Església de Sant Nicolau (València): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ortografia, majúscules, errates, cursiva en ús metalingüístic, llevat accent diacrític en "dóna", afegit "del" a nom de via. Afegida plantilla "Romanes", llevats enllaços repetits molt prop |
|||
Línia 4:
|tipus_edifici = [[església (arquitectura)|església]]
|començament = ca. 1240
| fi_construccio = s. {{Romanes|XV}}
|localitzacio = [[València]]
|estil = gòtic i barroc
Línia 11:
L''''església de Sant Nicolau''', de [[Sant Nicolau de Bari]] i [[Sant Pere de Verona|Sant Pere Màrtir]], ja apareix al [[Llibre del Repartiment]] el [[1239]]. A pesar de les modificacions, conserva un gran patrimoni (arquitectònic i moble) de diferents estils que mostren la seua evolució al llarg dels segles. Es troba a la plaça de Sant Nicolau al [[La Seu (barri de València)|barri de la Seu]] de la ciutat de [[València]].
== Evolució
És una de les esglésies més antigues de [[València]], com ja s'ha dit, apareix al Llibre del Repartiment, però hi ha certa polèmica pel que fa al seu origen. Diago i [[Gaspar Escolano|Escolano]] citen una ermita dedicada a
[[Fitxer:Interior de l'església de sant Nicolau, València.jpg|miniatura|esquerra|Interior de l'església]]
L'any [[1419]] es refà la primera església i el [[1455]] s'allarga cap als peus, ocupant el lloc on estava el fossar, que desaparegué convertint-se en una placeta.<ref>CRUILLES, M de ''Guía urbana de valencia antigua y moderna'', t. I, pàgs. 141.</ref> Així, el temple es configurà com quasi tots els de la ciutat, ampla nau central amb sis capelles entre els contraforts a cada costat, capçalera poligonal i coberta amb [[volta de creueria]] simple. La portada dels peus és de la segona meitat del {{segle|XV}}, d'un [[arquitectura gòtica|gòtic]] estilitzat i sense ornamentació. Està formada per arquivoltes agrupades a tres trams, i té quatre mènsules que sostenien imatges de sants, ara desaparegudes. Al
El '''campanar''' s'ubica als peus, és quadrat i té tres cossos. El primer és de pedra fins a l'altura d'una cornisa a partir de la qual és de rajola, fins al cos de campanes. Aquest és similar al d'altres esglésies de la ciutat com Sant Andreu o el del [[Centre del Carme|Carme]]: amb un arc a cada costat flanquejat per tres parells de [[pilastres]] toscanes i rematant-se amb una
[[Fitxer:Església de Sant Nicolau de València, rosassa i campanar.JPG|miniatura|Rosassa i campanar de l'església]]
[[Fitxer:Església de sant Nicolau de València, voltes amb frescos.JPG|miniatura|esquerra|Frescos de la volta del sostre]]
L'interior es recobrí d'una exuberant ornamentació barroca cap a [[1690]]-[[1693]], obra atribuïda a [[Juan Pérez Castiel|Perez Castiel]]. Amb aquesta reforma posava al dia el que es considerava una fàbrica antiquada, i que ja tenia precedents en la remodelació de l'[[Centre del Carme|església del Carme]] ([[1628]]-[[1652|52]]), a la que va seguir el decorativisme barroc aplicat a l'[[Església de Sant Esteve (València)|església de Sant Esteve]], i quelcom semblant passava, amb variants en moltes altres esglésies de la ciutat i arreu del país, com a les de [[Convent de Sant Doménec (València)|Sant Doménec]] [[1693]], del [[Monestir de la Trinitat]] ([[1695]]-[[1700]]) o [[Sant Joan del Mercat]] ([[1693]]-[[1700]]), o fora de la ciutat a les esglésies de [[Meliana]] ([[1690]]-[[1698|98]]), [[Alaquàs]] ([[1691]]), etc. El fet que els contraforts gòtics es dotaren d'un ordre i que els arcs faixons es transformaren en seccions rectangulars mostra una actitud que va més enllà del decorativisme, mostrant una preocupació més arquitectònica.
[[Fitxer:Portades de l'església de Sant Nicolau de València.JPG|miniatura|Portalades als peus l'església]]
A la volta s'integren [[Putto|puttis]] i motius vegetals juntament amb els grans [[pintura al fresc|frescos]] que el [[1700]] pintà [[Dionís Vidal]], segons el projecte de [[Antonio Palomino|Palomino]]. En aquest gran cicle de frescos que ocupen la volta, les parets i pilars, es desenvolupen les vides dels sants titulars, sant Nicolau i [[
L'any [[1920]] [[Josep Renau Montoro]] s'encarregà de restaurar els frescos.
La '''capella de la Comunió''' data de [[1760]], però ampliada i restaurada el [[1853]] com indica una làpida. Cobreix els seus dos trams separats per un arc toral amb dues cúpules sobre [[Petxina (arquitectura)|petxines]]. Aquesta capella és un exemple de decoració [[rococó]], a la manera de l'[[Església de Sant Joan de la Creu (València)|església de Sant Andreu]], la rocalla daurada s'estén pels murs, les pilastres, cornises, marc de les pintures murals i l'arc on hi ha l'escut de la família Melchor Valenciano. Tota la seua pintura mural la realitzà Joaquim Pérez, deixeble d'[[Hipòlit Rovira]].<ref>ORELLANA, M. A. de ''Biografia pictórica valentina'', pàgs. 496</ref> Les escenes dels costats són el ''Lavatori de sant Pere'' a la dreta i a l'esquerra la seua ''Comunió''; a les petxines estan representades quatre virtuts i els quatre evangelistes. També és destacable el seu sòcol ceràmic del {{segle|XVIII}}.
L'última obra important feta a Sant Nicolau fou deguda a les noves alineacions de carrers promogudes per l'Ajuntament de [[1864]], cosa que féu necessari un nou accés des de la plaça de Sant Nicolau. D'aquesta nova portada i façana s'encarregà [[Timoteo Calvo]], amb un estil [[neogòtic]], igual que la portadeta que
== Pintura ==
L'església de
El retaule de la capella del Crist s'atribueix a [[Vicent Macip]] i al seu fill
La taula central de l'altar major barroc és obra de [[Josep Vergara]]. De [[Jeroni Jacint Espinosa]] era el retaule de Sant Pere màrtir, del qual només es conserven dos llenços del banc, el ''Naixement de la Verge'' i el ''Naixement de sant Joan'', que mostren un cert aire venecià a través de l'obra d'[[Pedro Orrente|Orrente]].<ref>PEREZ SANCHEZ, A. E., ''Jerónimo Jacinto de Espinosa'', pàg.34</ref> El quadre amb el tema de ''Samsó i el lleó'' s'ha atribuït a [[Esteve March]] i s'hi aprecien influència també d'[[Pedro Orrente|Orrente]].<ref>BENITO DOMÉNECH, F., ''Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo'', pàg.292</ref> Altres obres interessants es distribueixen per les capelles.
A la [[sagristia]] es guarden el retaule de [[Roderic d'Osona]] de [[1476]], amb la taula central del ''Calvari'', un petit retaule de
Com a curiositat, tots els dilluns es fa el ''dilluns de Sant Nicolau'' on hi ha unes paradetes on comercien amb objectes religiosos, a més, a l'estret passadís des del carrer Cavallers fins a la porta lateral hi solen haver captaires i tolits demanat, imatge que recorda a temps medievals.
|