Regnes Mossi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
m netejo referència que dona errors i retocs de format |
||
Línia 10:
=== Yatenga ===
El segon regne Mossi va ser '''Yatenga.''' Va ser format el 1333 durant l'ascens de l'agressiu Imperi de Mali en el nord. El seu governant era conegut com a Yatenga Naaba o Rima i regnava des de la capital Waiguya (fundada per Naaba Yadegaa i que significava "vine i venera al rei"), a l'actual Ouahigouya, a Burkina Faso.<ref name="culture.gov.bf"
=== Wogodogo ===
Línia 26:
Poc abans de la colonització francesa el centre del territori estava controlat per la confederació de regnes mossis que reagrupava quatre entitats polítiques: Yatenga, Wogodogo (Ouagadougou), Boussouma i Tenkodogo. Més a l'est hi havia el regne de Gourma; a l'oest el regne diula de [[Kong]] establert el {{segle|XVIII}} i ara disputat per diversos regnes.
[[Fitxer:Moore_Language.png|miniatura|Actual extensió de la llengua mossi.]]▼
== Influència francesa ==
El capità Quiquandon havia estat enviat a [[Sikasso]] per influir no sols sobre aquest regne sinó també sobre els veïns. Però ocupat en el setge de [[Kinian]] va haver d'enviar al país dels [[mossis]] al doctor Crozat.
Línia 37:
== Caiguda ==
▲[[Fitxer:Moore_Language.png|miniatura|Actual extensió de la llengua mossi.]]
Els regnes mossis van sobreviure fins al {{segle|XIX}} amb la invasió i colonització [[França|francesa.]] El regne de Tengkodogo, primer dels estats Mossi, va ser irònicament el primer a ser conquerit per França el 1894. El regne Yatenga, no desitjant seguir la mateixa sort que Tengkodogo, va signar un acord de protectorat amb els francesos el maig de 1895. Wagadougou va ser conquistat i sotmès sota l'estatus de protectorat al setembre del mateix any. Wobogoo, l'últim Mogho Naba independent i governant d'[[Ouagadougou]] va ser formalment deposat el 1897, forçant-lo a l'exili a Zongoiri a la Costa de l'Or, on va morir el 1904.{{Citació necessària|data=maig de 2016}}<ref>{{ref-llibre|ref=harv|títol=Dictionary of African historical biography|nom1=Mark R.|cognom1=Lipschutz|nom2=R. Kent|cognom2=Rasmussen|editorial=University of California Press|any=1989|pàgina=249|url=http://books.google.ca/books?id=QYoPkk04Yp4C&pg=PA249|isbn=0-520-06611-1}}</ref>
| |||