara es coneix amb el nom d'[[obsolescència planificada]]. També va establir una determinada escala de preus, de manera que els models [[Chevrolet]], [[Pontiac (automòbil)|Pontiac]], [[Oldsmobile]], [[Buick]] i [[Cadillac (automòbil)|Cadillac]] (de més econòmic a més car) no competissin els uns amb els altres, i que els compradors poguessin continuar formant part de la "família GM" a mesura que la seva capacitat econòmica i els seus gustos anaven canviant amb l'edat. La introducció d'aquests nous conceptes, juntament amb la reticència a introduir canvis que va mostrar la casa Ford durant els anys vint, van fer que a principis dels trenta General Motors liderés les vendes industrials, una posició que va mantenir durant més de setanta anys. Sota la direcció d'Sloan, General Motors es va convertir en el grup industrial més gran, amb més èxit i més beneficis que s'havia conegut mai fins aleshores.
Durant els anys en què Sloan va dirigir la companyia, moltes ciutats dels Estats Units van substituir els [[tramvia|tramvies]] pels [[autobús|autobusos]] com a sistema de transport públic, i no va faltar qui va acusar empreses com [[General Motors]], [[Firestone]], [[Standard Oil of California]] i [[Mack Truck Co.]] de promoure aquesta substitució per augmentar les vendes d'automòbils; la polèmica es va conèixer com el [[gran escàndol dels tramvies americans]].
| |||