Vampir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{editant}}
 
{{polisèmia|vampir (desambiguació)}}
[[Fitxer:Burne-Jones-le-Vampire.jpg|miniatura|''El vampir'', obra de [[Philip Burne-Jones]], [[1897]]]]
Linha 4 ⟶ 6:
 
== Història ==
===Edat antiga===
En el [[Renaixement]] va sorgir la història de [[Vlad Tepes]], un rei romanès que després seria assimilat a [[Dràcula]]. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de [[Transsilvània]] és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i, fins i tot, el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes.
Diverses criatures de la mitologia grega poden identificar-se amb els vampirs. L'[[empusa]] és un espectre nocturn que beu sang humana,<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=156|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> tal com feia la làmia amb els nens petits. L'estirge incorporava ales semblants a la dels ratpenats<ref>Oliphant, Samuel Grant (1913). "The Story of the Strix: Ancient". ''Transactions and Proceedings of the American Philological Association''. The Johns Hopkins University Press. 44: 133–149. doi:10.2307/282549</ref> i va acabar evolucionant en les gàrgoles medievals. A l'''Odissea'' d'[[Homer]], apareixen ombres que es nodreixen de la sang dels sacrificis rituals. De fet, és una creença estesa en moltes religions que els déus estimen la sang vessada per ells.
 
===Edat mitjana===
Al {{segle|XVIII}}, es produeix un auge en la creença en els vampirs, i els associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de [[terror]] s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La [[Inquisició]] s'ocupà també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (és per això que es creia que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els presumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de [[ràbia (malaltia)|ràbia]] (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all).
Al segle XI apareix el recull de contes ''[[Kathāsaritsāgara]]'' (''Oceà de contes i llegendes'') on un personatge afí al vampir es fica dins dels cossos després de xuclar-los la sang fins que és caçat pel rei.<ref>Sir Richard R. Burton, ''Vikram and The Vampire: Classic Hindu Tales of Adventure, Magic, and Romance,'' Londres, Tylston and Edwards, 1893</ref> Sembla que aquesta figura estaria inspirada en els pishatxa, uns dimonis caníbals hinduistes.
 
Els pobles eslaus van començar a creure en vampirs com a cossos incorruptes que es negaven a morir del tot. Les causes podien ser mossegades de determinats animals, com escorpins, o l'excomunió, que no deixava l'[[ànima]] en pau en l'altra vida. Usaven la creu i l'estaca com a armes contra ells. Les seves aparicions estaven marcades per desaparicions de ramat durant la nit. Els eslaus creuen que un bon [[exorcisme]] o cremar el cos del vampir el pot fer morir de manera definitiva.
 
===Edat moderna===
En el [[Renaixement]] va sorgir la història de [[Vlad Tepes]], un rei romanès que després seria assimilat a [[Dràcula]]. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de [[Transsilvània]] és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i, fins i tot, el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes. La regió, però, ja estava plena de llegendes vampíriques abans de Vlad Tepes. Els romanesos obrien les tombes uns anys després dels enterraments per comprovar que el cadàver hi fos i, per tant, no s'hagués convertit en un vampir. El dia més actiu de l'any per als vampirs era el [[22 d'abril]].
 
A l'[[Índia]], el vampir està relacionat amb la dea [[Kali]], que també reclama sang per continuar vivint. Una transformació de la seva figura en la "dea negra" anomenada ''Sara'' perviu entre els gitanos d'arreu del món. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. Són dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint són els únics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.
 
Al {{segle| XVIII}} , es produeix un auge en la creença en els vampirs, i els associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de [[terror]] s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La [[Inquisició]] s'ocupà també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (és per això que es creia que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els presumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de [[ràbia (malaltia)|ràbia]] (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all).
 
 
===Època contemporània===
En el [[romanticisme]], els escriptors admiraven els vampirs com a éssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren individus de poder i [[luxúria]], que volien deixar aquest món o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocràcia; per això, se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per a augmentar el seu exotisme.
 
L'obra de [[Bram Stoker]] es considera el cim literari pel que fa als vampirs. El llibre ha estat adaptat en nombroses ocasions al cinema i constitueix la base de la imatge actual dels vampirs. El {{segle|XX|s}} és ple d'obres que recreen aquestes criatures, ara no necessàriament malèfiques. Hi ha un auge de les vampiresses. Així mateix, també cal destacar l'aportació de l'escriptora nord-americana [[Anne Rice]] a aquest gènere literari.
 
[[Krasue]] és un fantasma femení del [[folklore]] de l'[[Àsia Sud-oriental]] que xucla sang durant la nit.<ref>{{Ref-web |url=http://www.samsearn.com/pnev/ev12.jpg |títol=Krasue |consulta=2013-01-06 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303202316/http://www.samsearn.com/pnev/ev12.jpg |arxiudata=2016-03-03 }}</ref>
 
La ciència actual ha intentat explicar els fenòmens associats tradicionalment als vampirs amb al·lusions a plagues, animals i malalties. Tanmateix, l'origen és una manca de comprensió del fenomen de descomposició dels cossos morts, sumat a diverses creences paganes i cristianes.
Linha 32 ⟶ 49:
* Són impecables contant coses, i no poden evitar-ho, fent-ho una manera d'entretenir-los.
* Tenen una necessitat imperiosa de deslligar qualsevol nus que troben.
 
== Vampirs d'arreu del món ==
Les llegendes i [[mite]]s sobre vampirs són freqüents en moltes cultures, si bé no totes usen aquest nom.
 
Les làmies de la cultura clàssica tenen conductes similars a la dels vampirs. Tenen la part superior de dona i la inferior de serp i ataquen les seves víctimes a mossegades. A l'''Odissea'' d'[[Homer]], apareixen ombres que es nodreixen de la sang dels sacrificis rituals. De fet, és una creença estesa en moltes religions que els déus estimen la sang vessada per ells.
 
Els pobles eslaus van començar a creure en vampirs com a cossos incorruptes que es negaven a morir del tot. Les causes podien ser mossegades de determinats animals, com escorpins, o l'excomunió, que no deixava l'[[ànima]] en pau en l'altra vida. Usaven la creu i l'estaca com a armes contra ells. Les seves aparicions estaven marcades per desaparicions de ramat durant la nit. Els eslaus creuen que un bon [[exorcisme]] o cremar el cos del vampir el pot fer morir de manera definitiva.
 
Les llegendes romaneses estan plenes de vampirs, però va ser a partir del príncep de [[Valàquia]] Vlad III que es van convertir en la pàtria dels vampirs per excel·lència (juntament amb [[Hongria]], ja que Transsilvània era una regió en disputa entre els dos països). Vlad III va ser conegut com a '''''Dràcula''''' (''draculea'' en [[romanès]]), que vol dir 'fill del drac' o 'del dimoni' (''drac'', en romanès, és alhora 'drac' i 'dimoni'). Aquest malnom li venia de ser fill de Vlad II, conegut com a ''Dracul'', 'el Drac', per ser membre de l'orde del drac. Els romanesos obrien les tombes uns anys després dels enterraments per comprovar que el cadàver hi fos i, per tant, no s'hagués convertit en un vampir. El dia més actiu de l'any per als vampirs era el [[22 d'abril]].
 
A l'[[Índia]], el vampir està relacionat amb la dea [[Kali]], que també reclama sang per continuar vivint. Una transformació de la seva figura en la "dea negra" anomenada ''Sara'' perviu entre els gitanos d'arreu del món. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. Són dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint són els únics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.
 
[[Krasue]] és un fantasma femení del [[folklore]] de l'[[Àsia Sud-oriental]] que xucla sang durant la nit.<ref>{{Ref-web |url=http://www.samsearn.com/pnev/ev12.jpg |títol=Krasue |consulta=2013-01-06 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303202316/http://www.samsearn.com/pnev/ev12.jpg |arxiudata=2016-03-03 }}</ref>
 
== Un vampir català: el comte Estruc ==