|
Hi ha tres xacolís certificats. Aquest vi posseeix així tres denominacions controlades:
* D.O. Getariako TxakolínaTxakolina, produïts al voltant de la ciutat de [[Getaria]] a [[Guipúscoa]] (DO des de 1989).
* D.O. Bizkaiako TxakolínaTxakolina, produït al llarg de la costa de [[Biscaia]] (DO des de 1994)
* D.O. Arabako TxakolínaTxakolina, produït a la província d'[[Àlaba]], al voltant de la ciutat d'[[Amurrio]] (DO des de 2001)
<br />
* '''Xacolí de Getaria'''
Xacolí de [[Getaria]] (''Getariako TxakolínaTxakolina'' en basc, ''Chacolí de Guetaria'' en espanyol). Aquesta varietat ve d'una petita regió de [[Guipúscoa]] al voltant de Getaria, [[Zarautz]] i [[Aia]] i el seu color és molt groc podent anar fins al verd. Va ser la primera varietat de xacolí a rebre la certificació DO el [[1989]].<ref name=Ardoak /> Encara que la superfície cultivada hagi augmentat, passant de 60 ha. a 177 ha. des de la certificació, el xacolí de Getaria continua sent la més petita denominació en termes de superfície cultivada. Cada any, es produeixen aproximadament {{formatnum:9000}} hectolitres principalment en pendents orientats sud-est per tal de protegir les vinyes del mal temps que ve de l'Atlàntic. Contràriament a moltes vinyes, els ceps d'aquest xacolí són cultivats segons unaun sistema de parres o enreixat (''Parraparra'' en basc). Amb aquest mètode, que recorda la dels [[Vinho verde|vinhos verdes]] a [[Portugal]], les vinyes són cultivades a una major alçada sobre el sòl, el fullatge continu formant un cobert que permet millorar el [[microclima]].
Els tipus de varietat de vi autoritzats per al blanc són: ''[[Hondarribi zuri]]'' [[(courbu)]], ''Hondarribi Zuri Zerratia'' [[(petit Courbu)]], ''Izkiriota'' [[(Manseng gruixut)]], [[Riesling]] i [[Chardonnay]] (permès); pel rosat i el vermell: ''[[Hondarribi beltza]]''.<ref name=Dico>[http://www.diccionariodelvino.com/index.php/getariako-txakolína-chacoli-de-getaria/ Diccionario del vino] a [http://www.diccionariodelvino.com/ Diccionariodelvino.com]</ref>
En el transcurs dels últims anys, altres municipis de la regió han començat igualment a produir xacolí, incloent-hi [[Orio]], [[Zumaia]], [[Arrasate]], [[Eibar]], [[Mutriku]], [[Deba (Guipúscoa)|Deba]], [[Zestoa]], [[Hondarribia]], [[Villabona-Amasa|Villabona]], [[Urnieta]], [[Oñati]], [[Beizama]], [[Zerain]] i [[Olaberria]].
El Getariako TxakolínaTxakolina ha d'arribar properament a {{formatnum:30000}} hectolitres anualment amb la incorporació de les vinyes d'[[Hondarribia]], d'[[Oñati]], d'[[Arrasate]] o de [[Zumaia]]. Hi haurà 300 hectàrees i la producció augmentarà d'un milió de litres anualment.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2007/02/16/bizkaia/herrialdeak/337828.php La Do Getariako Txakolína s'amplía i arribarà als tres milions de litres anuals]{{es}}</ref>
* '''Xacolí d'AlabaÀlaba'''
El xacolí d'[[Àlaba]] ''( Arabako Txakolina'' en Bascbasc, ''Chacolí de Álava'' en [[castellà|espanyol]]) és situat a l'extrem nord-oest de la província d'AlavaÀlaba. Aquest xacolí ha obtingut molt recentment la certificació DO, el [[2002]]. El seu color és groguenc, és molt àcid i lleugerament escumós. És cultivat sobre escasses 55 ha al voltant de les ciutats d'[[Aiara]], [[Amurrio]], [[Artziniega]], [[Laudio]] i [[Okondo]]. A finals del {{segle|XIX}}, les vinyes eren cultivades sobre més de 500 ha, però no quedaven més que 5 ha a la fi del {{segle|XX}}, abans del recent renaixement.<ref name=Ardoak> Garaizabal Pildain, Sr. ''Euskal Herriko Ardoak'' Ardoxka Gastronomi Elkartea 2002</ref>
Els raïms més correntment utilitzats per a aquest xacolí són ''Hondarribi Zuria'' («Blanc Hondarribi») però altres raïms són igualment autoritzats: ''Bordeleza Zuria'' [[(Folle Blanche)]], ''Izkiriota Ttipia'' [[(Petit Manseng)]], ''Izkiriota'' [[(Gros Manseng)]] i [[Courbu]].<ref name=Dico />
|
