Lod: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Història: afegides cites i referències
Línia 39:
L'[[11 de juliol]] de [[1948]] en la guerra entre Israel i els àrabs, Lydda fou ocupada pels israelians i de la seva població àrab només van restar unes mil persones. Molts dels habitants àrabs de la ciutat van ser expulsats a l'èxode palestí de 1948 de Lod i [[Ramla]], en què 70.000 palestins d'aquestes ciutats van ser expulsats de les seves llars per la neteja ètnica d'Israel<ref>{{Ref-llibre|cognom=Spangles|nom=Eve|títol=Understanding Israel/Palestine: Race, Nation, and Human Rights in the Conflict|url=https://books.google.es/books?id=v2AICgAAQBAJ&lpg=PA284&dq=lydda+ramle+%22ethnic+cleansing%22&pg=PA156&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès|data=28 de juny 2015|editorial=Sense Publihers|lloc=Rotterdam|isbn=9463000887, 9789463000888}}</ref>.
 
Després de l'ocupació israeliana de 19491948, una vegada que els israelians van controlar les ciutats, es va dictar una ordre d'expulsió signada per Yitzhak Rabin a les Forces de Defensa d'Israel (FDI) que deia: "1. Els habitants de Lydda han de ser expulsats ràpidament sense atenció a l'edat ...". Els residents de Ramla van ser expulsats, mentre que la gent de Lydda es va veure obligada a caminar quilòmetres durant una onada de calor estival fins a les línies del front àrab, on la Legió Àrab, l'exèrcit britànic de Transjordània, va intentar proporcionar refugi i subministraments. centenars dels refugiats van morir durant l'èxode per esgotament i deshidratació, amb estimacions de fins a 500 persones. Fou coneguda com la marxa de la mort de Lydda<ref>{{Ref-web|url=https://www.newyorker.com/magazine/2013/10/21/lydda-1948|títol=Ari Shavit. Lydda, 1948. A city, a massacre, and the Middle East today.|llengua=anglès|editor=The New Yorker|data=14 d'octubre de 2013}}</ref>.
 
El 14 de juliol de 1948, l'exèrcit israelià va dir a Ben-Gurion que no quedava "cap habitant àrab" a Ramla ni a Lod, com se'ls anomenava ara. Però es van quedar diversos centenars, inclosos treballadors de la ciutat que mantenien serveis essencials de la ciutat com el servei d’aigua, i treballadors amb experiència en els patis del ferrocarril i l’aeroport, ancians, malalts i alguns cristians, i altres que tornaren a casa seva mesos següents. L'octubre de 1948, el governador militar israelià de Ramla-Lod va informar que 960 palestins vivien a Ramla i 1.030 a Lod. Als pocs centenars d'àrabs que quedaven a la ciutat no se'ls va permetre viure a casa seva<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pappé|nom=Ilan|títol=The Ethnic Cleansing of Palestine|llengua=anglès|data=2006|editorial=Oneworld Publications|isbn=1780740565, 9781780740560}}</ref>, els treballadors palestins autoritzats a romandre a les ciutats estaven confinats a guetos. L'administració militar va dividir la regió en tres zones -Ramla, Lod i Rakevet, un barri de Lod establert pels britànics per als treballadors del ferrocarril- i va declarar les zones àrabs dins d'elles "tancades". El govern militar a les ciutats va acabar l'abril de 1949.