Viquipèdia

Història de la ciència-ficció: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m espais
Revisió "Proto-ciencia-ficció"
Línia 29:
 
=== Les mil i una nits ===
Diverses històries de les ''[[Les mil i una nits]]'' ( ''nits àrabs'', segles VIII-X dC) també inclouen elements de ciència ficció. Un exemple és "''Les aventures de Bulukiya"'', on la [[protagonista|recerca del [[protagonista]] Bulukiya per l' [[elixir de la vida]] el porta a explorar els mars, viatjar al [[jardí de l'Edèn]] i al [[Jahannam]]. iI també a viatjar pela través del [[cosmos]] a diferents mons, anticipant elements de ciència ficció [[Galàxia|galàctica;.]] <ref name="Irwin">{{Ref-llibre|títol=The Arabian Nights: A Companion|nom=Robert|cognom=Irwin|editorial=I.B. Tauris{{!}}Tauris Parke Paperbacks|any=2003|isbn=1-86064-983-1|pàgines=209}}</ref> Al llarg del camí, es troba amb societats de [[Jinn|Jinns]],<ref>{{Ref-llibre|títol=The Arabian Nights: A Companion|nom=Robert|cognom=Irwin|editorial=I.B. Tauris{{!}}Tauris Parke Paperbacks|any=2003|isbn=1-86064-983-1|pàgines=204}}</ref> [[Sirena|sirenes]], [[Serp (simbolisme)|serps]] parlants [[Arbre|, arbres]] parlants i altres formes de vida.<ref name="Irwin" />
[[Fitxer:Arabian nights manuscript.jpg|miniatura|Manuscrit àrab de ''[[Les mil i una nits]]''|267x267px]]
"En ''Abdullah el pescador i Abdullah el tritó''", el protagonista obté la capacitat de respirar sota l'aigua, i descobreix una societat submarina que es representa com un reflex invertit de la societat a la terra, jai queon la societat aquàtica segueix una forma de [[comunisme primitiu]] on els conceptes com els diners i la roba no existeixen.
 
Altres ''contes de les Mil i una nits'' tracten desobre tecnologies avançades perdudes en el temps, i civilitzacions antigues avançades que van sucumbir, i catàstrofes que les van desbordar."<ref>{{Ref-llibre|títol=The Arabian Nights: A Companion|nom=Robert|cognom=Irwin|editorial=I.B. Tauris{{!}}Tauris Parke Paperbacks|any=2003|isbn=1-86064-983-1|pàgines=211–2}}</ref>A ''La ciutat de llautó''" un grup de viatgers van en una expedició [[Arqueologia|arqueològica]] <ref>{{Ref-publicació|nom=Andras|cognom=Hamori|publicació=Bulletin of the School of Oriental and African Studies|volum=34|exemplar=1|any=1971|pàgines=9–19 [9]|doi=10.1017/S0041977X00141540}}</ref> a través del [[Sàhara]] per trobar una antiga [[Ciutat Perduda|ciutat perduda]], intentant recuperar un vaixell de coure que [[Salomó d'Israel|Salomó]] va utilitzar una vegada per atrapar un genet.<ref>{{Ref-llibre|títol=Story-Telling Techniques in the Arabian Nights|nom=David|cognom=Pinault|editorial=Brill Publishers|any=1992|isbn=90-04-09530-6|pàgines=148–9 and 217–9}}</ref> Al llarg del camí, troben una [[Mòmia|reina momificada]], habitants [[Petrificació|petrificats]] <ref>{{Ref-llibre|títol=The Arabian Nights: A Companion|nom=Robert|cognom=Irwin|editorial=Tauris Parke Paperbacks|any=2003|isbn=1-86064-983-1|pàgines=213}}</ref> [[robot humanoide|robots humanoides]] i [[Autòmat|autòmats]], [[Marioneta|marionetes]] seductores ballant sense cordes,<ref>{{Ref-publicació|nom=Andras|cognom=Hamori|publicació=Bulletin of the School of Oriental and African Studies|volum=34|exemplar=1|any=1971|pàgines=9–19 [12–3]|doi=10.1017/S0041977X00141540}}</ref> i un [[Robot|cavaller robot]] de llautó que dirigeix la festa cap a l'antiga ciutat.
 
''"La història El cavall de marfil''" presenta un robot <ref name="Pinault">{{Ref-llibre|títol=Story-Telling Techniques in the Arabian Nights|nom=David|cognom=Pinault|editorial=Brill Publishers|any=1992|isbn=90-04-09530-6|pàgines=10–1}}</ref> en forma de [[Cavall alat|cavall mecànic volador]] controlat mitjançant claus que podrien volar cap a l'espai exterior i cap al Sol,<ref>{{Ref-llibre|títol=One Thousand and One Arabian Nights|cognom=Geraldine McCaughrean|nom=Rosamund Fowler|editorial=[[Oxford University Press]]|any=1999|isbn=0-19-275013-5|pàgines=[https://archive.org/details/onethousandonear00mcca/page/247 247–51]|url=https://archive.org/details/onethousandonear00mcca/page/247}}</ref> mentre que el "''Tercer conte de [[Qalandariyya]]'' " també inclou un robot aamb la forma d’un estrany [[mariner]] .<ref name="Pinault" />Així doncs "''La ciutat de llautó" i "El cavall de mafril"marfil'' es poden considerar entre els primers exemples de proto-ciència ficció.<ref name="Richardson2">{{Ref-llibre|títol=The Halstead Treasury of Ancient Science Fiction|nom=Matthew|cognom=Richardson|editorial=Halstead Press|lloc=Rushcutters Bay, New South Wales|any=2001|isbn=1-875684-64-6}} ([[cf.]] {{Ref-publicació|publicació=Emerald City|exemplar=85|data= setembre 2002|url=http://www.emcit.com/emcit085.shtml#Once|consulta=2008-09-17}})</ref><ref>[http://www.islamscifi.com/?Academic_Literature Academic Literature], Islam and Science Fiction</ref> Altres exemples de proto-ciència ficció àrab antiga ésla trobem en l'obra d<nowiki>''</nowiki>[[Al-Farabí|Al-Farabi]] "Opinions ''Opinions sobre els residents d'una ciutat esplèndida"'' sobre una [[Utopia|societat utòpica]] i alguns elements de les ''Mil i una nits com la'' [[catifa voladora]] .<ref>Achmed A. W. Khammas, [http://www.heise.de/tp/r4/artikel/23/23713/1.html Science Fiction in Arabic Literature]</ref>
 
=== Altra literatura medieval ===
Segons Al-Roubi,<ref name="Roubi">Dr. Abu Shadi Al-Roubi (1982), "Ibn al-Nafis as a philosopher", ''Symposium on Ibn al-Nafis'', Second International Conference on Islamic Medicine: Islamic Medical Organization, Kuwait ([[cf.]] [http://www.islamset.com/isc/nafis/drroubi.html Ibnul-Nafees As a Philosopher] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080206072116/http://www.islamset.com/isc/nafis/drroubi.html |date=2008-02-06 }}, ''Encyclopedia of Islamic World'' )</ref> els dos darrers capítols de la [[Literatura àrab|novel·la teològica àrab]] ''Fādil ibn Nātiq'' (versca 1270), també coneguda també com a ''[[Theologus Autodidactus]]'', de l'escriptor [[Homo universalis|polimat]] [[Àrabs|àrab]] [[Ibn an-Nafís|Ibn alan-Nafis]] (1213 &#x2013; 1288) es poden descriure com a ciència ficció. Aquesta [[Ficció filosòfica|novel·la teològica]] tracta de diversos elements de ciència ficció com la [[generació espontània]], la [[Prospectiva|futurologia]], els [[Apocalipsi i postapocalipsi a la ficció|temes apocalíptics]], l’ [[Escatologia islàmica|escatologia]], la [[resurrecció]] i el [[més enllà]]. Però en lloc de donar explicacions sobrenaturals o mitològiques a aquests esdeveniments, Ibn al-Nafis va intentar explicar-ho amb arguments basant-se en suposats [[Ciència i tècnica de l'islam|coneixements científics]] en [[Medicina en el món islàmic medieval|anatomia, biologia, fisiologia]], [[Astronomia islàmica medieval|astronomia, cosmologia]] i [[Geografia a l’Islam medieval|geologia]] . Per exemple, a través de la [[novel·la]] Ibn al-Nafis introdueix la seva teoria científica del [[metabolisme]] <ref name="Roubi" /> i fa referències al seu propi descobriment científic de la [[circulació pulmonar]] per explicar la resurrecció corporal.<ref>{{Ref-publicació|article=Ibn An-Nafis y la circulación de la sangre|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4312959|publicació=Medicina & historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas|data=1971|issn=0300-8169|pàgines=7–26|exemplar=4 (JUL)|nom=José|cognom=Barón Fernández}}</ref>
 
Les invencions tecnològiques són alhora abundants en el [[Romanç d'Alexandre|''Romanç d’Alexander'']] . A la ''[[Confessio Amantis]] de'' [[John Gower]], per exemple, [[Alexandre el Gran]] construeix una màquina voladora lligant dos [[Griu|grius]] a una plataforma i penjant carn sobre ells en un pal. Aquesta aventura només s’acaba amb la intervenció directa de [[Déu]], que destrueix l’aparell i torna a llençar Alexandre a terra. Aquest fet, no impedeix al llegendari Alexander, que procedeixi a construir un gegantí [[orbe]] de vidre que utilitza per viatjar sota l'aigua. Allà veurà meravelles extraordinàries que finalment superaran la seva comprensió.<ref>{{Ref-llibre|títol=Manmade Marvels in Medieval Culture and Literature|url=https://books.google.es/books?id=R5SDDAAAQBAJ&dq=Manmade+Marvels+in+Medieval+Literature+and+Culture&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Springer|data=2007-08-06|isbn=978-0-230-60564-0|llengua=en|nom=S.|cognom=Lightsey|pàgines=127}}</ref>
 
Estats semblants a l' [[animació suspesa]] també apareixen en novel·les medievals, com la ''[[Histora Destructionis Troiae]]'' i la [[Romanç d'Enees]]. En el primer, el rei [[Príam]] té el cos de l'heroi [[Hèctor|Héctor]] enterrat en una xarxa de tubs daurats que li atravessen el cos. A través d’aquests tubs corre el [[bàlsam]] fluid semi-llegendari que aleshores tenia la fama de poder preservar la vida. Aquest fluid va mantenir el cadàver d’Hèctor conservat com si encara estigués viu, mantenint-lo en un [[estat vegetatiu]] persistent durant el qual continua un procés de [[sistema nerviós autònom]] com el creixement del pèl facial.<ref>{{Ref-publicació|article=The virtues of balm in late medieval literature|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20509358/|publicació=Early Science and Medicine|data=2009|issn=1383-7427|pmid=20509358|pàgines=727–728|volum=14|exemplar=6|doi=10.1163/138374209x12542104913966|nom=Elly R.|cognom=Truitt}}</ref>
[[Fitxer:Fr. 2810 Tav. 29v.jpg|esquerra|miniatura|[[Llibre de les maravelles]] de [[John Mandeville|John Mandelville]], manuscrit de París, Bibliothèque nationale, fr. 2810, fol. 29v (detall), que mostra un home sense cap amb la cara al pit ([[Blèmies|blemies]]), un [[esciàpode]] d'un peu a l'esquena i un [[ciclop]] que porta una porra i un escut. |309x309px]]
Els límits entre la ficció medieval amb elementscomponents científics i la [[ciència medieval]] son en molts casos difusos. En obres com la de [[Geoffrey Chaucer]] " [[La Casa de la Fama|''TheLa HouseCasa ofde Famela ''Fama'']] ",el seu propietari descriu la casa natural del so com arrencada de l'aire, cap al qual finalment s'atrau tot el so. Igualment la casa natural de la Terra atraurà la terra.<ref>{{Ref-llibre|títol=Chaucer and the Tradition of Fame: Symbolism in The House of Fame|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=EyjWCgAAQBAJ&oi=fnd&pg=PP8&dq=chaucer+the+house+of+fame&ots=SNvOt-u70p&sig=sLV2mRcKAXu8u8kryxwlQOgG74Y&redir_esc=y#v=onepage&q=chaucer%20the%20house%20of%20fame&f=false|editorial=Princeton University Press|data=2015-12-08|isbn=978-1-4008-7694-5|llengua=en|nom=Benjamin Granade|cognom=Koonce}}</ref> Les narracions de viatges medievals sovint contenien temes i elements de ciència-ficció. Treballs com els viatges de [[John Mandeville]] incorporen [[Autòmat|autòmats]], espècies i subespècies alternatives d'éssers humans, com el [[Cinocèfal]] i [[Gegant (mitologia)|Gegants]], i informació sobre la reproducció sexual dels [[Diamant|diamants]].<ref>{{Ref-publicació|article=Los mitos medievales en la obra de John Mandeville|url=https://repositorio.uam.es/handle/10486/12861|data=2006|issn=1575-3492|nom=F. Javier|cognom=Villalba Ruiz de Toledo|nom2=Feliciano|cognom2=Novoa Portela|publicació=ISIMU: Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad|pàgines=37-56}}</ref> Tanmateix, els viatges de Mandeville i altres narracions de viatges del seu gènere barregen coneixementconeixements geogràficgeogràfics realreals amb coneixementsaltres que ara se sap que són ficticis i, per tant, seria difícil distingir quines porcions s’haurien de considerar de ciència ficció o s’haurien vistpercebut com a tals a l’Edat Mitjana.
 
=== Proto-ciència ficció a la Il·lustració ===
A partir dels [[Era de l'exploració|descobriments científics]] que van caracteritzar la [[Il·lustració]], van començar a prendre forma diversos tipus de literatura a l’Europa del segle XVI. L'obra de ficció i filosofia política del pensador [[Humanisme|humanista]] [[Thomas More]], ''[[Utopia (llibre)|Utopia,]]'' del 1516, descriu una illa fictícia els habitants de la qual han perfeccionat tots els aspectes de la seva societat. El nom de la societat va esdevenir un paradigma, donant lloc a la representació d'una [[Utopia]] que es difondria en la ciència ficció posterior per descriure un món aparentment perfecte però, finalment, inabastable o perversament defectuós. La llegenda de [[Faust (llegenda)|''Faust'']] (1587) conté un primer prototip de la "història del científic boig".<ref>Christopher P. Toumey - [http://extscifi.weebly.com/uploads/8/9/4/7/8947540/article25.pdf ''The Moral Character of Mad Scientists: A Cultural Critique of Science''], '' Sage Publications, Inc'', Science, Technology, & Human Values, Vol. 17, Nr. 4, Autumn 1992. pp. 417</ref>
[[Fitxer:Godwin man in the moone.jpg|miniatura|259x259px|Frontispici i títol de la segona edició de "''Man of the Moon''e" (1657), amb pseudònim "F.G. B. of H." ("[[Francis Godwin]], Bishop of Hereford")]]
Als segles XVII i XVIII, l'anomenada " [[Il·lustració]] " i l'interès generalitzat pel descobriment científic van alimentar la creació de [[ficció especulativa]] que anticipava molts dels temes de la ciència ficció més recent. Es van difondre diverses obres sobre [[viatge imaginari|viatges imaginaris]] a la lluna, primer a ''[[Somnium]]'' de [[Johannes Kepler]] (El somni, 1634), que tant [[Carl Sagan]] com [[Isaac Asimov]] han anomenat el primer treball de ciència ficció.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Christianson|nom=Gale E.|article=Kepler's Somnium: Science Fiction and the Renaissance Scientist|publicació=Science Fiction Studies|url=https://www.depauw.edu/sfs/backissues/8/christianson8art.htm|data=1976|exemplar=3}}</ref> De la mateixa manera, alguns  identifiquen ''[[The Man in the Moone]]'' [[Francis Godwin|(1638)]] de [[Francis Godwin]] com la primera obra de ciència ficció en anglès,<ref>{{Ref-llibre|títol=The Man in the Moone|url=https://books.google.es/books?id=JXxaDwAAQBAJ&dq=978-1-55111-896-3&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Broadview Press|data=2009-08-14|isbn=978-1-55111-896-3|llengua=en|nom=William|cognom=Poole|pàgines=13-62|capítol=Introduction|editor=Francis Godwin}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Early Modern Space Travel and the English Man in the Moon|url=https://doi.org/10.1086/ahr.111.4.961|publicació=The American Historical Review|data=2006-10-01|issn=0002-8762|pàgines=961–982|volum=111|exemplar=4|doi=10.1086/ahr.111.4.961|nom=David|cognom=Cressy}}</ref> i ''[[Història còmica dels estats i imperis de la Lluna|Comyr History of the States and Empires of the Moon]]'' (1656) de [[Cyrano de Bergerac]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Pioneers of the Final Frontier: Space Art from Victorian Times to World War II|url=https://doi.org/10.1007/978-3-030-49359-2_3|editorial=Springer International Publishing|data=2021|lloc=Cham|isbn=978-3-030-49359-2|pàgines=37–53|doi=10.1007/978-3-030-49359-2_3|llengua=en|nom=Ron|cognom=Miller}}</ref> Els viatges espacials també figuren de manera destacada a ''[[Micromégas]]'' de [[Voltaire]] (1752), que també es caracteritza pel suggeriment que les persones d'altres mons poden ser d'alguna manera més avançades que les de la terra.<ref>{{Ref-publicació|article=El Micromegas de Voltaire y la observación como proceso ideologizado|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4232604|publicació=Thémata: Revista de filosofía|data=2012|issn=0212-8365|pàgines=425–436|exemplar=45|nom=Fernando|cognom=Calderon Quindós}}</ref>
 
Altres obres que incorporen elements de proto-ciència-ficció durant la Il·lustració dels segles XVII i XVIII les podem identificar en: ''[[La tempesta]] de'' [[William Shakespeare|Shakespeare]] (1610–11) que conté un prototip d'història dels "[[Científic boig|científics bojos".]] En ''[[La Nova Atlàntida]] de'' [[Francis Bacon]] (1627), s'introdueix la novel·la utòpica amb la descripció d'una terra mítica on el be mes preuat és el coneixement.<ref>{{Ref-llibre|títol=Natural knowledge in the New Atlantis|url=https://www.manchesteropenhive.com/view/9781526137388/9781526137388.00010.xml|editorial=Manchester University Press|data=2018-07-30|isbn=978-1-5261-3738-8|llengua=en-US|nom=Richard|cognom=Serjeantson}}</ref> Més tard, [[Margaret Cavendish]] amb ''[[The Blazing World]]'' [[Margaret Cavendish|(1666)]], descriurà un món alternatiu trobat a l'[[Àrtic]] per una jove noble.<ref>{{Ref-publicació|article=The blurring of genus, genre, and gender in Margaret Cavendish's utopias|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7132145|publicació=SEDERI: yearbook of the Spanish and Portuguese Society for English Renaissance Studies|data=2019|issn=1135-7789|pàgines=35–59|exemplar=29|nom=Delilah Bermudez|cognom=Brataas}}</ref> Ja en el segle XVIII el francès [[Simon Tyssot de Patot]] amb ''A Voyages et aventures de Jacques Massé'' (1710) s'introdueix el concepte del [[món perdut]] .El mateix autor, amb ''La Vie, Les Aventures i Le Voyage de Groenland du Révérend Père Cordelier Pierre de Mésange'' (1720) presentarà una [[Teoria intraterrestre|Terra intraterrestre]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Tyssot de Patot and His Work 1655–1738|url=https://books.google.es/books?id=lL3nCAAAQBAJ&dq=Simon+Tyssot+de+Patot&lr=&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Springer|data=2013-12-17|isbn=978-94-017-4692-2|llengua=en|nom=Aubrey|cognom=Rosenberg}}</ref> El 1726 [[Jonathan Swift]] amb ''[[Els viatges de Gulliver]]'' [[Jonathan Swift|(1726)]] incorpora descripcions de cultures alienes i de "ciència estranya". [[Samuel Madden]] en les ''[[Memòries del segle XX|Memoirs of the Twentieth Century]]'' (1733) descriu com un narrador de 1728 exposa una documentació del 1997 al 1998 segons el seu [[àngel de la guarda]].<ref>{{Ref-publicació|article=Samuel Madden's "Memoirs of the Twentieth Century" ("Memoirs of the Twentieth Century" de Samuel Madden)|url=https://www.jstor.org/stable/4239683|publicació=Science Fiction Studies|data=1985|issn=0091-7729|pàgines=184–201|volum=12|exemplar=2|nom=Paul|cognom=Alkon}}</ref> La trama és una reminiscència de les noveles de [[viatge en el temps|viatges en el temps]]. Amb ''[[Viatges subterranis de Niels Klim|Niels Klim's Underground Travels]]'' (1741), de [[Ludvig Holberg]], incorpora de nou el gènere de la [[Teoria intraterrestre]].<ref>{{Ref-llibre|títol=From Natural Law To The Nature Of Laws: Ludvig Holberg|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110294521.77/html|editorial=De Gruyter|data=2013-03-22|isbn=978-3-11-029452-1|doi=10.1515/9783110294521.77/html|llengua=en|nom=Arild|cognom=Linneberg}}</ref> [[Louis-Sébastien Mercier]] amb ''[[L'An 2440]]'' (1771) fa un relat predictiu sobre la vida del segle XXV.<ref>{{Ref-publicació|article=L’An 2440 de Louis-Sébastien Mercier : introduction|url=https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-01719164/document|data=2014|llengua=fr|nom=Louis-Sébastien|cognom=Mercier|nom2=Christine|cognom2=Marcandier|nom3=Christophe|cognom3=Cave|publicació=L'an 2440 : rêve s'il en fut jamais|pàgines=4-20}}</ref>A ''La Découverte Australe par un Homme Volant'' (1781), [[Nicolas Edme Restif de la Bretonne|Nicolas-Edmé Restif de la Bretonne]] presenta uns invents profètics. I arribem al 1788 quan [[Giacomo Casanova]] escriu l''<nowiki/>'Icosameron,'' una novel·la en la que de nou s'utilitza la idea intraterrestre.<ref>{{Ref-publicació|article=Libertinage et mythe utopique de l'hermaphrodite dans La Terre australe connue de Foigny et l'Icosameron de Casanova|url=https://hal.univ-reunion.fr/hal-02406050|publicació=Expressions|data=1998-05-01|pàgines=41|exemplar=11|llengua=fr|nom=Marie-Françoise|cognom=Bosquet}}</ref>
 
== Transicions al segle XIX ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_la_ciència-ficció»