Gertrude Bell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Revertida editor visual |
Es desfà la revisió 27175917 de 188.26.219.180 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
Línia 11:
Nascuda al si d'una família [[aristòcrata]] industrial [[Època victoriana|victoriana]], va ser la primogènita de Hugh Bell, important [[industrial]] del [[ferro]] i als tres anys va quedar òrfena de mare en néixer el seu germà Maurice. Al 1884 va ingressar al Queens College de Londres i, dos anys més tard, fou acceptada a la [[Universitat d'Oxford]], on va estudiar història moderna; acabà la carrera el 1888,<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Godayol|nom=Pilar|títol=Viatgeres i escriptores|llengua=català|data=2011| editorial=Eumo|pàgines=149-169|isbn=9788497664196}}</ref> abans del previst i amb nota d'excel·lent. No es va arribar a casar mai i després d'acabar els estudis, el 1892, Bell va rebre una invitació del seu oncle, el diplomàtic [[Frank Lascelles]], per anar a visitar-lo a [[Pèrsia]]. No s'ho va pensar dos cops i amb la seva tia i la seva cosina es van embarcar a l'[[Orient Express]], arribaren a [[Teheran]] després de setmanes de viatge. Allà es va enamorar del desert, però també del primer secretari de l'ambaixada, Henry George Gerald Cadogan, amb qui, malgrat l'oposició de la seva família, es va prometre. Malauradament, al cap de pocs mesos, aquest va contreure unes febres i va morir. Fruit d'aquest viatge va escriure ''Safar Nameh:'' ''Persian Pictures'', publicat el 1894.<ref name=:0/>
Posteriorment, va continuar viatjant per l'[[Orient Mitjà]] tot recorrent deserts, coneixent tribus i vestigis arqueològics. El 1900, per exemple, va fer una estada a [[Jerusalem]], convidada pel [[Cònsol (diplomàcia)|cònsol]] alemany, per practicar l'[[àrab]]. També va visitar Petra, Palmira i Baalbek, on va començar a interessar-se per l'arqueologia. El 1905 va iniciar una expedició cap a [[Konya]], amb l'objectiu d'estudiar les [[Església (arquitectura)|esglésies]] [[art romà d'Orient|romanes d'Orient]] d'[[Anatòlia]]. En aquests viatges va descriure i fotografiar molts pobles i monuments que va anar trobant, publicà després llibres, com ''Revue archéologique'' (1906, 1907) i ''Syria: The Desert and the Sown'' (1907).<ref name=:0/> El 1907, juntament amb l'arqueòleg [[William Ramsay|''sir'' William Ramsay]], van
El 1909, en el transcurs d'una llarga expedició que cobria indrets verges de [[Síria]] a Mesopotàmia, i que tenia com a objectiu identificar les [[Fortalesa|fortaleses]] romanes i romanes d'Orient erigides a la vora del riu [[Eufrates]], va descobrir la fortalesa palau d'[[Ukhaidir]], que va descriure i fotografiar. El viatge de set-cents [[quilòmetre]]s el va recollir al llibre ''Amurath to Amurath'' (1911). En una excavació
L'any 1912, a Londres, es va retrobar amb Charles Doughty-Wyllie, a qui havia conegut el 1906 a Konya i es van enamorar, però la seva relació era impossible, ja que Doughty-Wyllie estava casat. Per oblidar-lo iniciaria des de [[Damasc]], el 16 de desembre de 1913, l'expedició que la va fer més famosa a l'[[Hayil|oasi d'Hayil]] travessant l'àrid [[Nafud|desert de Nafud]], un indret assolat per les guerres tribals. Després d'aquesta expedició, Bell fou condecorada amb la medalla d'or de la [[Royal Geographical Society]], i es guanyà un nom entre els exploradors de l'època.<ref name=:0/>
| |||