Moià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Agermanament{{CN}}: la citació ja hi era |
→Història: Origen del topònim |
||
Línia 236:
=== Edat mitjana ===
[[Fitxer:Moià - Carrer.jpg|miniatura|esquerra|Un carrer de Moià, i el campanar de l'església]]
La primera constància escrita amb el nom del poble, que prové de ''Modeliano'', un derivat de l'[[antropònim]] llatí ''Motilius'' o ''Modilius''<ref>{{Ref-llibre|coautors=Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas |títol=Topònims catalans: etimologia i pronúncia | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2002 |pàgines=p.193 |isbn=8484154319}}</ref>, es remunta als anys [[912]] i [[914]], . L'[[Santa Maria de Moià|església parroquial]], de l'any [[939]], conserva l'acta de consagració, amb la qual se sap que existia un petit nucli de població en l'època de [[Guifré el Pilós]]. La fira i el mercat van ser concedits l'any [[1151]] pel comte [[Ramon Berenguer I]].
La vila de Moià, on els [[comtes de Barcelona]] tenien una residència o palau comtal, iniciava ja en el {{segle|X|s}} la seva indiscutible capitalitat de tota la contrada. La subjecció de Moià a [[l'Estany]] fou feta pel comte [[Ramon Berenguer III]], confirmant la cessió del bisbe Ramon Gaufred de Vic de la parròquia i els seus béns a [[Santa Maria de l'Estany]]. La jurisdicció secular anava a càrrec dels comtes de Barcelona, però a través del domini territorial dels castlans de [[Castell de Clarà (Moià)|Clarà]]. El [[1194]], però, una carta de poblament concedia a la vila la immunitat o alliberament de la subjecció a aquests castlans, i li confirmava la fira i mercat. El [[1260]] [[Jaume I]] redimí Moià de la possessió dels abats de [[l'Estany]]. Així doncs, en endavant, la vila quedà com a possessió civil reial, eclesiàsticament dependent dels bisbes de [[Vic]] i amb l'obligació de donar un cens força crescut al monestir de [[l'Estany]], com a compensació de la redempció del seu domini.
| |||