Història de la ciència-ficció: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎El Segle d’Or en altres mitjans: Revisat fins "Final Edat d'Or"
Línia 158:
 
=== Final de l'Edat d'Or ===
[[Fitxer:Time Quarry 5Simak novel) - Galaxy Science Fiction Novels .jpg|esquerra|miniatura|Primer número de la revista [[Galaxy Science Fiction|''Galaxy'']] (1950)]]
Buscant una major llibertat d’expressió, els escriptors van començar a publicar els seus articles en altres revistes com ''[[The Magazine of Fantasy and Science Fiction]]'', la ''[[Si (revista)|If]]'', i una revifada ''[[Amazing Stories]].'' Però una de les revistes que mes acollida va tenir entre en públic va ser ''[[Ciència ficció Galaxy|Galaxy]]'' .<ref>{{Ref-llibre|títol=Science Fiction, Fantasy, and Weird Fiction Magazines|url=https://books.google.es/books?id=lvcmAAAAMAAJ&q=031321221X&dq=031321221X&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiC1qHXk5DwAhXLfMAKHZxbDrYQ6AEwAXoECAAQAg|editorial=Greenwood Press|data=1985|isbn=978-0-313-21221-5|llengua=en|nom=Marshall B.|cognom=Tymn|nom2=Mike|cognom2=Ashley|nom3=Michael|cognom3=Ashley|pàgines=290-309}}</ref>
 
Línia 165:
== La New Wave i les seves conseqüències ==
=== Editors convencionals ===
Fins al 1950, les revistes eren l’única manera en què els autors de ciència ficció podien publicar històries noves històries. NomésAlgunes petites impremtes especialitzades com [[Casa Arkham|Arkham House]] i [[Gnome Press]] van publicar llibres de tapa dura de ciència ficció, tots reeditats a partir d’històries deprèviament publicats en revistes. Amb poques excepcions com les col·leccions ''[[Aventures en el temps i l’espai|Adventures in Time and Space]]'' i ''[[Un tresor de ciència ficció|Treasury of Science Fiction]]'', les principals grans editorials només imprimien Verne i Wells. La majoria dels llibres de gènere es venien per correu des de petitesa publicitatspartir de la [[publicitat]] que s feien en revistes, perquèdonat que les llibreries poques vegades incorporaven ciència ficció.<ref name="budrys196510:0">{{CiteBudrys, magazine|last=Budrys|first=Algis|date= (October 1965|title=Galaxy). Bookshelf|url=[https://archive.org/streamdetails/Galaxy_v24n01_1965-10#/page/n141/mode/2up|magazine?view=theater "Galaxy Bookshelf"]. ''Galaxy Science Fiction|pages=''. pp. 142–150}}.</ref>
 
El 1951, les petites impremtes van demostrar que existia uaa demanda suficient de llibres de ciència ficció, peri van provocarincentivar que les revistes imprimissin columnes de ressenyes periòdiques. LesEls grans empreses ordinàrieseditors,es van publicatratrevir a publicar el subgènere [[hard-boiled|''Hard Boiled'']] de [[Gènere policíac|novel·la negra]] detectivesca durant la [[Segona Guerra Mundial]]. PrimerEl primer en entrar al mercat de ciència ficció va ser [[Doubleday]] el 1950, seguida a continuació per [[Simon & Schuster]], [[De Scribner|Scribner's]], [[Putnam Press|Putnam]] van entrar al mercat de ciència ficció. Van editar [[Arreglar|fix-ups]]<ref>{{Ref-web|títol=Themes : Fixup|url=http://www.sf-encyclopedia.com/entry/fixup|consulta=2021-04-22|editor=SFE : Science Fiction Encyclopedia|data=2019}}</ref> (novel·les creades a partir de contes) com ''[[Les cròniques marcianes]]'', amb versions noves d'històries ja serialitzades i també de ficció original. La demanda d'aquests continguts va créixer a mesura que les impremtes especialitzades havienvan esgotatexhaurir l’oferta d’històries d'alta qualitat que es puguessin reimpirmir i d’alta qualitat. Llavors van aparèixer noves revistes de gènere (38 publicacions diferents de ciència ficció existien als EUA i al Regne Unit el 1953); i revistes de gran tirada com ''[[Playboy]]'', ''[[Collier's]]'' i ''[[Esquire (revista)|Esquire]]'' van publicar històries.realts Històries dedel gènere. comDestacar ''[[Un càntic per a Leibowitz|A Canticle for Leibowitz]]'' de [[Walter M. Miller|Walter M. Miller Jr.,]] que es vanva convertir en un èxit de vendes com a llibres. Per primera vegada, un autor podia escriure ciència ficció a temps complet. Així [[Barry N. Malzberg]] va calcular que escribint 1.000 paraules al dia guanyaria el doble de la renda mitjana nacional, {{R|budrys196510}}<ref name=":0" /> <ref name="latham2009">{{Ref-llibre|títol=The Routledge Companion to Science Fiction|cognom=Latham|nom=Rob|editorial=Routledge|any=2009|isbn=9781135228361|editor=Bould|pàgines=80–89|capítol=Fiction, 1950-1963|urlcapítol=https://books.google.com/books?id=y7CNAgAAQBAJ&pg=PA80}}</ref> i Asimov va deixar d'ensenyar a la [[Facultat de Medicina de la Universitat de Boston|Boston University School of Medicine]] després de guanyar més diners com a escriptor.<ref name="earlyyears560_564">{{Ref-llibre|url=https://archive.org/stream/earlyasimovorele00asim#page/560/mode/2up|títol=The Early Asimov; or, Eleven Years of Trying|cognom=Asimov|nom=Isaac|editorial=Doubleday|any=1972|lloc=Garden City NY|pàgines=560–564}}</ref>
 
Les grans tirades i xarxes de distribució de les principals empreses de llibreseditorials van reduir els preus i van augmentar la disponibilitat, peròd'exemplars. Però també van desplaçar les petites editorials que l'havien impulsat. [[Algis Budrys]] va dir més tard que "''ells mateixos dibuixarien el desastre"'' del boom de ciència ficció dels anys cinquanta que van ajudar a impulsar.<ref name=":0" /> {{R|budrys196510}} Tot i que les vendes de llibres continuaven creixent, la indústria de les revistes gairebé es va esfondrar, des deamb l'excepció de nous títols,. Es va passantpassar de 23 a mitjanmitjans 1957 a sis a finals del 1960. Autors com Heinlein, Clarke, Vonnegut i Bradbury publicaven a través ded'editorials publicacions no gènereconvencionals que pagaven a taxes moltsous més altesalts. Escriptors destacats com Budrys, Miller, [[Theodore Sturgeon]] i [[Robert Silverberg]] van deixar la indústria. <ref>{{RRef-llibre|latham2009títol=The Routledge Companion to Science Fiction|url=https://books.google.es/books?id=y7CNAgAAQBAJ&dq=9781135228361.&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Routledge|data=2009-03-30|isbn=978-1-135-22836-1|llengua=en|nom=Mark|cognom=Bould|nom2=Andrew|cognom2=Butler|nom3=Adam|cognom3=Roberts|nom4=Sherryl|cognom4=Vint|pàgines=80-89}}</ref>
 
=== Precursors de la New Wave ===
[[Samuel Beckett]] amb ''[[L'innominable (novel·la)|The Unnamable]]'' i ''[[Tot esperant Godot|Tot esperant Godot,]]<nowiki/>va'' influir en la literatura dels anys cinquanta. En el primer títol, es prescindeix de tot sentit delde llocl'espai i del temps;. nomésNomés queda una veu entre les ganes de continuar existint i les ganes de trobar silenci i l'oblit. L[[H. P. Lovecraft|HP Lovecraft]] va ser l'altre escriptor important que va utilitzar el terme ''"Unnamable''" comen aun títol va ser [[H. P. Lovecraft|HP Lovecraft]]. En aquest últim,Aquí el temps i les paradoxes de causa i efecte esdevenen temàtiquestrascendents. La influència de Beckett en la intel·lectualitat, així com la influència general de l'[[existencialisme]] i les batalles legals per publicar llibres classificats llavors com a obscens, van fer que es generès una ciència ficció més sofisticada, especialment a Gran Bretanya.<ref>{{Ref-llibre|títol=An H. P. Lovecraft Encyclopedia|url=https://books.google.es/books?id=_gLdPgAACAAJ&dq=9780974878911&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiMvJjys5HwAhUPA2MBHXAuAiYQ6AEwAHoECAAQAg|editorial=Hippocampus Press|data=2004-03|isbn=978-0-9748789-1-1|llengua=en|nom=S. T.|cognom=Joshi|nom2=David E.|cognom2=Schultz|pàgines=283-284}}</ref>
 
[[William Seward Burroughs|William S. Burroughs]] (1914 &#x2013; 1997) va ser l’escriptor que finalment va ajuntar laaplegarla ciència ficció amb les tendències de la [[Literatura postmodernista|literatura postmoderna]] . Amb l'ajut de [[Jack Kerouac]], Burroughs va publicar ''[[Dinar nus|Naked Lunch]]'', la primera d'una sèrie de novel·les que utilitzen una tècnica [[Dadaisme|semi-dadaista]] anomenada [[Tècnica de tall|''Cut-up'']] <ref>{{Ref-web|títol=A Complete Disorientation of the Senses: William Burroughs’ and Antony Balch’s ‘Cut Ups’|url=https://dangerousminds.net/comments/william_burroughs_antony_balch_cut_ups|data=2010-12-16|consulta=2021-04-22|editor=Dangerous Minds}}</ref>i amb [[Desconstrucció|deconstruccions]] postmodernes de la societat convencional, apartant la màscara de la normalitat per revelar el no-res. Burroughs va mostrar visions de la societat com una conspiració d’estrangers, monstres, estats policials, narcotraficants i nivells alternatius de realitat. La [[lingüística]] de la ciència ficció es va fusionar amb els experiments del postmodernisme en unael gestaltpensament de la [[Generació beat|generació beat.]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Shift Linguals: Cut-Up Narratives from William S. Burroughs to the Present|url=https://books.google.es/books?id=N3qLaHkz5bkC&dq=William+S.+Burroughs++science+fiction&lr=&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Rodopi|data=2011|isbn=978-90-420-3304-7|llengua=en|nom=Edward S.|cognom=Robinson}}</ref>
 
=== La New Wave ===