Falles: diferència entre les revisions

L'origen de la festa es pagà i és semblant al de les [[Revetlla de Sant Joan|Fogueres de Sant Joan]], en el sentit que prové del costum llatí de fer fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant això, a la ciutat de València, esta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells al final de l'hivern. Segons s'ha investigat, no era costum que vinguera dels fusters, creença molt estesa.{{sfn|CCMA|2017|loc=Minut 7:45}}

 

 

 

Apareix entre 1800 i 1849 la primera [[crònica periodística]] sobre les falles al diari ''[[El Cid (diari)|El Cid]]''.{{sfn|Associació d'Estudis Fallers|1996|p=15}} Abans de 1850 les falles es cremaven durant la vespra de Sant Josep i es trobaven falles fetes amb fustes i mobles vells i altres amb forma de [[Cadafal Faller|cadafal]]. A partir dels finals del {{segle|XVIII}} les falles es muntaven als espais oberts, mentre que abans es muntaven als carrers «junt a les fronteres de les cases». La festa és veïnal i no gremial,{{sfn|Associació d'Estudis Fallers|1996|p=16}} i tenia una organització d'origen popular.{{sfn|Associació d'Estudis Fallers|1996|p=17}} A causa de la censura burgesa des de 1851 les minutes sobre els temes satírics que s'anaven a representar passaven a causa de la normativa per una censura feta per l'alcalde i tenint en compte el criteri de l'[[arquebisbe]] i els [[Capità general|capitans generals]]. L'excepció ocorregué del 1868 al 1870 a causa de la [[revolució del 1868]].{{sfn|Associació d'Estudis Fallers|1996|p=19}} Entre 1850 i 1870 les falles de contingut crític eren el 75% mentre que de contingut humoristic i apologètic era del 20%.{{sfn|Associació d'Estudis Fallers|1996|pp=19-20}} El 1855 va aparèixer el [[llibret de falla]] amb la creació de l'autor [[Bernat i Baldoví]]. Destaca com a curiosa la falla [[Erotisme|eròtica]] antimatrimonial plantada a [[Xàtiva]] el 1866, situada al context de l'auge d'aquesta categoria de falla.{{sfn|Associació d'Estudis Fallers|1996|p=20}}