Reial Monestir de Santa Maria de Poblet: diferència entre les revisions

Des del regnat de [[Pere el Cerimoniós]], i durant els segles {{Romanes|XIV}} i {{Romanes|XV}}, esdevingué el panteó reial dels sobirans de la [[Corona d'Aragó]], tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris.

El [[2005]] rebé la [[premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]], de la [[Generalitat de Catalunya]], "«per l'important paper que ha tingut en la història de Catalunya a partir del {{segle|XII}}, quan, amb la implantació de l'[[Ordeorde del Cister]], es configurà com un dels actius espirituals de la [[Corona d'Aragó]], de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], l'adscripció a la [[Ruta del Cister]] constitueix avui un dels referents del turisme cultural"».

El patrimoni inicial del monestir es va incrementar amb noves donacions del mateix [[Ramon Berenguer IV]], així com d'hisendats i [[senyor]]s que cedien béns i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "«familiars"» del monestir, participar dels béns espirituals i ser-hi enterrats. El [[senyoriu]] de Poblet va arribar a ésser el més extens de Catalunya, després del dels [[ducs de Cardona]]. Incloïa sis baronies (l'Abadiat, [[Prenafeta]], la Segarra, L'Urgell, [[Algerri]], les Garrigues i la de [[Quart de Poblet]] a València), trenta-quatre pobles i trenta-set llogarretsllogarets, diverses granges i cinc priorats, així com beneficis en diverses esglésies. A més incloïa drets de pastura per als ramats a la [[Cerdanya]] i el [[Berguedà]], i de pesca a [[Empúries]] i a l'estany de la [[la Pineda (Vila-seca)|Pineda]], a prop de [[Salou]] (aquest darrer dret és important, si tenim en compte l'abstinència de carn de l'Orde).<ref>[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 28</ref>

El rei [[Alfons el Cast]] ([[1172]]-[[1196]]) va fer nombroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monestir, fins al punt que va decidir ésser enterrat a Poblet i, a la seva mort, va lliurar al monestir la seva corona reial i les terres reials de [[Vinaròs]] i [[Palomera]] ([[Lleida]]). El seu nét, [[Jaume el Conqueridor]], va continuar engrandint el monestir. El [[1232]] va revocar la seva decisió prèvia de ser enterrat a [[Sixena]] ([[Aragó]]) —lloc de sepultura del seu pare [[Pere el Catòlic]]— i va optar per Poblet.<ref>El rei [[Jaume I]] va morir quan viatjava des del regne de València cap al monestir per ingressar-hi com a monjo. El [[Crònica de Jaume I|''Libre dels feyts del Rey En Jacme'']], crònica del regnat del monarca, acaba amb aquestes paraules: ''E, a en tant, par alguns dies, com nós haguéssem en cor d'anar a Poblet, e de servir la Mare de Déu en aquell llogar de Poblet, e fóssim ja partits d'Algezira, e fóssim en València, en nós cresqué la malaltia: e plagué a Nostre Senyor que no complíssem lo dit viatge que fer volíem''.</ref> A més, en el seu testament, va lliurar al monestir cinc mil morabatins, la seva cinta d'or, vuit-cents kgquilograms en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seva capella oratòria personal. A més, va fer-li donació de moltes possessions, viles i castells, en part fruit de les seves conquestes.

Al llarg dels segles, Poblet fou un important nucli de poder temporal, protegit tant pels reis de la [[Corona d'Aragó]] com pels nobles catalans, que va actuar com un potent senyor feudal fins a la fi de l'[[Antic Règim]]. Exageradament, però també significativament, es deia que el seu abat podia desplaçar-se des dels [[Pirineus]] fins a [[València]] sense sortir dels propis dominis. En efecte, gràcies a les donacions de reis i nobles, el cenobi va arribar a tenir, en el seu moment de màxima esplendor (segles {{Romanes|XIV}} i {{Romanes|XV}}), jurisdicció sobre set baronies i setanta pobles i llogarets, i facultat per nomenar batlles d'una desena de viles. A més, Poblet va arribar a tenir una certa influència i pes polític, destacant els abats [[Juan Payo Coello]] i [[Francesc Oliver de Boteller]], els quals foren [[President de la Generalitat de Catalunya|presidents de la Generalitat]] als segles {{Romanes|XV}} i {{Romanes|XVI}}. Poblet també va ser un focus de cultura, amb una rica biblioteca, engrandida pels monarques i pels [[ducs de Cardona]] ([[Pere IV d'Empúries|Pere Antoni d'Aragó]]), i un escriptori per a la còpia de llibres. D'entre els volums que van sortir-hi destaca el manuscrit més antic dels conservats de la [[Crònica de Jaume I]], fet copiar per l'abat Copons el [[1343]].

[[Fitxer:Panteons Poblet destruits.jpg|miniatura|El Panteó Reial destruït al segle {{Segle|XIX}}]]

El monestir va ser saquejat a consciència, convertit en pedrera dels pobles pròxims i a mercè de qualsevol que s'hi acostés. La Comissió de Monuments de la Província de Tarragona, organisme responsable del monestir des del [[1857]], no va millorar-ne la situació, car la rapinya va ser emparada pel funcionariat local i pel mateix governador civil, arribant-se a donar llicències per a la recerca de suposats tresors amagats pels monjos; llegendes facilitades per l'antic esplendor del cenobi. Els governs espanyols es van mostrar greument negligents amb la protecció del monument, a diferència del que es va fer amb altres panteons reials castellans. De fet, Poblet no va ser reconegut com a 'monument nacional' fins al [[1921]], després de la visita del Reirei [[Alfons XIII]], que, referint-se a l'estat de conservació del monestir, va declarar que era "«una vergonya nacional"» i es va comprometre a promoure'n la restauració.

Poblet va viure en aquesta situació de protecció incerta durant gairebé un segle, amb obres de consolidació i poc més. Però el clam pel redreç d'aquest estat de coses, com a símbol històric i nacional que era el cenobi, va ser creixent entre una part de la intel·lectualitat, fins que el [[1930]] començà la restauració en ferm amb el patrocini del [[Patronat de Poblet]], presidit per [[Eduard Toda i Güell]], autèntica ànima de la recuperació del monestir. El [[1935]] van tornar a Poblet les suposades restes mortals del príncep [[Carles de Viana]]. El [[1940]], després de llargues negociacions interrompudes per la [[Guerra civilCivil espanyola|Guerra civilCivil]], s'hi va reinstal·lar una comunitat de monjos cistercencs, els primers des de feia 105 anys. El [[1945]] es creà la Germandat de Poblet, per part del [[Bernat Morgades i Òdena|pare Bernat Morgades]], i, finalment, les despulles de [[Jaume el Conqueridor]] i dels altres monarques van retornar-hi el [[4 de juny]] de [[1952]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Estanyol i Fuentes |nom=Maria Josep |títol=Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans |url= http://books.google.cat/books?id=zK5IAQAAIAAJ&q=4+de+juny+del+1952++Poblet&dq=4+de+juny+del+1952++Poblet&hl=ca&sa=X&ei=LmD1UoXKBuS60wWt1YGgBQ&ved=0CC4Q6AEwAA |llengua= | editorial=PPU |data=2009 |pàgines=64 |isbn=8447710629}}</ref> després de la restauració dels sepulcres efectuada per [[Frederic Marès]] sota patrocini del govern espanyol.

La llista elaborada pel gran historiador del monestir [[Jaume Finestres i de Monsalvo|Jaume Finestres]] ([[1751]]) és un punt de referència inel·ludibleineludible, i sovint únic, per conèixer la identitat de les persones enterrades al monestir i la ubicació original dels seus sepulcres, molts d'ells mal conservats o fins i tot desapareguts després de les destruccions del {{segle|XIX}}.

La profanació dels sepulcres, les circumstàncies del salvament i els trasllats del segle {{Segle|XIX}} han fet que la gran majoria de les restes humanes conservades al Panteó Reial no hagin pogut ser identificades amb seguretat, tret de les d'alguns monarques. Des de la reinstal·lació de les despulles reials als sepulcres restaurats l'any [[1952]] no s'hi ha efectuat cap estudi.

El panteó dels Aragó-Cardona, en canvi, ha estat objecte d'un recent estudi antropològic i de tasques de neteja i restauració. Aquest estudi ha determinat que les restes conservades estan constituïdes per, com a mínim, 104 individus: 6 nens menors de 12 anys, 4 joves, 74 adults, 10 persones d'edat madura i 10 ancians. Molts dels ossos demostren que van estar exposats algun temps a l'aire lliure, circumstància que els va deteriorar de forma notable. Igualment, s'ha notat que hi ha molt pocs ossos petits, cosa que fa suposar que hi hagué una selecció d'ossos quan es van recollir després dels saquejos del segle {{Segle|XIX}} (vegeu Enllaços externs).

== [[Arxiu i Biblioteca de Poblet]] ==

Al {{segle|XII}} s'instal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peu de les [[muntanyes de Prades]] un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de [[Siurana de Prades]], Almemoniz, propietari de les terres, el féufeu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí als seus homes molestar el monjo per tal que pogués resar en pau.

El comte [[Ramon Berenguer IV]] es posà secretament en contacte amb Poblet, i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres alals musulmans. L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren vèncer i foragitaren els sarraïns.

Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies [[Francesc Oliver de Boteller]] (en aquell moment [[president de la Generalitat de Catalunya]]). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "«No el conec!"». El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "«No el conec!"».

El missatger retornà a [[Arbeca]], on s'ajornava [[Felip II]]. El servent entrà a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "«Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l'arribada del [[comte de Barcelona]]"».

L'endemà el missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "«Us anuncio l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona"». L'abat respongué solemnement: "«Les portes del monestir s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li corresponen"». L'abat Oliver féufeu recobrir els poms de la porta amb or, és per això que se l'anomena ''Porta Daurada''.

-Heu—Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon senyor, viu en una ciutat ''alçada damunt de l'aigua'' i tota ''voltada de foc''. Aquesta ciutat està ''feta amb ulls de serp'' i ''fetges de vedella'' i ''la van construir els galls i els conills''. Heu de saber, també, que la tal ciutat està ''governada per porcells'' i que ''els morts es passegen pels carrers''. La tal ciutat ''és un riu damunt del qual hi ha un pont'' i ''per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar''.

* ''alçada damunt de l'aigua'' (segons la tradició, Barcelona està construïda damunt d'una rambla o riera anomenada "''Riu de Sota"'' o "''de Sta. Eulàlia"'').