Diferència entre revisions de la pàgina «Edat contemporània»

m
Revertides les edicions de 88.15.90.138. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 88.15.90.138. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{història universal}}
dins seu subdivisions, com els canvis de segles, i esdeveniments fonamentals per a la humanitat com la Revolució russa o la Segona Guerra mundial; aquest últim com a referent d'un període, [[món actual]], que segons els historiadors i la disciplina s'entén com un altre període al[[publicitat]] o el [[cinema]]. Diferents moviments rebutgen aquesta imposició, sovint aliats amb grups [[antiglobalització]]. La consciència d'estar exhaurint els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. A la vegada, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burgesia, que va contemplar el declivi dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naixement i desenvolupament d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars foren, fins i tot, les transformacions polítiques i ideològiques (revolució liberal, nacionalisme, totalitarismes), així com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per la humanitat.
 
L{{'}}'''edat contemporània''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]] l'any [[1789]] i arriba fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època lineal, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen. La podem caracteritzar per un marcat procés de creixement econòmic, tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un de qualitatiu (productivitat, mecanització i industrialització). Paral·lelament, l'economia queda determinada en aquest període per un procés de [[globalització]] accelerat, però amb una gran diversitat segons la regió analitzada.
La [[humanitat]] experimentà una transició [[demogràfica]], conclosa per a les societats més avançades (l'anomenat ''[[primer món]]'') i encara en curs per a la major part (els països subdesenvolupats i els recentment industrialitzats), que ha portat el seu creixement més enllà dels límits que li imposava històricament la naturalesa territorial, i s'ha aconseguit la generalització del consum de tota mena de productes, serveis i recursos naturals que han elevat per a una gran part dels [[éssers humans]] el nivell de vida d'una manera abans insospitada, però que han aguditzat les desigualtats socials i espacials, i deixen plantejades per al futur pròxim greus incerteses mediambientals; a més de les migracions cap a les ciutats, que han buidat el món rural, i l'ascens de la [[burgesia|burgesia XXX]] com a classe urbana, però la veritablement dirigent de l'època.
 
Cal tenir en compte que aquest període té dins seu subdivisions, com els canvis de segles, i esdeveniments fonamentals per a la humanitat com la Revolució russa o la Segona Guerra mundial; aquest últim com a referent d'un període, [[món actual]], que segons els historiadors i la disciplina s'entén com un altre període aliè a l'edat contemporània. Paral·lelament, en el món anglosaxó, existeix una altra manera d'anomenar el període actual amb el concepte de període modern, tot enllaçant des del [[Renaixement]] fins a l'actualitat. Aquest període modern es divideix en dues etapes: la primera l'edat moderna, i la segona la tardana edat moderna, separades per la [[Revolució Anglesa|Revolució anglesa]] del [[1688]] (un segle abans de la Revolució francesa).
 
Políticament, sorgeix una nova ideologia, el [[comunisme]], i les seves branques [[socialisme|socialistes]], arran de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'època dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial|guerra mundial]], no sols entre zones properes, i dels [[genocidi]]s d'[[estat]], però també de noves [[democràcia|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organitzacions internacionals com l'[[ONU]] o la [[Unió Europea]].
 
El [[capitalisme]] s'imposa com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada cop més únic. Les diferències de classe, però, també augmenten i així es parla de [[Primer Món|''primer'']] i ''[[Tercer Món|tercer món]]'', segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La [[terciarització]] de l'economia i la mecanització fan possible una societat del lleure.
 
dinsEls seu[[mitjans subdivisions,de com els canviscomunicació]] de segles,masses iajuden esdevenimentsa fonamentals perdonar a laconèixer humanitatels comdiferents lamodels Revolucióculturals, russaespecialment o la Segona Guerra mundial; aquest últim com a referent dl'un període, [[món actual]]occidental, que segons els historiadors i la disciplina s'enténimposa comamb un altre períodela al[[publicitat]] o el [[cinema]]. Diferents moviments rebutgen aquesta imposició, sovint aliats amb grups [[antiglobalització]]. La consciència d'estar exhaurint els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. A la vegada, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burgesia, que va contemplar el declivi dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naixement i desenvolupament d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars foren, fins i tot, les transformacions polítiques i ideològiques (revolució liberal, nacionalisme, totalitarismes), així com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per la humanitat.
 
La [[humanitat]] experimentà una transició [[demogràfica]], conclosa per a les societats més avançades (l'anomenat ''[[primer món]]'') i encara en curs per a la major part (els països subdesenvolupats i els recentment industrialitzats), que ha portat el seu creixement més enllà dels límits que li imposava històricament la naturalesa territorial, i s'ha aconseguit la generalització del consum de tota mena de productes, serveis i recursos naturals que han elevat per a una gran part dels [[éssers humans]] el nivell de vida d'una manera abans insospitada, però que han aguditzat les desigualtats socials i espacials, i deixen plantejades per al futur pròxim greus incerteses mediambientals; a més de les migracions cap a les ciutats, que han buidat el món rural, i l'ascens de la [[burgesia|burgesia XXX]] com a classe urbana, però la veritablement dirigent de l'època.
 
La [[cultura]] i la [[ciència]] van protagonitzar un període d'extraordinari desenvolupament i fecunditat; mentre que l'art i la literatura s'alliberaven d'un romanticisme propiciat per les acadèmies i oberts a un públic i un mercat cada vegada més amplis; s'han vist sotmesos a l'impacte dels nous [[mitjans de comunicació]] de masses, escrits i audiovisuals, la qual cosa els va provocar una verdadera crisi d'identitat, que comença amb l'impressionisme i les avantguardes, i encara no s'ha superat.
18.222

modificacions