Tercer cel: diferència entre les revisions

[[Segon Llibre d'Henoc|Al Segon Llibre d'Enoc]], que no és canònic, es descriu el Tercer Cel com una ubicació «entre la corruptibilitat i la incorruptibilitat» que conté l' Arbre de la Vida, «sobre el qual descansa el Senyor, quan puja al paradís» (capítol 8). Dues fonts del Tercer Cel, una de llet i l'altra de mel, junt amb dues altres de vi i oli, desemboquen al [[Jardí de l'Edèn|jardí de l'Edèn]] . (vers 6) En contrast amb el concepte comú de [[Paradís]], el [[Segon Llibre d'Henoc|Segon Llibre d'Enoc]] també el descriu com «un lloc molt terrible» per a qui fa malament, amb «tota mena de tortures» infligides per àngels sense pietat a «aquells que deshonren Déu, que a la terra practica el pecat contra la natura », inclosos els [[Sodomia|sodomites]], els [[Màgia|bruixots]], els [[Encanteri|encantadors]], les [[Bruixeria|bruixes]], els orgullosos, els lladres, els mentiders i els culpables d'altres violacions (capítol 10).

A la [[Segona carta als Corintis|Segona carta als Corintis,]], [[Sant Pau apòstol|l'apòstol Pau]] escriu: «Conec una persona en Crist que fa catorze anys va ser atrapada al tercer cel, no sé en el cos o fora del cos; Déu ho sap. I sé que tal persona, ja sigui al cos o fora del cos, no ho sé; Déu sap-va ser arrabassat el paradís i va sentir coses que no es que se'ls digui, que cap mortal es permet a repetir.» Segons E.W. Bullinger, el grec diu que «atrapat», «no atrapat» possiblement reflecteix les creences jueves que el paradís era un lloc diferent del cel més alt.