Jesse Livermore: diferència entre les revisions

El 1906 va fer vacances a [[PalmBeach, Florida]], al club de [[Edward R. Bradley]]. <Ref name = obsession /> Mentre estava de vacances, a la direcció de [[Thomas W. Lawson (home de negocis) | Thomas W. Lawson]] , va prendre una posició curta massiva a [[Union Pacific Railroad]] el dia abans del [[terratrèmol de San Francisco de 1906], donant lloc a un benefici de 250.000 dòlars. <ref name = off /> Un temps després, Livermore va continuar molt estoc; no obstant això, el seu amic i propietari de la casa de corretatge on va fer la major part del seu comerç, [[Edward Francis Hutton]], va convèncer erròniament Livermore de tancar la seva posició i va acabar perdent 40.000 dòlars. <ref name = obsessed />

Al [[Pànic de 1907]], les enormes posicions curtes de Livermore li van fer guanyar 1 milió de dòlars en un sol dia. <Ref name = obsessed /> No obstant això, el seu mentor, [[J. P. Morgan]], que havia rescatat tota la [[Borsa de Nova York]] durant l'accident, li va demanar que s'abstingués de més vendes a curt termini. Livermore va estar d'acord i, en canvi, es va beneficiar del rebot, augmentant el seu patrimoni net fins als 3 milions de dòlars. <Ref name = obsessed />

Després del final de la Primera Guerra Mundial, Livermore va arraconar el cotó en secret. Només va ser una intercepció del president Woodrow Wilson, impulsada per una trucada del [[secretari d'Agricultura dels Estats Units]], que el va demanar a la Casa Blanca una discussió que li detingués el pas. Va acceptar vendre el cotó al [[equilibri]], evitant així una problemàtica pujada del preu del cotó. Quan se li va preguntar per què havia arraconat el mercat del cotó, Livermore va respondre: "Per veure si podia, senyor president". <Ref name = greatest />

El 1924–1925 es va dedicar a [[la manipulació del mercat]], guanyant 10 milions de dòlars comercialitzant blat i blat de moro en una batalla amb [[Arthur W. Cutten]] <ref name = obsession /> i enginyant un [[short squeeze]] al material de [[Piggly Wiggly]]. <ref name = original />

A principis de 1929, va acumular enormes posicions curtes, utilitzant més de 100 corredors de borsa per amagar el que feia. A la primavera, havia caigut més de 6 milions de dòlars en paper. No obstant això, en el [[Wall Street Crash de 1929]], va guanyar aproximadament 100 milions de dòlars. <Ref name = obsessed /> Després d'una sèrie d'articles de diaris que el declaraven el "Gran Ós de Wall Street", se'l va culpar de l'accident pel públic i va rebre [[amenaça de mort]], el que el va portar a contractar un [[guardaespatlles]] armat. <ref name = original> {{cite news | url = https: //www.forbes.com/global/1999/1227/073_01.html | title = El comerciant del dia original | primer = Gregory J. | darrer = Millman | treball = [[Forbes]] | data = 27 de desembre de 1999}} </ref>

El seu segon divorci el 1932, l’afusellament no mortal del seu fill per part de la seva dona el 1935 i una demanda de la seva amant russa van provocar una disminució de la seva salut mental, mentre es va crear la [[U.S. Securities and Exchange Commission]] el 1934 va imposar noves regles que afectaven la seva negociació. Tot i que es desconeix exactament com va passar, <ref name = greatest /> finalment va perdre la seva fortuna i va declarar en fallida per tercera vegada el 1934, enumerant actius de 84.000 dòlars i deutes de 2,5 milions de dòlars. <Ref name = original /> <ref name = obsessed /> Va ser suspès com a membre de la [[Chicago Board of Trade]] el 7 de març de 1934. <ref name = greatest />