Usuari:Lluismdies/proves: diferència entre les revisions

Matilda Sarano Hadjes nasqué a [[Milà]] el 1939, en una família [[sefardita]] originària de [[Turquia]]. El seu avi Moshe Sarano havia nascut a [[Bergama]] el 1874, mentre que els seus pares, Alfredo Sarano i Diana Hadjes, eren tots dos originaris d'[[Aydin]], també a Turquia. Tot i que el seu pare va viure a [[Rodes]] fins el 1925, i la seva mare a [[Esmirna]] fins el 1938, després van emigrar tots dos a Itàlia, on es van casar aquest mateix any i es van instal·lar a la ciutat de [[Milà]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la família es refugià a les muntanyes italianes per fugir de la persecució [[nazi]]. Després de la guerra, Matilda estudià a l'Escola Comunitària Jueva i també llengües a la [[Universitat Bocconi]] de Milà. El seu pare va ser Secretari de la Comunitat Jueva de Milà des del 1945 fins el 1969.<ref name="amiga">[http://www.sephardicstudies.org/sarano.html Friend of the Foundation: Matilda Koen-Sarano] {{en}}</ref> Matilda es casà amb Aaron Koen i la parella feu la seva [[aliyà]] el 1960.<ref>[http://www.radiosefarad.com/la-guisendera-de-matilda-koen-sarano-en-judeoespanol-desde-el-cidicsef-de-buenos-aires/ “La guisendera” de Matilda Koen Sarano, en judeocastellà, des del CIDICSEF de Buenos Aires]. [[Radio Sefarad]]</ref>

Ja a [[Israel]], estudià Literatura italiana i Literatura i folclore judeoespanyol a la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]]. L'estiu de 1979, Matilda Koen-Sarano participà en el seminari per a productors radiofònics en [[judeocastellà]], organitzat per l'emissora [[Kol Yisrael|Kol Israel]]. Això la va engrescar a escriure en aquesta llengua, recuperant tots els seus records i vivències de la seva infància en la que, de fet, és la seva [[llengua materna]]. La tasca que va emprendre fou entrevistar persones de diverses comunitats sefardites de tot el món, enregistrant centenars de contes i tradicions orals. A més, aquesta activitat la va introduir a l'activitat acadèmica com a investigadora. El seu primer llibre, producte d'aquestes primeres investigacions, fou un recull de contes tradicionals sefardites que va titular ''Kuentos del Folklor de la Famiya Djudeo-Espanyola'' ("Contes tradicionals de la família judeoespanyola"), que es va publicar el 1986 a [[Jerusalem]].<ref>[http://www.grijalvo.com/Matilda_Koen_Sarano/b_Matilda_curriculum_espanol.htm Currículum de Matilda Koen-Sarano]</ref> L'abril de 2009 publicà el seu llibre més recent, ''Kon bayles i kantes Sefaradis de dor en dor'' ("Amb balls i cançons sefardites de generació en generació).<ref>[http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx L'últim llibre de Matilda Koen-Sarano, “Kon bayles i kantes”] {{Wayback|url=http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx |date=20110719072209 }}, Şalom. {{lad}}</ref>

Matilda Koen-Sarano ha impartit classes de [[judeocastellà]] a la [[Universitat Ben- Gurion del NéguevNègueb]], a [[Beerxeba]], des de 1996, i també un curs per a professors de la llengua, organitzat per l'Autoritat Nacional del Ladino, a [[Jerusalem]], des de 1998. També és cap de redacció del noticiari en judeocastellà de la ràdio [[Kol Yisrael|Kol Israel]].<ref name="amiga"/><ref>[http://www.sefaradinfo.org/Home/livres/notes-de-lecture/l-anthologie-de-comedies-judeo-espagnoles-de-matilda-koen-sarano L’anthologie de comédies judéo-espagnoles de Matilda Koen-Sarano]. {{fr}}</ref>

=== LibrosLlibres de cuentoscontes ===

* ''Kuentos del folklor de la famiya djudeo-espanyola'' + ''kaseta de kuentos.'', Kana, JerusalénJerusalem, 1986. {{lad}}{{he}}

* ''Djohá ke dize?'', Kana, JerusalénJerusalem, 1991. {{lad}}{{he}}

* ''Konsejas i konsejikas del mundo djudeo-espanyol'', Kana, JerusalénJerusalem, 1994. {{lad}}{{he}}

* ''Lejendas i kuentos morales de la tradisión djudeo-espanyola'', Nur, JerusalénJerusalem, 1999. {{lad}}{{he}}

* ''Sipuré Eliau Anaví'', kon notas de Shifra Safra, Midrashiat Amalia, JerusalénJerusalem, 1993-494. {{lad}}{{he}}

* ''De Saragoza a Yerushaláyim'', Ibercaja, ZaragozaSaragossa, 1995.

* ''Storie di Giochà'', en dosdues edicionesedicions: una paraper escuelasa escoles (1991) yi otrauna paraaltra elper públicoal públic en general., Sansoni, FirenzeFlorència, 1990. {{it}}

* ''Le storie del re Salomone''., Sansoni, FirenzeFlorència, 1993. {{it}}

* ''King Solomon and the Golden Fish'', konamb notasnotes sientífikascientífiques de Reginetta Haboucha, Wayne State University Press, Detroit, MíchiganMichigan, 2004. {{en}} {{lad}}

* ''Ritmo antiko, poezías i kantigas'', Edisiónedició de lal'autora, Autora. JerusalénJerusalem, 2005. {{lad}}{{he}}

* ''Por el plazer de kontar - Kuentos de mi vida''., Selection of stories.'', Nur Afakot., JerusalénJerusalem, 2006. {{lad}}

* ''Kuentos salados djudeo-espanyoles'', Editorial Capitelum, ValenciaValència, 2000. {{lad}}

* ''Folktales of Joha, Jewish Trickster''. Translation to by David Herman, Jewish Publication Society, Philadelphia, 2003. {{en}}{{lad}}

* ''El kurtijo enkantado, Kuentos populares djudeo-espanyoles''., Nur Hafakot, JerusalénJerusalem, 2003. {{lad}}{{he}}

* ''Kuentos del bel para abasho”abasho, Kuentos djudeo-espanyoles'', Ed. Shalom, Estambul, 2005. {{lad}}

* ''Kon bayles i kantes, Sefaradis de dor en dor''., EstambulIstambul, 2009. {{lad}}

* ''Vejés liviana, kuentos djudeo-espanyoles''., Nur Hafakot, JerusalénJerusalem, 2006. {{lad}}{{he}}

=== DiccionariosDiccionaris ===

* ''Diksionario Ebreo-Djudeo-Espanyol (Ladino), Djudeo-Espanyol (Ladino)-Ebreo.'', Zak, JerusalénJerusalem, (2010). {{lad}}{{he}}

* ''C.D.s SefaradísJewish deLadino dorSongs'', enHataklit, dorRamat-Gan, (las1993. kantigasCinc dehistòries laen komediajudeocastellà muzikal), narratednarrades byper Matilda KoénKoen-Sarano;, musicamb bymúsica de Hayim Tsur. Hataklit, 1999.{{lad}}

* ''C.D. DiNostaljía'', ke no esHataklit, tadreRamat-Gan, 141995. newDivuit storieshistòries inen Ladino.judeocastellà Narrónarrades per Matilda KoénKoen-Sarano, amb música de AvrahamHayim ReuveniTsur. Jerusalén, 2002.{{lad}}

* Guerta''C.D. muzikal: Koleksión de piesas muzikales djudeo-espanyolas, (Sefaradís de dor en dor, Music(las Comedykantigas andde Radiola adaptation;komedia Maridosmuzikal)'', i mujeresHataklit, Mil i un DjoháRamat-Gan, El1999. novioNarrat imajinario i Tres ermanikas).per Matilda KoénKoen-Sarano, Moshéamb Bahar,música de Hayim Tsur and Avraham Reuveni. Jerusalén, 2002. {{lad}}