Els condensadors de [[tàntal]] tenen una capacitat més estable i precisa que els d'alumini, també presenten menor corrent de fuita i una baixa [[impedància]] a baixes freqüències. Però no toleren els pics de sobretensió com els d'alumini i es poden malmetre, de vegades amb una violenta explosió, cosa que també succeeix quan els alimentem amb la polaritat invertida o per sobre del límit establert. La capacitat arriba a prop dels 100 μF basant-se en la tensió de treball. Les armadures del condensador de tàntal són diferents, el càtode és format per grans de tàntal sinteritzat i el dielèctric està compost per [[Òxid de titani(IV)|òxid de titani]]. L'ànode es fa de vegades amb una capa de semiconductor, de [[diòxid de manganès]] dipositat químicament. En una versió millorada l'òxid de manganès va ser substituït per una capa de polímer conductor, [[polipirrol]], que elimina la tendència de la combustió en cas de fallida.
