Jesse Livermore: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 42:
 
== Vida personal ==
Un dels llibres preferits de Livermore era '' [[Deliris populars extraordinaris i la bogeria de les multituds]] '', de [[Charles Mackay (autor) | Charles Mackay]], publicat per primera vegada el 1841. També era un llibre preferit de [Bernard Baruch]], comerciant de valors i íntim amic de Livermore. <Ref name = tradelike />
 
Li agradava pescar i, el 1937, va pescar un [[peix espasa]] de 436 lliures. <ref> {{cite news | url = https: //www.nytimes.com/1937/07/06/archives/70-yachts-moored-off-montauk-club-jesse-livermore-brings-ashore.html | title = 70 Yachts Moored Off Montauk Club; Jesse Livermore porta a terra allà 486 lliures de peix espasa, gairebé un rècord del club | treball = [[The New York Times]] | data = 6 de juliol de 1937 | url-access = subscripció}} </ref>
Línia 51:
El 2 de desembre de 1918, als 40 anys, Livermore es va casar amb Dorothea (Dorothy) Fox Wendt, una jove de Ziegfeld Follies, de 22 a 23 anys, a [[Ziegfeld Follies]]. > Livermore va tenir relacions amb diversos ballarins. <Ref name = obsession /> La parella va tenir dos fills: Jesse Livermore II, nascut el 1919 i Paul, nascut el 1922. <ref name = obsession /> Després va comprar una casa cara. a [[Great Neck]] i va deixar que la seva dona gastés tot el que volgués en el mobiliari. <ref name = obsessed /> El 1927, ell i la seva dona van ser robats a punta de pistola a casa seva. <ref name = obsessed /> La relació es va tensar pels hàbits de consum de Dorothy, els assumptes de Livermore amb altres noies de Ziegfeld i la seva despesa fastuosa. amb el seu nou amant, James Walter Longcope. El 16 de setembre de 1932 es va concedir el divorci i es va casar immediatament amb el seu xicot. Va conservar la custòdia dels seus dos fills i va rebre un acord de 10 milions de dòlars. <Ref name = obsessed /> Dorothy va vendre la casa de Great Neck, en la qual Livermore va gastar 3,5 milions de dòlars, per 222.000 dòlars. La casa va ser enderrocada, deprimint Livermore. <Ref name = obsessed />
 
El 28 de març de 1933, Livermore, de 56 anys, es va casar amb la cantant i socialista Harriet Metz Noble de 38 anys a [[Ginebra, Illinois]]. Es van conèixer el 1931 a Viena, on actuava Metz Noble i Livermore estava de vacances. Metz Noble era d'una família destacada [[Omaha]] que havia fet fortuna a les cerveseries. Livermore era el cinquè marit de Metz Noble; almenys 2 dels marits anteriors de Metz s'havien suïcidat, inclòs Warren Noble, que es va penjar després del [[Wall Street Crash de 1929]]. <ref> {{cite news | darrer = Hansen | primer = Mateu | title = Hansen: El conte de la "vídua negra" d'Omaha és massa temptador per no investigar | url = https: //www.omaha.com/columnists/hansen/hansen-tale-of-omaha-s-black-widow-is-too-tempting/article_ef518d6f-cba2-5ed0-af4d-e855255e03ec.html | treball = [[Omaha World-Herald]] | data = 27 d’octubre de 2015}} </ref> <ref name = obsessed />
 
== Publicacions ==
A finals de 1939, el fill de Livermore, Jesse Jr., va suggerir al seu pare que escrivís un llibre sobre comerç. El llibre, "Com operar en accions", va ser publicat per [[Duell, Sloan i Pearce]] el març de 1940. El llibre no es va vendre bé ja que [[la Segona Guerra Mundial]] estava en marxa i l'interès general en el mercat de valors era baix. Els seus mètodes d’inversió van ser controvertits en aquell moment i el llibre va rebre crítiques diverses en publicar-se. <Ref name = greatest />
 
== Suïcidi ==
El 28 de novembre de 1940, poc després de les cinc i mitja de la tarda, Livermore es va disparar fatalment amb una pistola automàtica Colt al vestidor de l'hotel de [[Sherry-Netherland]] a [[Manhattan]], on normalment tenia còctels. La policia va trobar una nota suïcida de vuit petites pàgines manuscrites al quadern personal de Livermore, lligat a pell. <Ref name = off> {{cite news | title = Fora del prestatge; La vida d'un especulador encara és difícil d'evitar | url = https: //www.nytimes.com/2001/09/09/business/off-the-shelf-a-speculator-s-life-is-still-elusive.html | primer = Diana B. | last = Henriques | treball = [[The New York Times]] | data = 9 de setembre de 2001 | url-access = subscripció}} </ref> <ref> {{citar notícies | title = Negoci: Boy Plunger | url = http: //content.time.com/time/magazine/article/0,9171,765047-1,00.html | treball = [[Temps (revista) | Temps]] | data = 9 de desembre de 1940 | url-access = subscripció}} </ref> La nota s’adreçava a l’esposa de Livermore, Harriet (a qui Livermore va sobrenomenar “Nina”), i deia: “La meva estimada Nina: no puc evitar-ho. Les coses han estat malament amb mi Estic fart de lluitar. No puc continuar més. Aquesta és l'única sortida. Sóc indigne del teu amor. Sóc un fracàs. Ho sento, però aquesta és l'única sortida per a mi. Amor. Laurie ". <Ref name = greatest />
 
El seu fill, Jesse Livermore Jr., es va suïcidar el 1975. El seu nét també es va suïcidar. <Ref name = obsessed />
Línia 63:
== Més lectura ==
Els llibres sobre Livermore inclouen:
* 1923 - '' [[Reminiscències d'un operador de valors]] '', per [[Edwin Lefèvre]] (biografia més venuda de Livermore) múltiples reedicions des de, l'última publicada el 17 de gener , 2006, de [[Roger Lowenstein]] (Pròleg) ({{ISBN | 0-471-77088-4}} {{ISBN | 978-0-471-77088-6}}) - [http: // www .r-5.org / files / books / trading / speculation / Edwin_LeFevre-Reminiscences_of_a_Stock_Operator-EN.pdf PDF]
* 1985 - '' Jesse Livermore - Speculator King '', de Paul Sarnoff ({{ISBN | 0-934380-10-4}})
* 2001 - "Jesse Livermore: el comerciant de valors més gran del món" de Richard Smitten ({{ISBN | 0-471-02326-4}})
Línia 74:
 
== Referències ==
{{Llista | 1}}
 
{{Wikiquote}}
 
{{Control de l'autoritat}}
 
{{DEFAULTSORT: Livermore, Jesse Lauriston}}